Som barreres o facilitadors de la comunicació?

La comunicació és un dels pilars fonamentals de l’existència humana; la persona capaç de mantenir una comunicació interpersonal òptima contribueix a augmentar la seva qualitat de vida i la dels altres.

En la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) s’estableix que totes les persones tenen dret a la llibertat d’opinió i expressió i a buscar, rebre i compartir informació i idees a través de qualsevol mitjà. Per a garantir el dret universal a la comunicació hem d’assegurar que totes les persones tinguin un mitjà de comunicació que els permeti la major participació possible en la societat, que totes les persones puguin comunicar-se utilitzant el mètode triat per elles, que la comunicació sigui tinguda en compte per les altres persones i que a ningú se li negui el dret a la comunicació.

Però... Està garantit el dret universal a la comunicació? Quina és la realitat de les persones amb necessitats de comunicació complexes? La seva realitat és que s’enfronten dia a dia a barreres d’accés (aquelles inherents a la seva condició) i a barreres d’oportunitat (aquelles relatives a l’entorn i als interlocutors).

Amb la finalitat d’erradicar les barreres d’oportunitat sorgeix l’accessibilitat cognitiva, un constructe que designa la propietat que tenen aquells entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, eines i dispositius que resulten intel·ligibles o de fàcil comprensió per a totes les persones.

Al nostre país, gràcies a anys de lluita d’associacions de persones amb alguna mena de necessitat de comunicació complexa, s’ha estès l’ús de pictogrames en espais públics i en centres educatius i sanitaris perquè totes les persones puguin moure’s en igualtat de condicions.

Els espais públics són llocs habituals en el dia a dia de les persones i han de dissenyar-se de forma estructurada per a afavorir la participació de tothom en qualsevol activitat i en igualtat de condicions.

Els centres educatius són el lloc on més temps passa la població infantil i, si es pretén aconseguir la plena inclusió de tots i totes les alumnes, han d’estar dissenyats per a facilitar els desplaçaments, les rutines bàsiques, la planificació de les activitats escolars i l’adaptació del currículum ordinari.

Els centres sanitaris poden resultar estressants, sobretot per a les persones amb dificultats en la comunicació. La utilització de pictogrames en els espais sanitaris i en l’elaboració de protocols promou una experiència positiva i ofereix una atenció de major qualitat, beneficiant no sols als pacients, sinó també al conjunt dels professionals, ja que poden atendre d’una forma més personalitzada a les persones que tenen greus dificultats per a expressar què els hi fa mal i com es senten.

Tenint en compte aquesta informació hem de plantejar-nos... Tots els espais són accessibles cognitivament? Nosaltres estem sent barreres o facilitadors de la comunicació?