Els reptes de la interseccionalitat en l’acció social 

Actualment, es parla molt d’interseccionalitat. Però, què significa aquesta paraula exactament? La interseccionalitat és una eina que ens parla de les experiències de desigualtat i discriminació (o de privilegi) que es configuren a partir de la relació entre diverses categories socials, com el gènere, l’ètnia, la classe social, la preferència sexual o l’edat (sense cap ànim excloent cap a les categories no enumerades). Així, no es tracta de sumar opressions sinó d’entendre que l’encreuament de diferents eixos produeix realitats específiques

La interseccionalitat és present en tots els moments de l’acció social:  

• A l’hora de definir un problema social o plantejar una situació a abordar.
• A l’hora de dissenyar un projecte, recurs o servei.
• A l’hora de fer que aquest servei, projecte o recurs funcioni en el dia a dia. 

Així, on posem el focus, què es considera objecte d’interès i què no és quelcom interessant d’analitzar des de la perspectiva interseccional: quins eixos de desigualtat tenen més pes en un moment determinat en una societat determinada? Estem preparades per atendre des de la lògica interseccional? Per atendre persones i no problemes concrets?

Ningú és només dona, immigrant o consumidora. Una persona pot ser alhora dona, cisgènere, bisexual, sense discapacitat, migrada i en situació de consum actiu, entre d’altres. Si no tenim en compte la complexitat de la seva situació, que ha marcat també la seva història de vida, pot passar que oferim una resposta que no s’adeqüi a les seves necessitats. 

Quan treballem en un recurs de violències masclistes, per exemple, i arriba una dona sobrevivent que ha passat per un procés migratori (amb tot el que això comporta no només a nivell administratiu, sinó de xarxa), i es troba en una situació de consum actiu, la intervenció se’ns complica. I els recursos no estan pensats des d’aquesta lògica: els requisits dels recursos de violències masclistes impedeixen que aquesta dona hi pugui accedir i és derivada a un recurs específic de consum, on no estan preparades —o no tenen per què estar-ho— per abordar la situació de violències masclistes. L’estructura marca quin és l’eix que s’atendrà. I en conseqüència, no s’hi aplica cap lògica interseccional. Dependrà de la voluntat i capacitat de les professionals poder garantir l’acompanyament en altres realitats que travessen a la persona.  

Quina és l’alternativa? Han anat sorgint en els últims anys recursos —encara pocs— que pretenen trencar amb aquesta lògica segmentada de la realitat i de l’acció social, i poder abordar diferents problemàtiques des de la perspectiva de l’atenció centrada en la persona. Però segueix sent un repte present també en el dia a dia de les intervencions en aquests serveis.  

La interseccionalitat en l’acció social ens parla dels reptes quotidians, dels dilemes ètics que ens trobem en el dia a dia. És tot el que hi ha darrere d’aquesta paraula i a vegades no es diu: quines tensions es donen als serveis quan hi ha diversitats (que sempre es construeixen tenint en compte una norma que marca la diferència)? Què se’ns remou a nosaltres com a professionals amb algunes d’aquestes interaccions? Perquè recordem que la interseccionalitat defuig de la neutralitat. Ningú és neutre. Totes ocupem una posició en cadascuna de les categories que ens puguem plantejar en una situació concreta.  

Perquè la interseccionalitat, per ser una perspectiva feta des de la pràctica i la vivencialitat, parla de contextos. I només és útil des d’aquí. De fet, fins i tot l’autora a qui li atribuïm l’origen del concepte “interseccionalitat”, Kimberlee Crenshaw, el va utilitzar d’aquesta manera: era una perspectiva que li servia per explicar una experiència de desigualtat determinada en un context determinat.  

Davant d’una situació concreta, fer preguntes des dels diferents prismes és aplicar la perspectiva interseccional. Donar per fet el dubte, les subjectivitats i les emocions, fer-los un lloc, és aplicar la perspectiva interseccional. I poder establir diàlegs, sobre temes incòmodes, sobre temes amb què ens trobem, sobre temes que ens ressonen, confiant en què els nostres equips (els quals hem d’esforçar-nos per fer diversos) puguin entrar en aquests debats aportant els diferents prismes. Perquè si ens quedem amb l’etiqueta de la interseccionalitat, podem no voler dir res.