L’adultesa de l’educació social

Avui se celebra el Dia Mundial de l’Educació Social. Una professió en plena adultesa que ha esdevingut una ampliació de la mirada sobre l’educació. Tradicionalment, l’escola ha estat l’espai on es concentraven els moments educatius de les persones, però l’educació social ha sabut donar rellevància a molts altres llocs on es dissenyen i es porten a terme processos socioeducatius.

Amb més de 30 anys de formació universitària i dècades anteriors de professió, les educadores socials tenen la responsabilitat tan complexa d’esdevenir motor de canvi en les persones més apartades del model normatiu. Hem aconseguit demostrar que som professionals de rigor en llocs d’alta complexitat on les necessitats de les persones són extremadament diverses.

Treballem amb persones en situacions que necessiten, en la majoria dels casos, d’una molt meticulosa connexió dels sistemes d’educació, de benestar social i de salut. I tot plegat no es possible fer-ho sense la solidesa d’una professió que massa sovint algunes administracions menystenen des d’una lògica única d’abaratir costos, sense pensar en la importància d’atendre les persones més vulnerables des de la professionalitat.

Treballar amb infància en serveis de protecció només es pot fer amb professionals que han estat formats per a això i que han seguit un recorregut acadèmic específicament dissenyat per a les peculiaritats que comporta un lloc de feina com aquest. Les persones que es formen en aquesta professió estan preparades per als reptes que suposa treballar en llocs de tanta intimitat personal com aquests.

En aquest punt de la història no podem deixar de posar en relleu l’extraordinària fita que està suposant la incorporació de professionals de l’educació social també en l’àmbit escolar. I és que l’escola ha canviat i actualment no s’entendria sense professionals que vetllin per la dimensió comunitària d’aquesta, des de l’atenció a les desigualtats socials amb què es troba o des de l’atenció a la diversitat. L’educació social ha sabut trobar el seu lloc i humilment contribuir a la millora de l’atenció en el context escolar des d’aquests punts de vista.

La maduresa de la professió queda ben clara quan des de fa molt temps s’ha incorporat de manera essencial la reflexió ètica en els diferents contextos de complexitat on treballem. Això significa que el nivell de qualitat de la feina dels professionals passa per una supervisió acurada dels processos que fan servir per arribar als objectius que les pròpies persones ateses cal que marquin. Així ho demostren els diferents espais de reflexió professional que es donen contínuament des del llunyà Congrés Internacional d’Educació Social celebrat a Barcelona l’any 2001 i que portava aquest aspecte com a eix principal.

En totes aquestes dècades s’ha consolidat la formació universitària que va suposar un salt important des de la Diplomatura fins al pas a Grau Universitari. Però a més a més, l’afermament del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha esdevingut clau perquè els professionals tinguin un espai de creixement on poden participar activament d’aquesta maduració de l’ofici. És en aquest sentit que tothom ens hem de sentir cridats per continuar fent aquesta feina d’enfortiment que només pot ser col·lectiva i refermar tota aquesta trajectòria.