Aprendre al llarg de tota la vida

Avui dia es parla molt sobre la importància de l’educació dels infants, de si llegeixen prou o no, de si tenen massa deures per emportar-se a casa, de si no es treballa prou aquesta o aquella matèria. Però no es parla tant d’una educació més global; d’aquella que no només afecta la infància, sinó d’aquella que la transcendeix. D’una educació que obre camins per aprendre, comprendre i consensuar valors i respecte al llarg de tota la vida.

Des del mateix naixement, l’ésser humà té curiositat; per això interactua amb el seu medi, descobrint noves possibilitats, fronteres i fenòmens. Naixem amb unes eines i mecanismes que sintonitzen amb els nostres entorns i que ens impulsen a riure, a parlar, a anomenar als altres, a requerir ajuda per cobrir les nostres necessitats bàsiques i a formar-nos una idea de com són les coses. És un aprenentatge continu durant totes les etapes de la vida fins a poder omplir milers de folis de la nostra existència.

Però no som només éssers orientats per la nostra biologia. També som éssers culturals, que interpretem aquest món que ens envolta i amb el qual interactuem i modifiquem per poder orientar les nostres accions i preferències. Aquesta acció intencional quotidiana sobre el món fruit de les nostres necessitats, creences i interpretacions culturals forja les nostres realitats socials, polítiques, ambientals i tecnològiques. Unes realitats que, si no es plantegen amb perspectives de mitjà i llarg termini, ens poden rebotar com un bumerang. I és que la humanitat ha creat i impulsat les coses més belles, però també les més terribles, inhumanes i abominables. Així, l’aprenentatge i, per tant, el rol de la persona educadora és fonamental al llarg de tota la vida. Les possibilitats, les experiències i les limitacions que se’ns van oferint al llarg del camí i les relacions que establim, forjaran dia a dia les vies del nostre desenvolupament i aprenentatge; físic, sí; cognitiu, sí; però també emocional i moral.

La UNESCO argumenta que “Promoure l’aprenentatge al llarg de tota la vida significa establir sistemes que facin realitat el dret a l’educació de les persones de totes les edats, i oferir oportunitats per alliberar-ne el potencial, el desenvolupament personal i el desenvolupament econòmic, social, cultural i mediambiental sostenible de la societat”. Un dels reptes més grans que té la figura de l’educador o educadora en les nostres societats democràtiques actuals és oferir a l’educand (sigui durant la infància o en l’edat adulta) totes les possibles eines perquè pugui aprendre i potenciar-se a si mateix, formant-se com un ésser de valors i de recursos desenvolupant capacitats, coneixements, habilitats i competències per tenir un millor desenvolupament tant individual com social, tant en el seu aspecte singular com en el seu aspecte comunitari. També perquè sigui capaç, en la seva vida diària, de discernir sobre la presa de decisions i les seves conseqüències, unes decisions que poden fomentar la convivència, o la manca d’ella, l’empatia i les cures, o l’odi i el prejudici.

L’aprenentatge és un procés constant i vital; d’una durabilitat il·limitada que es va reconfigurant amb les nostres vivències i experiències a mesura que madurem fins a la nostra vellesa. Aquest aprenentatge hauria de ser igualitari i equitatiu per a qualsevol persona sigui quin sigui el seu context cultural o edat. Seria meravellós que aquesta formació vital i personal ajudés a dissoldre desigualtats i reforçar la participació. Al capdavall, si hi ha una cosa clara és que tots som diferents; i tenim la sort de conviure en un món tan gran que ens dona cabuda a tothom. Per això, hem de reconèixer i aplaudir la magnífica feina i esforç que institucions, col·lectius i professionals de l’educació fan dia a dia per poder impulsar aquest aprenentatge continu, al llarg de totes les etapes de la vida, per tenir unes societats més democràtiques, igualitàries, justes i solidàries , i no només econòmicament pròsperes.