El treball social en l’atenció integrada com a Cavall de Troia

Des que en 1905 Ida Maud Cannon, una de les precursores del treball social, va instaurar junt el Dr. Cabot a l’Hospital General de Massachusetts el primer servei de treball social, fins a l’actualitat, 2023, en què s’estan fent els passos necessaris per a la creació de la futura agència d’atenció integrada social i sanitària, el treball social és l’única disciplina que des de sempre ha incorporat en el seu saber una mirada holística de les persones i les comunitats com a eix fonamental de la seva intervenció. Per això el treball social és el precursor del sistema de serveis socials tal com els coneixem i pioner en el tractament dels determinants socials de la salut.

D’aquí es deriva el concepte de coordinació sociosanitària (antecedent de l’atenció integrada social i sanitària), com un espai de treball interdisciplinari per a consensuar i prioritzar els objectius referits en el pla d’intervenció amb les persones/famílies i comunitats, des d’una perspectiva holística i dins dels equips de salut i de serveis socials. La interdisciplinarietat situa al Treball Social Sanitari com la professió de referència per a la intervenció social en l’atenció sociosanitària en el sistema de salut. Som les treballadores socials les que tenim el potencial de ser el o la professional present en els dos sistemes implicats en la intervenció social i d’aquí la importància de jugar un paper rellevant en la implementació en els territoris del model impulsat per l’agència.

No obstant això, l’atenció integrada no va de rols professionals, va d’interacció entre sistemes del benestar. De fet, és un espai integrat entre sistemes del benestar, en el qual es dissenyen de manera conjunta els processos d’atenció sociosanitària. Per tant, entenem que l’objectiu de l’agència implica reordenar l’atenció, creant un espai comú on la generositat i la col·laboració entre sistemes seran els grans reptes, juntament amb aconseguir un sistema d’informació integrat, una cartera de serveis conjunta i un model de finançament.

Precisament l’objectiu de l’atenció integrada hauria de passar també per incloure a tots els àmbits del benestar, no sols els circumscrits a la salut i els serveis socials, sinó també els àmbits d’habitatge, justícia i educació, entre altres.

I és que estan demostrats els beneficis d’atendre la població de manera integrada. Integrar significa unir en un tot, no fragmentar la resposta a una necessitat que sol emanar d’una situació multifactorial, ja que les persones som un tot, no la suma de parts. Com més comuns i més alineats siguin els objectius de l’atenció a les persones, millor treballaran els professionals que es troben en primera línia i millor l’adequació de la resposta a la situació de cada persona. És per això que el model d’atenció integrada que proposa el Govern a través de l’agència hauria de facilitar no únicament el treball integrat, sinó també l’accessibilitat de la ciutadania al recurs social dins del termini i en la forma escaient. Si amb la nova entitat es pot gestionar una cartera pròpia de serveis accessible des de tots els sistemes, les professionals del treball social no haurien de gestionar els casos no per falta de recursos sinó per complexitat, alliberant-se de la burocràcia del model asistencialista i hiperburocratizat dels serveis socials actuals i del risc que s’estengui als serveis de treball social dels altres sistemes.

És fonamental que el marc de competències de la disciplina del treball social sigui reconegut i legitimat en el model d’atenció integrada. S’ha de reconèixer l’especificitat del treball social sanitari i definir el perímetre d’actuació dels serveis socials bàsics per a garantir, primer, una atenció de qualitat i adequada a la ciutadania i, en segon terme, ajustada a l’experiència dels professionals que els acompanyem.

Som conscients que, desgraciadament, en moltes ocasions la labor de les treballadores socials queda relegada a un segon pla. Som necessàries però no valorades. No brilla la nostra aportació com sí que ocorre en el cas d’altres professionals amb les quals treballem braç a braç. Per això reivindiquem la nostra funció, perquè se’ns tingui més presents en la planificació i organització de l’atenció integrada. Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) reivindiquem i donem suport a la necessària creació i implantació de la futura agència d’atenció integrada sociosanitària, com a instrument de canvi cap a un model d’atenció centrada en la persona i el seu entorn.

Així mateix, reivindiquem que les treballadores socials puguin liderar la intervenció social en tots els sistemes, des de la defensa de les especificitats i la formació específica de cada àmbit d’intervenció del treball social i des del respecte per la metodologia científica reconeguda internacionalment: el treball social en el sistema de salut és una especialització que no pot ser substituït pel treball social dels serveis socials i viceversa.

Per tot això, des del TSCAT no hem deixat de creure en l’indubtable lideratge que les treballadores socials han d’ostentar en el futur desenvolupament de l’agència d’atenció integrada i la seva implantació en els territoris i en els projectes que els departaments de Salut i Serveis Socials vagin creant amb el pas del temps.

El treball social és el Cavall de Troia dels determinants socials de la salut: traslladant la mirada del sistema de salut al sistema de serveis socials i viceversa. És un espai propi de les més de set mil professionals actualment col·legiades, que sabem del que s’està parlant. I, pel bé de la ciutadania en general i de la professió en particular, la nostra participació ha de continuar sent una peça fonamental de l’engranatge de l’atenció sociosanitària que es mereixen les persones. No podem ni volem quedar fora del tauler. Sent presents, amb veu i vot en els dos sistemes implicats en la intervenció social, les professionals del treball social podem aportar una mirada privilegiada que faci d’enllaç entre tots dos. Una mirada més necessària que mai.