Els menors d’edat tenen reconeguts els seus drets participatius?

La Convenció sobre els Drets dels Infants, aprovada l’any 1989 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, en l’article 12 reconeix el dret als nens i les nenes de poder expressar la seva opinió i ser escoltats per les administracions públiques. És possible exercir aquest dret sempre que es compleixi: la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament, consciència i religió, la llibertat d’associació i de reunió pacifica i l’accés a la informació adequada (drets reconeguts en els articles 13,14,15 i 17 de la Convenció).

En el context català, un dels objectius de la llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, tal com recull l’article 1, és la promoció de la participació amb la finalitat de garantir l’accés als drets dels menors d’edat. La realitat és que des de les administracions públiques, en aquests 34 anys, s’han destinat recursos i esforços per fer possible que els infants i adolescents tinguin garantit el dret a la participació.

A tall d’exemple, l’Ajuntament de Barcelona l’any 2017 va crear un Grup Motor de Participació dels Infants que té com a objectiu definir què s’entén per participació infantil i fer polítiques públiques en aquesta direcció. Aquest grup, després de fer una reflexió profunda, va definir que la participació infantil és “el procés d’implicació pel qual nens i nenes exerceixen els seus drets i assumeixen les seves responsabilitats com a membres actius i compromesos de la ciutat en què viuen, garantint el reconeixement de les seves aportacions i el valor d’aquestes, així com la seva vinculació al territori, en diferents nivells de decisió, per aportar les seves idees, opinar, proposar, executar o valorar sobre els temes que els afecten tant a ells com a la seva comunitat”.

Segons l’informe final de l’Ajuntament de Barcelona sobre el recull d’experiències de participació infantil a la ciutat Condal del 2022, des del 2017 fins al 2022, el consistori ha realitzat un total de 25 mesures destinades als infants. Que l’Ajuntament de la capital de Catalunya realitzi de mitjana cinc experiències participatives per any, vol dir que considera que la participació infantil és un tema a tractar, però no és una prioritat.

Ara bé, perquè realment es creï cultura participativa infantil o bé augmenti aquesta cultura política és important que tant les administracions públiques com la ciutadania (siguin adults com menors d’edat) reconeguin les opinions dels infants fent que sigui un tema present tant a l’agenda pública, política i mediàtica. Canviar els valors d’una societat no és gens fàcil, ha de passar temps i han d’existir uns grups de pressió que aconsegueixin que els governs i els parlaments de les diferents escales administratives (i independentment del color polític) es comprometin clarament amb la participació ciutadana infantil.

En el cas que ens ocupa, el principal lobby són les escoles i els instituts, ja que és l’espai on els infants i adolescents passen gran part del dia. Si es fan processos participatius per decidir temes interns dels centres educatius i hi ha bones experiències, ajudarà per aconseguir millores ciutadanes. A la vegada, si des de ben petits s’educa als nens i a les nenes amb el valor de la participació, quan siguin ciutadans de ple dret lluitaran per una societat on la democràcia directa i deliberativa tingui més presència, construint un món amb i pel poble.

En resum, actualment els menors d’edat tenen garantit el dret a la participació ciutadana en els temes que els afecta. Exemple d’aquest reconeixement és la quantitat d’experiències de participació ciutadana infantil que s’han aprovat a l’Ajuntament de Barcelona. Ara bé, que es destinin recursos a la democràcia infantil no vol dir que siguin suficients per construir una millor societat democràtica del futur.