Visibilitzar, denunciar i acompanyar en casos de racisme

El racisme i la xenofòbia continuen sent els motius de discriminació més recurrents a Barcelona, amb 185 casos de 631 registrats en l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona. Igualment, el SAiD (Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme) ha recollit 337 nous casos de racisme a Catalunya, un lleuger increment a diferència de l’any anterior, tal com recull l’informe (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya 2022.

No podem perdre de vista, però, que tan important és recollir les dades a escala quantitativa, com insistir que darrere de cada situació comptabilitzada hi ha persones que han vist els seus drets vulnerats a causa del racisme estructural a la nostra societat. Per això és indispensable denunciar el racisme, així com construir i enfortir mecanismes de resposta i reparació per als qui el pateixen, tant individualment com col·lectiva.

Al Servei d’Atenció Sociojurídica per a la No Discriminació de la Fundació Bayt al-Thaqafa, que rep suport de Red Acoge i l’Ajuntament de Barcelona en diferents àmbits, acompanyem i assessorem persones i comunitats afectades pel racisme en les seves formes diverses, així com en casos de discriminació per origen ètnic, nacional, o per religió (islamofòbia principalment). Assumim que l’accés a la justícia, en un sentit ampli i no només jurídic, està vinculat a una sèrie de privilegis i opressions, i per això facilitem eines que prioritzin la reparació i la no repetició del dany, partint sobretot des de la dignitat i autonomia de les persones. Ho fem en xarxa amb altres entitats antiracistes sense les quals la nostra tasca seria encara més complexa.

Quan parlem sobre discriminacions derivades del racisme considerem important entendre-les com a part de dinàmiques de poder sobre certes persones o poblacions travessades per processos de racialització. Aquestes discriminacions es poden reproduir en qualsevol àmbit de la vida en societat, tant en el tu a tu, com en el tracte amb les institucions, a l’accés a serveis i drets, a les relacions laborals o a l’ús de l’espai públic, entre d’altres.

Qui pateix discriminacions i per quines raons

Tot i les xifres mencionades, les discriminacions derivades del racisme no sempre són visibles i l’accés a reparació és molt complex, sobretot per a les persones més vulnerabilitzades pels sistemes d’opressió. Els casos de discriminació que hem recollit i acompanyat dins del Servei tenen una dimensió múltiple: interseccionen diversos factors, augmentant la vulnerabilitat de les persones que acompanyem. Això dificulta que vulguin —o puguin— assumir la denúncia de les discriminacions, com es veu reflectit per exemple als alts nivells d’infradenúncia. Segons SOS Racisme “set de cada deu situacions de racisme no es denuncien”.

Durant aquest any, al Servei hem assessorat 29 persones de forma directa i hem abordat 26 situacions discriminatòries. Hem tractat situacions de racisme immobiliari vinculades a l’accés a l’habitatge, de tracte discriminatori davant dels Serveis Socials, laborals (d’assetjament, d’acomiadament per raons discriminatòries...), vinculades a forces i cossos de seguretat de l’Estat (parades per perfilament ètnic-racial i agressions físiques i verbals) i a processos judicials (en què en algun pas del procés s’han vulnerat drets o hi ha hagut un tracte discriminatori).

En els 12 casos que han tingut seguiment, hem actuat sempre en consens amb la persona afectada. Això s’ha materialitzat en interlocució amb l’agent discriminador (sempre que no suposi un risc o una revictimització per a la persona afectada), acompanyaments presencials en processos que permetin restituir el dany, derivació a entitats i serveis especialitzats, així com assessorament jurídic a la redacció de documentació.

Gairebé la meitat de les persones acompanyades, un 46,7%, es trobaven en situació administrativa irregular al moment de patir la discriminació. Un 25% tenien NIE, un 14,3% tenien nacionalitat espanyola i un 14,3% més no ho va voler dir a la primera entrevista. A més d’evidenciar qui pateix majoritàriament discriminacions dins les persones que arriben a l’entitat, també ens permet analitzar perquè les persones en situació administrativa irregular desisteixen de fer alguna denúncia. Segons elles mateixes han expressat, ho han fet per por de les conseqüències en el seu procés de regularització, manca de recursos (temps, econòmics, emocionals, xarxa de suport), perquè l’agent discriminador és una figura de poder (institucional, serveis socials, advocats d’ofici), i per manca de confiança en el sistema de justícia.

El 50% de les persones ateses tenien nacionalitat marroquina, seguides per les persones amb nacionalitat algeriana i, en tercer lloc, persones amb nacionalitat espanyola. D’aquest últim grup destaquem que totes han patit discriminació per islamofòbia i racisme antimusulmà. Pel que l’anàlisi de gènere, un 53,6% eren dones, si bé la majoria (un 80% dels casos) han desistit de dur a terme cap acció de denúncia i van tancar el procés abans de la segona visita. En aquest sentit, cal reflexionar sobre la infradenúncia des d’una perspectiva de gènere, però també sobre com acompanyem i cerquem mesures de reparació i prevenció per a dones que han patit racisme.

Discriminacions col·lectives

Finalment, des del Servei també s’han abordat les discriminacions col·lectives per motius racistes. Aquesta tipologia de vegades passa inadvertida sobretot per a la població que no les pateix, precisament perquè en molts casos ens referim a situacions que no tenen una única persona destinatària i el seu efecte no sempre és immediat o “quantificable”. Parlem de mesures institucionals o administratives adreçades a una població en concret, barreres per a la tramitació de béns i serveis, increment de requisits per accedir a un recurs públic, prohibicions a causa de motius discriminatoris, omissió o sobrerepresentació, criminalització, entre d’altres.

Una de les quatre actuacions respecte a discriminacions col·lectives que hem abordat és la de l’empadronament sense domicili fix a Barcelona, a través d’un diagnòstic d’obstacles per accedir-hi. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona és dels pocs que duu a terme aquests empadronaments, alguns circuits suposen una barrera per una part de la població migrada, en tant que obvien les situacions de desigualtat a les que s’enfronten. Seguim en vies de diàleg amb les institucions corresponents.

Sens dubte, les dades i la informació recollida al Servei són una panoràmica de les múltiples problemàtiques i discriminacions que viuen no només les persones que passen per l’entitat, sinó moltes de les persones migrades que arriben a aquests territoris. Com a Servei d’Atenció, a més d’acompanyar processos de reparació i vies d’accés a la justícia, és la nostra responsabilitat fer visibles aquestes situacions, amb l’objectiu d’incidir en la nostra societat, creant aliances amb les comunitats autoorganitzades i continuar denunciant el racisme a totes les seves formes i conseqüències.