Més punts de trobada. Més espais de conversa

Els bars van canviant de fesomia. Ja som lluny d’equipaments rònecs i foscos amb homes a la barra mirant el partit mentre fan glops de vi, o resolent problemes del barri amb quatre estirabots altisonants. 

Ara se’n veuen moltíssims de clars, nets, amplis i pensats per a tothom sense distinció. I en algun punt del matí o del vespre hi trobes gent sola, en parella o fent grup. Els grups que ja tenen els dies i hores de trobada establertes transformen el bar en un punt de trobada, com si fos una entitat i no un establiment comercial. 

La gent necessitem aquesta mena d’espais “bla, bla, bla”; espais tranquils on no compti res més que el gust de comunicar amb qui també ho desitja. És un ésser-amb-els-altres amb més substància del que sembla perquè s’hi comparteix humanitat de manera autèntica. Parlem amb aquesta persona que és a mig metre i que ens manté la mirada als ulls, que podem fer-li un toc per dir-li “Ostres, que bona, aquesta!”, i de qui ens acomiadarem amb un petó, una abraçada, o, si més no, amb una encaixada. Sentiments, percepcions, records, interessos i pensaments s’han entrellaçat una bona estona tot fent-la petar. Ens hem fet una mica més humans els uns als altres. 

Estan desapareixent força ocasions socials de conversa lliure que teníem a barris i pobles, amb la carnissera, el peixater, la verdulera... Ara podem comprar-ho tot al supermercat sense dir fava. Ens queda la perruqueria i algun altre servei que comporti una durada més enllà del contacte eficient. 

Avui molts de nosaltres passem temps i temps amb les pantalles i els mòbils; anem clicant “m’agrada” a tort i a dret o fent comentaris breus mentre ens imaginem que “estem connectats”. I hi tornem. I hi tornem quan ens trobem sols o amb altres en silenci, per “connectar”. I això ens porta buidors que no acaben d’emplenar-se. Per sort l’excepció es dona quan aquests mòbils i pantalles són eines reals de comunicació a distància amb qui apreciem; aleshores també ens omplen perquè o hi ha el record del contacte real cos a cos o el desig que aviat ens trobarem. 

Ens cal fer créixer els espais de trobada. He conegut entitats socials que ho tenen molt en compte, això de “la sala d’estar”. Han creat un racó —amb begudes per prendre o no— amb butaques per a qui s’hi vulgui estar. I també hi he vist petits grups que el fan servir de manera metòdica, simplement per trobar-se i xerrar. Les entitats socials que rebem gent a la seu tenim aquesta oportunitat: podem ser, alhora, punts de trobada per compartir humanitat. Una idea per a aquest inici de curs.