Salut mental i presons

Ja hi ha presons que estan en el camí d’atendre les necessitats reals que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual i que es troben en condició de privació de la llibertat, però encara ens queda molt camí per fer. Per poder prendre consciència de quina és la realitat cal esmentar que sols tres centres penitenciaris, cap d’ells femenins, compten amb un mòdul específic per atendre a persones amb discapacitat intel·lectual i problemàtica de salut mental.

La complexitat del dia a dia de les presons i la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat és una combinació que dificulta el procés viscut d’internament i a la posterior reinserció a la comunitat.

Les persones amb discapacitat conviuen amb diferents necessitats que calen ser respectades i ateses de manera individual i personalitzada perquè puguin desenvolupar un bon funcionament, tant a dins la presó amb la privacitat de llibertat com en previsió de la seva reinserció a la societat.

Arran de l’empresonament de persones ateses per la nostra fundació ens hem començat a plantejar alguns interrogants pel que fa a l’atenció rebuda als centres penitenciaris a persones que conviuen amb problemes de salut mental o que tenen discapacitat intel·lectual. Totes elles requereixen una atenció especial.

Davant d’aquesta realitat ens plantegem alguns interrogants: Els centres penitenciaris estan preparats per atendre aquestes necessitats? Existeixen els recursos suficients dins el sistema penitenciari? És necessari/legítim empresonar a persones amb necessitats especials? O cal treballar per trobar mètodes alternatius que respectin les diferents funcionalitats existents?

Aquest tema ens planteja, com a professionals, molts dubtes ètics i jurídics que no són fàcils ni àgils de resoldre.

Segons dades actuals de la Generalitat de Catalunya, més de la meitat d’interns a centres penitenciaris de Catalunya tenen problemes de salut mental, una prevalença set vegades superior que en el conjunt de la població. Els trastorns estan relacionats amb l’abús del consum de drogues, tot i que en la majoria dels casos es tracta de pacients crònics.

Segons l’informe de Justícia i Pau La Salut Mental en el sistema català penitenciari, una de les exigències fonamentals de la culpabilitat és el que s’ha anomenat la “imputabilitat” de la persona. S’entén per “imputabilitat” la capacitat psicofísica de la persona autora d’un fet delictiu per: comprendre que el fet comès és il·lícit i dirigir la mateixa actuació d’acord amb aquesta comprensió. En conseqüència, a les persones que, per la seva manca de maduresa mental o per una afecció psicològica no disposen d’aquesta capacitat en el moment de cometre el fet delictiu (infants, persones afectades per un dèficit o trastorn psíquic), no poden ser imputades penalment, no se les pot exigir responsabilitat penal ni castigar-les, han de ser exculpades. Per això, tècnicament s’anomenen “inimputables”. (Costa, et.al, 2022).

Tota aquesta informació ens comporta un gran dilema moral i ètic que com a professionals que estem atenent aquestes persones ens és difícil de resoldre. El què si tenim clar és que sovint hem tingut persones empresonades que han patit les mancances d’un sistema que no està preparat per atendre-les com necessiten i com a conseqüència hi ha hagut un empitjorament de la seva malaltia o procés terapèutic.

Ens sembla primordial que es puguin desenvolupar mecanismes reals i efectius per protegir a les persones amb diagnòstic tant de salut mental com de discapacitat intel·lectual. Mecanismes que incloguin avaluacions psicològiques i psiquiàtriques que prevalguin abans de dictar una sentència i també l’ampliació de recursos en els centres penitenciaris.