Educar pel benestar emocional

Des dels serveis socioeducatius, quan ens preocupem pel benestar emocional dels infants i adolescents, ho hem de fer partint d’una premissa evident: el nostre benestar personal i com ens sentim està condicionat per un sistema basat en profundes desigualtats. De res ens serveix pensar com millorar el reconeixement i la gestió de les nostres emocions si no assenyalem, de partida, aquesta manca d’equitat i desprotecció dels drets socials de molts nois i noies. Un terç dels menors d’edat a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social, i això repercuteix en el seu estat emocional i el seu benestar.

Ens ho diuen les dades. Els nens i nenes que es troben en situació de vulnerabilitat social tenen el doble de probabilitats de patir un trastorn de salut mental que els que viuen una situació social més afavorida, dades que es ratifiquen a l’última Enquesta de Salut de Catalunya. Quan el malestar personal i emocional arriba a convertir-se en una patologia, com ara els trastorns d’ansietat i els trastorns de l’estat d’ànim, és un dels problemes de salut més condicionat per les desigualtats socials, com explica l’informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut de la infància: malalties rellevants i la seva distribució a Catalunya, de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC).

Mentre reclamem combatre les desigualtats, però, els serveis socioeducatius no ens podem quedar de braços plegats: hem de pensar i aplicar una estratègia per afavorir que els nois i noies que acompanyem puguin gestionar el seu dia a dia per sentir-se de la millor manera possible. En aquesta línia, al Casal dels Infants vam impulsar a inicis d’any un programa per treballar el benestar personal i emocional de les persones que acompanyem de forma transversal. Volíem comptar amb un marc de referència metodològic que ens aportés un model de treball per desenvolupar les seves habilitats socioemocionals i d’intel·ligència emocional basat en la consciència del sentir, del pensar i del fer.

La prevenció i l’observació són dos eixos clars del programa. Pel que fa a la prevenció, generem espais que sensibilitzin i suggestionin els nois i noies amb relació a la importància del benestar emocional en la seva vida, promovent competències que reforcin les seves habilitats i capacitats emocionals. Aquí entra en joc l’autoconeixement, l’escolta activa vers ells i elles mateixes i els altres, la resolució de conflictes a través del diàleg i la comunicació assertiva, l’adquisició d’hàbits saludables, la presa de consciència de la responsabilitat de les accions i de la capacitat de reparar el dolor causat, l’adquisició d’eines per la gestió emocional, l’empatia i també l’increment de la capacitat de resiliència. L’observació implica facilitar espais en què puguin expressar-se i relacionar-se amb els seus iguals, que ens permet detectar com se senten i com són de saludables els vincles que els uneixen.

La metodologia de les activitats que treballem en el programa té tres fases clau: la vivència, la reflexió i la transferència. La vivència és aquella dinàmica que permet que aflori de forma pràctica com els infants i adolescents se senten i actuen davant situacions concretes, sovint a partir de dinàmiques i de jocs de rol. A partir d’aquí, el moment de reflexió, que parteix de formular preguntes sobre la vivència, permet que el grup s’autoobservi de forma individual i col·lectiva, des del pensament crític, per entendre la situació que han viscut. La transferència, per últim, és el pòsit de tot plegat: a partir del que han sentit individualment i com a grup, i de com han analitzat aquests sentiments, pensen què volen aconseguir en la pràctica i quines competències tenen per portar aquest aprenentatge a la seva vida quotidiana.

Moltes entitats socials, en definitiva, acompanyem els infants i adolescents per tal que tinguin eines que els generin un benestar personal en la seva vida. No obstant això, tot i que remem cada vegada amb més esforços en aquesta direcció, sempre lluitarem a contracorrent si no hi ha polítiques públiques més eficients contra les desigualtats i el risc d’exclusió en la infància i l’adolescència.