En memòria de Marouan

En Marouan era un jove participant d’un Projecte Sostre 360º de la demarcació de Girona que la passada matinada del 5 de gener, creuant un túnel ferroviari entre Cervera i Banyuls-sur-Mer, va morir envestit per un tren.

En Mouran era un jove que després de dos anys de patiment al carrer havia tingut l’oportunitat de sortir de la gèlida foscor i adreçar la seva vida en l’acompliment dels seus somnis. Participava en un programa formatiu de pastisseria i forneria i haguera aconseguit treballar i construir la seva vida si els probables errors dels cossos de seguretat, o els mateixos errors que qualsevol jove en situació de sense llar pugui arribar a cometre, s’haguessin abordat des de la perspectiva de l’educació social.

Fugia espantat per una detenció i una suposada acusació lluny dels llocs dels fets. Les persones que treballem amb persones joves migrades coneixem l’arbitrarietat d’identificacions, sancions i la caça de persones migrants i migrades a ciutats com Ripoll, però no l’única.

Les i els joves que tenen oportunitat de participar en projectes com Sostre 360º, on se’ls acompanya per la inserció sociolaboral i se’ls treu del fred i la foscor del carrer, són joves que de la nit al dia se’ls obre un ventall infinit d’oportunitats que parteixen de l’acompanyament, de la construcció del vincle i del d’anar creant xarxa amb l’entorn, la cultura, la societat, les empreses i el veïnatge.

Aquestes joves, noies i nois, no són diferents de la resta de joves del món. Tenen somnis com qualsevol dels joves catalans que emigren a altres països a la recerca de millors oportunitats. Quan un jove que no té dret a treballar surt del carrer, es foragita de les urpes de la foscor per començar a veure la llum.

A en Marouan li van robar la llum i amb la foscor de la seva pèrdua custodiem les seves esperances i desitjos perquè no caiguin en l’oblit.