La crisi climàtica, un nou repte per al treball social

Entenem que la crisi climàtica actual és un multiplicador de desigualtats i injustícia social. L’actual degradació o explotació de béns naturals comuns com l’accés a un aire net, l’aigua, l’energia o l’alimentació no contaminada, que són bàsics per a la subsistència, impacten de manera desigual a les persones i afecten la biodiversitat dels ecosistemes actuals i de les generacions futures. Els seus efectes es poden veure tant de forma directa, amb la pèrdua de vides o desplaçaments forçats, com de forma indirecta, amb el deteriorament de la salut física i mental o la degradació dels sistemes que sostenen la vida, tant a escala global com local. Massa sovint, aquests impactes agreugen les iniquitats socioeconòmiques, polítiques i culturals preexistents i n’afegeixen de noves que recauen amb més vigor sobre grups i comunitats, més exposades a patir els efectes i danys profunds d’aquests riscos ambientals.

La crisi climàtica és una part més de la crisi civilitzatòria actual, que té com a rerefons el predomini d’un paradigma que situa a l’ésser humà sobre la natura entesa com a recurs d’explotació infinit; a la ciència i la tecnologia com a generadors del progrés de la humanitat; i el creixement com a motor indiscutible del sistema econòmic. Aquests tres aspectes expliquen per què el mercat traspassa contínuament els límits i altera l’ordre biofísic de la terra amb la intenció de satisfer el creixement infinit d’una societat de consum amb nivells de benestar desiguals. Així doncs, es requereix un canvi profund en les formes de com vivim i interactuem en el nostre entorn social i natural.

A Catalunya, destaquem el paper dels moviments socials en diferents línies d’injustícia climàtica, com són la sobirania energètica, alimentària, la protecció i accés a l’aigua, els espais naturals, la mobilitat sostenible, etc. Algunes administracions també estan fent uns primers passos per protegir aquests béns comuns. Valorem el desplegament de línies de suport de l’economia social (i solidària), potenciant aliances estratègiques per aquest sector.

Com a professionals del treball social, la nostra tasca en aquest repte ha estat francament minsa, tot i el creixent interès a escala internacional els darrers 20 anys. Els i les treballadores socials que han exercit algun rol pràctic s’han implicat en els moviments ecosocials, però és una crisi que ens afecta en primera persona i la professió i les organitzacions en les quals treballem n’han restat distanciades. Les injustícies ambientals en el marc de la crisi climàtica són temes que no estan avui en dia inclosos en la formació dels i les estudiants, ni acostumen a formar part dels encàrrecs que les institucions fan a les treballadores socials.

Els i les professionals del treball social tenim un paper en la promoció de la prevenció, cura i recuperació de l’entorn biofísic. Toca posar-nos al servei de la comunitat aportant els nostres coneixements en el marc dels processos d’exclusió social i empobriment; fomentant la participació en les polítiques socials que posin en el centre les persones en els àmbits agroalimentaris, energètics, habitacionals i econòmics, així com les metodologies pròpies de construcció grupal i comunitària per a l’organització col·lectiva de la ciutadania i en especial per a la inclusió dels grups que en queden exclosos.

Una transició ecosocial justa implica qüestionar el sistema que genera els processos descrits i anar més lluny de la responsabilitat individual que ens atribueixen les polítiques neoliberals. La justícia climàtica implica un reconeixement de les veus silenciades en aquest procés de transició ecosocial. Al mateix temps, es fa necessari adoptar un enfocament d’interrelació i interdependència profunda de les persones amb els béns naturals.

Des del nostre punt de vista, el treball social té el repte d’incorporar la justícia climàtica com una dimensió importantíssima en la defensa dels drets de les persones i les comunitats. Implica reforçar les bases ètico-polítiques de la professió, eixamplar el respecte per la biodiversitat i la dignitat de tots els éssers vius, una major orientació holística i sistèmica i una integració més estreta entre els nivells micro i macro de la pràctica professional. Reivindiquem que la justícia climàtica és una part més de les polítiques socials. Les injustícies climàtiques reten al treball social a seguir qüestionant el sistema econòmic i polític que les genera i a empènyer que les organitzacions, projectes i accions en les quals el treball social és present, siguin més permeables i sensibles a l’impacte de les injustícies ecosocials en la vida.

(Un article escrit per Loida Mejías, Francina Planas, Núria Prat, María Jesús Rodríguez, Maria Antònia Rossell i Joan Carles Vega. Són treballadores socials i formen part de la Comissió de Treball Social Comunitari del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)).