Si vols, pots?

Estàs farta d’eslògans del tipus “si vols, pots?”. La influència del pensament positiu que posa tot el pes d’allò que et passa a les esquenes de la teva pròpia responsabilitat ha impregnat molts àmbits de la nostra vida, com la publicitat, i també la psicologia que s’exerceix en l’àmbit clínic.

Creure que tens el control sobre la pròpia vida dona tranquil·litat i empenta per a fer molts canvis personals a curt termini. Alhora, però, també obvia una realitat molt més complexa sobre els factors que tenen un paper important en el que ens passa a la vida.

Per començar, el nivell socioeconòmic d’on venim és una realitat que no depèn de nosaltres i un primer escull per aconseguir algunes de les coses que volem. Per exemple, fer teràpia psicològica pot ajudar en molts casos, però no està a l’abast de tothom per les deficiències en atenció psicològica en l’àmbit públic. Malgrat el gran treball que moltes psicòlogues fan a la pública, els recursos per atendre persones individualment són molt escassos i, per tant, només qui es pot pagar un tractament privat té accés a més oportunitats.

Un altre element és la desigualtat de gènere que produeix el sistema patriarcal en què vivim. Hem anat fent grans avenços en igualtat, però encara hi ha molt camí per recórrer que fa que sigui més difícil assolir certes coses per ser dona quan, per exemple, portes el pes de la càrrega mental de tota la logística familiar (que no fa mai vacances).

També ens afecta a totes les persones el tipus de societat individualista en què vivim, que treu importància a les necessitats de compartir i de comunitat, que ens empeny a creure que hem de ser autosuficients. Sovint patim malestars que tenen a veure amb la soledat per la falta de suport comunitari i d’estructures que el facilitin.

L’estil de vida majoritari gira entorn la productivitat, avesat a l’estrès crònic, de manera que les fases de descans i interiorització ens resulten incòmodes. Llavors venen els problemes quan una persona no se sent en pau, però tampoc pot deixar l’estimulació contínua del telèfon mòbil.

Fins i tot l’onada de calor del passat agost és una mostra que el benestar i la felicitat no està plenament a les nostres mans. Per exemple, ens agradi o no, tanta calor baixa l’estat d’ànim, dona cansament i més apatia.

Segurament podem trobar molts més factors que tenen un paper important a l’hora de comprendre què ens passa a la vida, tant pel que fa a les dificultats com a les coses boniques. És per això que cal anar amb compte amb els missatges simplificats del pensament positiu, ja que poden generar molta frustració per no aconseguir allò desitjat. Prendre’s aquests missatges al peu de la lletra pot sumar molta culpabilitat. La realitat, però, és que no tot depèn d’una mateixa ni tot se soluciona “treballant-s’ho”. En canvi, una consciència sobre la complexitat de l’ésser humà i els factors que l’influeixen ens pot ajudar a estar més en pau havent fet la nostra part.