El masclisme no fa vacances... Nosaltres tampoc!

Aquest estiu ha estat especialment intens pel que fa a la defensa dels drets de les dones i dels col·lectius dissidents al gènere. Vàrem començar amb les eleccions del 23 de juliol i la campanya electoral prèvia i l’hem acabat amb l’agressió perpetrada pel president de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, vers la jugadora Jenni Hermoso. En aquestes línies ens proposem analitzar les implicacions d’aquests fets en la perspectiva d’una entitat veïnal, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) que aglutina més de 400 entitats veïnals del territori català i aspira a crear Barris Violetes. 

La campanya electoral va estar plena d’amenaces als drets de les dones i en contra de la diversitat. El PP i VOX van centrar de forma especial els seus programes en la promesa de dur a terme passes enrere en els drets conquerits i van anunciar la derogació o reforma de lleis com la llei de protecció integral contra la violència de gènere, la llei de l’avortament, la llei de garantia integral de la llibertat sexual, la legislació que protegeix els drets dels col·lectius LGBTIQ+ o la llei de l’eutanàsia. El moviment feminista i la resta de moviments progressistes de l’Estat van reaccionar confrontant activament les mentides de la dreta, l’alarma no era, no és encara avui, injustificada. Allà on han guanyat en l’àmbit autonòmic o local han desmantellat estructures i dispositius bàsics per a la promoció de la igualtat i la protecció de les dones víctimes de la violència masclista. Aquestes accions tindran sens dubte conseqüències sobre la integritat de les dones i nenes i sobre la consolidació de les desigualtats. Nosaltres tenim memòria llarga i demanarem comptes. 

Les eleccions no han permès sumar els vots suficients per a constituir un govern de dretes, no obstant això, mentre escrivim aquest article planegen molts dubtes sobre les possibilitats futures d’un govern de caràcter progressista. Els drets no es conquereixen d’una vegada per totes sinó que estan permanentment amenaçats. La regressió en el dret a l’avortament als Estats Units, com tants altres exemples, ens mostren que hem d’estar permanentment en peu i amatents per tal de frenar els intents involutius. La campanya electoral ha permès introduir tota mena de mentides i d’idees negacionistes entorn la violència de gènere, el canvi climàtic, les “amenaces” que suposa la immigració, les meravelles dels sistemes privats de la sanitat o de l’educació o la inutilitat dels impostos, entre altres. 

És important, per a nosaltres, convertir el barri en el nostre eix d’acció per a combatre aquestes mentides. Malgrat l’escàs èxit electoral, la victòria de VOX ha consistit a posicionar el PP cap a marges més reaccionaris i crear un substrat cultural que avali les seves tesis. Ens cal saber fins a quin punt han calat aquestes fal·làcies en els barris populars i en especial en aquells amb un teixit social més afectat per les diverses crisis. 

Una agressió aplaudida per l’Assemblea de la Real Federació del Futbol 

Quan s’acaba l’estiu hem assistit atònites al serial protagonitzat per Luis Rubiales a partir de la seva agressió a Jenni Hermoso i les subsegüents “explicacions”. Més enllà de l’òbvia indignació que ens genera el fet que un home, valent-se d’una posició jeràrquica, exhibeixi el seu domini vers una dona arrencant-li un petó no consentit, podem constatar que el moviment feminista ha aconseguit notables avenços en els darrers anys. Passes de gegant evidenciades per la repulsa gairebé unànime d’aquests fets, excepte per bona part del seguici de Rubiales que van continuar defensant-lo i aplaudint-lo en el marc de l’Assemblea de la RFEF. 

La figura de Rubiales, aferrant-se a una cadira que li proporciona més de 600.000 euros anuals, rodejat de directius ben pagats recolzant-lo, ha evidenciat que hi ha forats negres, pous d’opacitat en els que l’Estat no té la capacitat o els mecanismes per a intervenir, constitueixen un món a part.  I malgrat tot, la indignació col·lectiva mostra que el moviment feminista ha posat al centre el dret de les dones a disposar del propi cos i que el consentiment és essencial. 

Els grups de dones als nostres barris i ciutats van ser claus en l’assoliment de drets específics i de drets col·lectius. Ara hem de ser la barricada des d’on defensar-los i al mateix temps aprofundir-los.