Assaonadors i assaonadores

Fa pocs dies vaig dinar amb uns amics a muntanya: arròs de conill acabat de fer al foc amb llenya prima i damunt del trespeus. Un cop fet i reposat, vam posar la paella al bell mig de la taula i durant una hora bona tot va ser xalar en companyia amb el gust intens del plat i la conversa vivaç que l’arrodonia. Ens adjudicàvem i repartíem mèrits: que si jo tinc la mà trencada en això del foc, que si tu l’has encertada amb la llenya, que aquestes herbes del final li han donat un to especial, i moltes coses més. Poques vegades la nostra boca havia estat tan atrafegada i feliç, ara per tot el que hi entrava i ara pel que en sortia. Va ser, més que un dinar, una festa, una orquestra de gustos i paraules.

Jo crec que l’èxit va venir de diferents coses, però que una de molt important van ser les ganes que hi va posar el cuiner. És un expert i mai no s’estalvia de res per fer bons plats. Va arribar al mas amb una bossa carregada de tot i tot el que cal per fer un arròs suculent que va donar de fruit ser una bona saó de l’amistat.

Vaig pensar en el meu barri. També s’hi celebren menjades al mig del carrer, fruit de gent que hi posa ganes i expertesa. Que guapa, aquesta gent! S’hi anuncien uns i altres esdeveniments que apleguen gent diferent i que sempre la fan una mica més semblant, més pròxima; segur que és gràcies a homes i dones que hi posen el coll sense donar-se gaire importància, tot i tenir-ne tanta.

Després d’anys vivint al barri he pogut copsar que, sense menjades ni esdeveniments a la vista, també hi ha persones de tota edat i condició que fan saó de bon fer i bon estar entre el veïnat. Moltes més de les que pensem. Li donen vida i el cohesionen, sense donar-se importància. Són les que estan a punt per a la paraula que encoratja, la conversa que alleuja, la convidada que inclou, l’ajuda que esperona, la participació que resol... Si el barri fos un arròs a la paella, elles serien tot allò que el meu amic cuiner va portar amagat a la bossa. Per això, ho he de confessar, m’hi trobo tan a gust.

Quan saps que a Catalunya hi ha més de mig milió de persones que fan acció voluntària en prop de 25.000 organitzacions que acullen un milió i mig d’associats, et pares a pensar i els dius: Gràcies, assaonadors i assaonadores dels nostres barris, dels nostres pobles, del nostre país. Hi ha esperança d’àpat social, de companyia, de gent que, com diu la paraula, comparteix el mateix pa, el mateix arròs ben cuinat.