El dret i responsabilitat social a la intervenció en crisis en violència masclista

La intervenció en crisi en casos de violència masclista és essencial per protegir i promoure els drets humans fonamentals de les persones afectades així com per la responsabilitat col·lectiva de promoure un entorn més segur per a totes les persones que formem part del sistema i reparar el dany causat per la violència. És aquella intervenció que requereixen les persones afectades immediatament després d’una agressió greu.  

Quan parlem de fer intervenció en crisi en persones que han viscut violència masclista cal tenir present dues premisses importants: mantenir una mirada de prevenció del possible impacte en la salut mental per la violència rebuda, així com enfortir a la persona per afrontar la situació i vetllar perquè els seus drets, la seva autonomia i la capacitat de decidir sobre el seu futur siguin respectats. 

Intervenim per acollir el dolor generat per un altre ésser humà. I en moltes ocasions,  aquest ésser haurà estat algú amb qui la persona havia confiat, fet que trenca una de les premisses bàsiques sobre les quals es construeixen les relacions humanes: l’ésser és bo per naturalesa. L’impacte que un altre ésser humà hagi estat qui ha causat el mal, resulta més dolorós i trenca esquemes sobre aquest constructe social en el qual la societat es fonamenta. Serà imprescindible doncs —en el marc de les violències masclistes— que la intervenció en crisi contribueixi a recuperar l’agència de les persones afectades (especialment les dones) identificant les seves pròpies estratègies d’afrontament. Perquè aquest tipus d’abordatge prengui sentit i respongui a un marc feminista caldrà tenir en compte algunes reflexions i pautes que plantegem a continuació. 

La violència masclista amenaça directament el dret a la vida, la seguretat personal i psicològica de les persones que la viuen. Per això, el primer pas per poder intervenir és garantir que les necessitats bàsiques i de seguretat física estan cobertes, i en cas de no estar-ne, centrar aquestes actuacions inicials en restablir un entorn segur i lliure de violència per preservar la dignitat de les persones afectades i protegir-les de qualsevol forma de maltractament. Les institucions i agents que fan les primeres atencions haurien de poder vetllar perquè aquestes condicions es compleixin abans de fer qualsevol altra tipus d’intervenció més de caire emocional. 

En aquelles persones que desitgin rebre suport, les accions es focalitzaran en disminuir la vulnerabilitat de la persona a patir un impacte en la seva salut mental, acompanyant la identificació i expressió de sentiments (sense burxar el relat dels fets) i fomentant i reforçant les seves capacitats d’afrontament.  

I com que les violències masclistes són un problema social, les intervencions en crisis també han d’incloure poder atendre a les persones, comunitats o organitzacions que han pogut rebre l’impacte dels fets, per resignificar la crisi situant-la en les repercussions de les violències masclistes.   

En aquest punt, considerem especialment important defugir d’un parell de d’aspectes: evitar les revictimitzacions de les persones que han viscut violències sotmetent-les a repetir el relat una i altra vegada amb diferents agents que intervenen en els primers moments després dels fets; i eludir presentar a la persona que ha viscut la situació de violència amb el tret distintiu de víctima, és a dir, afavorint l’assenyalament de víctima com a tret identitari per la situació viscuda. En ambdós casos, la societat té la corresponsabilitat en aquest no assenyalament cap a la persona que ha viscut el fet i posar l’accent en condemnar qui ha comès els fets. 

Un cop acabada la intervenció en crisi, la professional ha de poder garantir que la persona atesa té l’accés a serveis de salut, atenció psicològica i suport integral per assegurar la recuperació i el seu benestar.  

Un dels elements fonamentals de la intervenció en crisi comportarà proporcionar informació i educació sobre les diferents formes de violència masclista per tal de contribuir a crear consciència en la societat en la direcció d’apoderar les persones amb coneixements sobre els seus drets i recursos disponibles amb l’objectiu de poder condemnar i erradicar les violències masclistes de la nostra societat.