Com arribar a aquells habitatges on ningú arriba

Reflexió sobre la pobresa energètica a la ciutat de Barcelona, reptes i solucions amb una perspectiva social i tècnica

El context de la pobresa energètica a Barcelona. La pobresa energètica és un fenomen que es manifesta de manera particular al teixit urbà de Barcelona. El context d’aquesta problemàtica a la ciutat revela una complexa intersecció de factors socioeconòmics, ambientals i estructurals que deriva en un nombre significatiu de llars que enfronta dificultats per accedir a serveis energètics bàsics, com ara la calefacció, la il·luminació i o el consum dels electrodomèstics.

Els factors causals d’aquesta pobresa energètica són principalment tres: els baixos ingressos en l’habitatge, la insuficient qualitat energètica de l’habitatge i els preus elevats de l’energia. Segons un informe de l’AMB, viure amb les necessitats bàsiques cobertes a Barcelona exigeix un salari de 1.500€ nets al mes. El salari mínim interprofessional se situa actualment en els 1.260€ bruts. Per tant, totes aquelles famílies que cobren l’SMI no tenen els recursos necessaris per poder cobrir les seves necessitats bàsiques a la ciutat.

Respecte a l’eficiència energètica dels habitatges de Barcelona, la mitjana es situa en la lletra E (Sent A la millor i G la pitjor). Segons dades cadastrals, un 65,5% del parc immobiliari de Barcelona té una antiguitat igual o superior als 40 anys. Finalment, el preu de l’energia s’ha encarit significativament els últims anys. D’aquesta manera, es pot concloure que a hores d’ara es donen els tres factors perquè una proporció de la gent que viu a Barcelona pugui patir pobresa energètica.

L’eficiència energètica com a solució sostenible. Aquesta punyent realitat subratlla la importància crítica d’abordar la pobresa energètica des d’una perspectiva integral per identificar i mitigar les conseqüències adverses que experimenten aquells que la pateixen, ja que les solucions proposades fins ara no estan tenint la repercussió necessària per solucionar la situació.

Una de les mesures que s’han utilitzat per lluitar contra la pobresa energètica són les polítiques d’eficiència energètica, que han guanyat més rellevància en els últims anys. Amb elles, es persegueix disminuir la despesa implantant diferents tipus d’actuacions que permetin disminuir el consum d’energia, millorant el nivell de confort de l’habitatge o edificis. Les actuacions més destacades en aquest sentit són en l’actualitat els fons Next Generation, els quals s’han destinat per la rehabilitació d’edificis i habitatges. En concret, a Barcelona s’hi ha destinat 24 milions d’euros.

Reptes de la ciutat en la transició energètica de la mà del sector social. La tasca que VINCLE desenvolupa a l’Oficina de Rehabilitació Municipal (ORM) per la gestió dels fons Next Generation a Barcelona il·lustra com un enfocament interdisciplinari pot ser efectiu. La integració d’equips d’arquitectes i tècnics socials permet una intervenció conjunta que integra coneixements tècnics en energies renovables amb una comprensió profunda de les necessitats socials de la ciutat de Barcelona.

Els reptes del sector social i de la societat en la rehabilitació energètica es presenten com una tessitura complexa que requereix abordatges integrals i solucions adaptades. Per una banda, garantir l’accés a finançament accessible i incentius econòmics és fonamental per aconseguir una participació més àmplia.

La manca de coneixement sobre els beneficis de la rehabilitació energètica també pot ser un obstacle. Cal obtenir la participació activa de la comunitat i superar les reticències, fent èmfasi en totes les millores socials, econòmiques i mediambientals que suposa. Paral·lelament, les persones en situació de vulnerabilitat social tenen dificultats per accedir als fons perquè sovint els complicats tràmits burocràtics limiten l’accés a la subvenció. A més, les obres de rehabilitació poden tenir un impacte temporal en el teixit comunitari, com ara el soroll o les restriccions d’accés. Mitigar aquests impactes i involucrar la comunitat en el procés pot minimitzar les tensions.

En definitiva, la problemàtica de la pobresa energètica a Barcelona revela un dilema crucial: malgrat els esforços implementats, els fons destinats a millorar l’eficiència energètica en habitatges i edificis de la ciutat no són accessibles per a les famílies més vulnerables.

Garantir l’accés a la rehabilitació energètica des d’una perspectiva inclusiva. Des de VINCLE identifiquem la necessitat urgent de conscienciar sobre els efectes de la deficiència energètica i la necessitat de rehabilitar el parc immobiliari de Barcelona. És evident que es requereix una aproximació més holística i inclusiva per garantir que les subvencions arribin a aquelles famílies que més ho necessiten. Això implica abordar les preocupacions relacionades amb la confiança amb el tràmit, simplificar els processos de sol·licitud i proporcionar informació clara sobre terminis i condicions.

En aquest sentit, la qüestió central que emergeix és com assegurem que les famílies més necessitades tinguin accés fàcil i igualitari als recursos disponibles. És essencial abordar aquest interrogant per tal de transformar les subvencions en eines reals de millora de la qualitat de vida d’aquelles comunitats que, fins ara, han quedat marginades de manera involuntària dels beneficis d’aquesta iniciativa destinada a forjar un futur sostenible per a tots i totes.