Calor a les aules

L’inici de curs s’aproxima i, amb l’onada de calor viscuda aquest mes d’agost, hem de preguntar-nos quina situació hauran d’enfrontar les nostres filles i fills a les aules de les escoles de Barcelona. El curs 2022-2023 va finalitzar amb una treva els mesos de maig i juny perquè les temperatures van ser suportables. Res a veure amb les que van cloure el curs acadèmic anterior, que van motivar la mobilització de diverses associacions de famílies per reclamar respostes al Consorci d’Educació pels problemes tèrmics que s’estaven donant a les aules. Algunes escoles van registrar temperatures extremes de 32,5 graus (Escola Lavínia) i 33 graus (Escola Barcelona). A la Sindicatura de Greuges de Barcelona vam rebre diverses queixes d’aquestes AFA.

Què depara a la comunitat educativa l’inici del nou curs escolar? És evident que suportar altes temperatures a les aules posa en qüestió la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat, i sotmet al professorat a unes males condicions laborals. En quina mesura, després d’anys de debats entorn els efectes del canvi climàtic, hem estat capaços d’anticipar solucions a problemes que no faran més que augmentar en el futur més immediat?

En resposta a les demandes de la comunitat educativa, el Consorci d’Educació de Barcelona va publicar al maig d’aquest any un Programa estratègic de confort ambiental als centres educatius de Barcelona. D’entre el catàleg de solucions que aporta aquest programa, trobem la instal·lació d’estructures d’ombratge, l’aïllament tèrmic de cobertes i façanes, la col·locació de punts d’aigua o la provisió de ventiladors, entre d’altres. Els centres escolars, en funció de les seves característiques, són susceptibles de rebre unes intervencions o unes altres.

Així, doncs, l’administració s’ha posat en marxa per mitigar els efectes adversos del canvi climàtic als centres educatius. La pregunta que cal plantejar-nos és si les solucions que es proposen són suficients.

Dissenyar un procediment sistemàtic per conèixer les necessitats de les escoles i les millors solucions tècniques a adoptar és un exercici laboriós que s’ha de dur a terme amb rigor, especialment en un nucli urbà tan densament nodrit d’escoles públiques com Barcelona (més de 200). I això demana temps. Però potser cal plantejar-nos si la solució prevista per a més de la meitat dels centres educatius (121 d’un total de 234), consistent en la instal·lació de ventiladors portàtils, és prou efectiva per a aconseguir el confort tèrmic d’aules que acullen més d’una vintena d’alumnes.

Sens dubte, aquestes són mesures urgents i, en paral·lel, s’està desplegant un Pla d’eficiència energètica dels centres educatius que permetrà abordar els problemes estructurals dels edificis escolars. Bona part de les escoles no compleixen amb els estàndards normatius actuals en matèria d’eficiència energètica, establerts al Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RD 1027/2007).

Però, mentre aquests canvis a mitjà i llarg termini no es materialitzin, és probable que es passi calor a les aules i que els ventiladors tinguin un impacte relatiu en el desconfort tèrmic. Potser les administracions hauríem d’anticipar-nos més als problemes dels nostres temps per donar respostes més àgils i efectives. La prospectiva estratègica és una ciència que podria ajudar molt en aquest sentit i que, de fet, diverses institucions ja han incorporat com a element de planificació.

Tot i que, pel que fa al canvi climàtic, ja fa temps que se’ns alerta de les seves conseqüències i el que simplement cal és una mirada històrica: la comunitat internacional persegueix des de mitjans dels anys 90 que els governs adoptin compromisos ferms per reduir les emissions, en el que ha estat el llarg periple de les conferències de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Cal destacar que els governs locals han estat els més compromesos en aquest àmbit (per davant dels governs centrals), però això no ha evitat que les solucions arribin al territori més tard del que seria desitjable.