Demanen pena de mort pels corruptes catalans

Us ha sorprès el títol, oi? No m’estranya. No té cap ni peus. És evident. Per diverses raons. Primer, perquè la pena de mort és cert que és legal a alguns països, però com a societat madura tenim assumit que no tenim el dret a matar a ningú. Segon, perquè el que hem de demanar és que ningú sigui corrupte, i carregar-se els corruptes no és cap garantia que els substituts o substitutes, no ho siguin. En tercer lloc, és xocant que ho centri només en els catalans. Agreuja la corrupció que siguin catalans? No, és una bestiesa. La corrupció va associada a unes pràctiques, no a un origen. Això seria racisme, discriminar per l’origen.

I doncs, si és tan clar que aquest titular és una bestiesa, com pot ser que, al nostre interior, aquest altre titular de la setmana passada no ens desperti les mateixes sensacions: “Demanen l’expulsió immediata dels migrants multireincidents”.

Té les mateixes tres inconsistències. La primera, demanar l’expulsió. Igual que la pena de mort, l’expulsió pot arribar a ser legal, però expulsar a algú d’un lloc, només perquè no hi ha nascut, no és un dret que realment tinguem. És un dret que ens hem atribuït a conseqüència de crear fronteres artificials al món. Però, no, no és realment un dret humà. 

La segona, perquè el que hem de pensar és com aconseguim que no hi hagi delinqüència, i què la genera. Sense l’exercici d’anàlisi de les causes, expulsant 11 delinqüents no evitarem que en vinguin d’altres a ocupar el seu lloc.

El tercer és pensar que centrar-ho en els migrants soluciona el problema. La delinqüència és pitjor si són migrants? Si han nascut aquí, i no els podem expulsar, s’haurà acabat el problema? Si la delinqüència multireincident és de persones nacionals, no ens preocuparà? O la delinqüència és dolenta “per se” i no per qui la practica?

Espero que, ara, el titular de la notícia ens peti al cap com ens peta el titular de l’article.

No dubto que existeix un problema real al qual cal buscar solució. Però en l’exposició del problema, a contrallum, s’endevinen inconscientment tots els fantasmes i totes les pors interiors que tenim. És massa fàcil carregar els neulers sobre els més dèbils.

El titular té un pessic de racisme, un d’aporofòbia, un d’irresponsabilitat i un de populisme. Alimenta monstres, assenyala col·lectius, és desafortunat i no està en consonància amb la celebració que tots plegats hem fet dels 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans.

I el pitjor de tot, és gratuït, no servirà de res. Bé, gratuït, no, perquè no servirà per resoldre el problema i sí que servirà per alimentar-ne altres.

La solució del problema, d’aquest i de qualsevol, no és xutar-lo cap a un altre costat. Malauradament, els problemes tenen causes, i si xutes els símptomes sense combatre les causes, tornaran a aparèixer.

Com a ciutadans ens hem d’exigir que siguem intel·ligents, estratègics, responsables i curosos. De veritat que aquests titulars no ens ajuden com a societat. I, com deia, tampoc resoldran el problema. Entendria una sortida als mitjans posant l’èmfasi en la prevenció, en la restauració del mal i en demanar més pressupost per la rehabilitació. Entendria una queixa de la llei d’estrangeria que aboca molts joves a viure fora de la legalitat (no oblideu que sovint són persones a les quals no els donem papers que els permetin treballar). Entendria molt una queixa a la ineficàcia de la justícia. Fins i tot, encara que no ho compartiria com a solució, una demanda de més policia. Però l’entendria.

Però ens equivoquem si per cridar l’atenció de problemes, proposem solucions que en veritat no ho són i, en fer-ho, assenyalem col·lectius i alimentem els monstres de la por. És èticament inacceptable i políticament ineficaç. Siguem responsables!