Igualtat de tracte i no-discriminació. Una “nova” eina per a la justícia

Equipaments públics sense rampes ni ascensors, detencions policials “per sospita” a persones racialitzades, discriminació en processos de selecció a persones amb diagnòstics de salut mental, lavabos i vestidors no adaptats per persones trans o no binàries, discriminació en l’accés a locals d’oci basades en la indumentària i segregació escolar per situació socioeconòmica, són alguns exemples de desigualtats que cada dia afecten milers de persones, sovint, justament aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat.

Enumerades aquí no són més que un llistat d’injustícies com tantes altres a les quals, malauradament, ens hem acostumat a presenciar als informatius i xarxes socials; tanmateix, darrere de cadascun d’aquests enunciats hi ha persones amb cara i ulls, amb noms i cognoms, amb famílies i amics, que —dia sí, dia també— veuen com la societat els “posa el peu a sobre” sense que ningú faci res. Tant és així que moltes d’elles han normalitzat aquestes violències i ni tan sols pensen a denunciar-les. Infradenúncia, diuen les persones expertes, i identifiquen fins a 13 raons per explicar per què succeeix (Informe Observatori de les discriminacions, OND 2020, pàg. 23).

Per aquest motiu és tan necessària la perspectiva de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació (ITND), recollida des de fa dècades en molts marcs normatius internacionals, estatals i autonòmics, i que des de la promulgació de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació per part del Parlament de Catalunya està recuperant força a Catalunya. Així i tot, no deixa de ser una llei relativament jove, que comença a desplegar-se i a la qual encara li queda molt camí per recórrer. Això no treu, però, que algunes administracions i organitzacions ja estiguin duent a terme diferents i interessants accions per avançar cap a una igualtat real de totes les persones.

Ja fa 25 anys, l’Ajuntament de Barcelona va fer un pas endavant en aquesta direcció amb la creació de l’Oficina per la No Discriminació (OND); més recentment, el març de 2022, la Generalitat de Catalunya va fer un altre gran pas amb la creació de l’Oficina per la Igualtat de Tracte i la No-discriminació (OITND). Entremig, altres administracions han anat fent passes que sumen forces i recursos per la defensa de la justícia i per combatre les discriminacions.

Per la seva banda, les entitats socials també s’han compromès en la defensa dels drets dels col·lectius més vulnerables, o més ben dit, vulnerabilitzats a causa de les desigualtats estructurals que habiten a les bases de la nostra societat: ACATHI, ACCAPS, Àmbit Prevenció, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Consell Assessor de la Gent Gran, Creació Positiva, Dincat, Exil, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Observatori de la Islamofòbia a Catalunya (ODIC – SAFI), Plataforma per la Llengua, Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL), Sindicat de Llogateres, SOS Racisme Catalunya i Unió Romaní... Totes elles han participat activament en l’elaboració dels darrers informes de l’Observatori de les discriminacions de Barcelona (2022), aportant dades quantitatives i qualitatives per intentar objectivar la magnitud d’aquestes situacions i, així, contribuir a la creació de polítiques per revertir-les.

Què podem fer les cooperatives per contribuir a la igualtat de tracte i la no discriminació? De quina manera podem aterrar els principis d’aquesta perspectiva i fer-los patents en les nostres accions? Amb qui ens podem aliar o coordinar per avançar en aquesta direcció? Les possibilitats són enormes, ja sigui si ens mirem cap a dins (qui som, com ens organitzem, quines eines utilitzem, etc.) o cap a fora (quins serveis o productes oferim, a qui, com, amb qui col·laborem, etc.). La pregunta clau que ens pot guiar en la reflexió és sempre la mateixa: allò que fem contribueix a reproduir o a desmuntar les desigualtats socials? Segons quina sigui la resposta, podem iniciar un camí de millora i compromís amb la igualtat, o bé, aprofundir i potenciar allò que ja fem bé i que ens distingeix com a empreses sensibles, conscients i compromeses en la construcció d’una societat en què totes les persones tinguin cabuda, sense distincions... literalment. Us hi animeu?