Comunitats veïnals: un canvi basat en la corresponsabilitat

Moltes comunitats veïnals no són conscients de la seva capacitat de canvi i les seves integrants adopten un rol passiu respecte a la participació en els afers col·lectius. La detecció de certes problemàtiques sovint ens revela una manca de cohesió grupal i de sentiment de pertinença. En aquests casos, la intervenció comunitària s’ha d’afrontar de forma individual amb cadascuna de les persones o unitats familiars implicades, fet que desemboca en un esgotament ràpid dels recursos, ja que la recerca de solucions es veu clarament limitada. 

A través de l’acció que desenvolupen les entitats socials com VINCLE amb les comunitats veïnals, s’afavoreix la cohesió i cooperació de les seves residents, per tal d’enfortir-les i augmentar-ne la participació. Un veïnatge unit possibilita la construcció proactiva i conjunta de propostes i millores. L’experiència del treball amb les comunitats que presenten major índex de vulnerabilitat, ja sigui en els àmbits estructural, funcional o de convivència, revela un diagnòstic que evidencia la necessitat de la intervenció comunitària professional. 

Les entitats socials com a figura d’acompanyament neutral i professionalitzat

La nostra societat es caracteritza cada cop més per la diversitat i l’heterogeneïtat del seu teixit ciutadà. Aquesta diversitat cal saber-la gestionar, fent front a les problemàtiques i els reptes socials que es troben a l’ordre del dia des d’una posició assertiva i conciliadora. 

Hi ha comunitats que necessiten suport en la gestió d’incidències de manteniment dels edificis, mediació per solucionar conflictes o eines per gestionar millor la convivència. En tots els casos, la figura de les persones mediadores neutrals, imparcials i coneixedores de les eines de treball adequades, esdevenen un suport i acompanyament cabdals per a les persones que hi conviuen. 

Fruit de l’observació i la feina sobre el terreny, la intervenció comunitària és també un element detector de desigualtats i impulsor de la inclusió social. Ofereix suport en les relacions i les comunicacions amb l’administració pública i es facilita l’accés a xarxes de suport i vincles socials amb serveis presents al territori. És a dir, s’amplien els recursos i oportunitats de les comunitats per tal d’abordar les problemàtiques socials.  

El protagonisme de les comunitats a través de xarxes de suport i treball conjunt

Malgrat comptar amb l’acompanyament de les entitats, les comunitats no poden resoldre-ho tot soles. D’aquí la importància de crear xarxes amb els serveis del territori i de vincular les comunitats amb els diferents agents i equipaments socials al seu abast. Aquest treball conjunt entre actors socials i ciutadans genera respostes més eficaces i eficients. Perquè la comunitat, entesa com un tot, també està formada per les administracions, els serveis de proximitat, les associacions, les agrupacions de ciutadans, etc. Totes elles hi tenen un rol actiu. 

L’administració pública, per la seva funció d’utilitat social i una major capacitat de gestió i decisió, és una de les principals encarregades de donar resposta a aquests canvis socials i de proposar noves vies de relació amb la ciutadania pel que fa als processos de transformació i millora social. El paper de la intervenció comunitària de les entitats socials ajuda a trencar amb les dinàmiques que mostren la connexió actual de l’administració amb la població: una correspondència entre prestadors i consumidors de serveis. 

Ara bé, la vertadera necessitat no atesa rau en la creació d’una relació horitzontal en el treball conjunt i la corresponsabilitat de la ciutadania i l’administració en els processos de millora. Les comunitats veïnals poden generar grans canvis amb la seva participació activa, però calen recursos i compromisos a llarg termini per apoderar-les i fer-les realment protagonistes dels seus processos de desenvolupament.