Reivindiquem la salut mental com un dret humà i universal

Aquest dimarts 10 d’octubre celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental sota el lema ‘Salut mental, dret humà universal’. Un lema que beu del lema proposat enguany per l’OMS, l’any que es compleixen 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Aquest lema ens interpel·la a tots i a totes. Tenim un gran repte per davant en relació amb la salut mental i addiccions: assolir un model d’atenció comunitària que incorpori la perspectiva de drets en tots els àmbits. Segons estableix la Convenció de les Nacions Unides, la defensa i la promoció dels drets han d’impregnar totes les pràctiques assistencials, de serveis i de suport i acompanyament a les persones.

Des de Salut Mental Catalunya treballem per impulsar una atenció basada en drets perquè és un imperatiu legal i perquè sabem que aquesta promou grans beneficis: la recuperació i l’empoderament combat l’estigma i la discriminació, redueix el patiment de les persones i de les seves famílies, millora el vincle terapèutic, disminueix l’ús de medicació, redueix la coerció fomentant pràctiques dialògiques allunyades de la violència institucional i contribueix a generar oportunitats per a les persones i el seu entorn. En definitiva, millora la plena ciutadania de les persones.

Els drets com a eix vertebrador del model d’atenció

En els darrers anys n’hem sentit a parlar molt de salut mental. Això significa que la societat està prenent consciència sobre la seva magnitud i impacte. La salut mental ens afecta a tots i totes com a societat. Per això ha d’esdevenir un dels reptes prioritaris de les polítiques públiques en tots els àmbits.

Garantir els drets esdevé el pilar fonamental per a la construcció d’un model d’atenció comunitària en salut mental. Un model que encara té moltes dificultats estructurals que cal combatre. Ens cal invertir més recursos i definir estratègies més clares per posar els drets com a eix vertebrador de l’atenció.

El valor del moviment associatiu i la necessitat d’una mirada interdepartamental

Des del món associatiu fa molt de temps que identifiquem les mancances i les traslladem a les diverses institucions i departaments del govern, amb la mà estesa per cooperar a fi de donar-hi resposta. Volem posar en valor el moviment associatiu que tenim, un moviment ampli i divers que ens aporta la veu de les primeres persones, les famílies i el seu entorn. Un moviment implicat, generador de canvis i de propostes innovadores, coneixedor de primera mà de les necessitats. Un moviment que és una riquesa que tenim com a país i que no podem desaprofitar. Perquè l’atenció en salut mental requereix d’una mirada rica i global.

Hem prioritzat durant molts anys l’àmbit sanitari, del tot necessari, però ens cal una obertura de mirades i de treball des d’altres àmbits: el social, l’educatiu, el cultural, la justícia, el treball, etc. Tots ells han d’obrir-se, implicar-se, abocar recursos i agafar lideratges. És imprescindible.

El Pacte Nacional per la Salut Mental ha d’esdevenir el motor i generar un impuls real i sòlid en aquest sentit. Des del moviment associatiu no visualitzem que s’estigui avançant suficientment, malgrat la tasca incansable de les persones que hi estan al capdavant. És una oportunitat única, imprescindible, que no pot acabar només amb la definició d’un Pla Estratègic. Per això el Pacte s’ha de dotat d’un model de governança que permeti planificar i implementar les accions i els pressupostos de cada un dels departaments.

No podem imaginar un procés de desinstitucionalització, la reconversió de la llarga estada, la participació en la inclusió de les persones, l’accés al mercat laboral, els èxits en el sistema educatiu d’infants i joves... No podem imaginar tot això sense aquest lideratge, implicació i compromís de totes les institucions i de tots els departaments en allò que els correspongui i amb un treball coordinat entre ells.

Tenim molta feina per fer. I volem fer-la amb xarxa, amb comunitat i per la comunitat. Perquè si la salut mental és cosa de tots i totes, la comunitat també.