Abordant els desafiaments de la salut mental en les persones grans (Part 1)

A l’horitzó que avança cap a l’any 2030, s’albira un canvi demogràfic de gran rellevància: Es preveu que una de cada sis persones superarà els 60 anys. Aquest procés d’envelliment de la població planteja diversos desafiaments a la societat, la salut, l’economia...

Tant a Catalunya com a la resta del món, aquesta transició demogràfica està generant una creixent demanda de serveis i recursos dirigits a cobrir les necessitats específiques de les persones grans. En aquest context, la salut mental emergeix com un dels reptes principals a afrontar amb urgència. El benestar emocional i psicològic de les persones grans resulta crucial per assegurar una qualitat de vida òptima en aquesta etapa, i la seva atenció adequada demana un enfocament professional i estratègic per part de les institucions i organitzacions pertinents.

Les dades demogràfiques actuals i projectades evidencien un canvi significatiu a l’estructura poblacional. Es preveu que el nombre de persones de 80 anys o més es tripliqui entre el 2020 i el 2050 i se situï al voltant dels 426 milions. A Catalunya, actualment, les persones més grans de 65 anys representen 1,5 milions de persones. Per al 2030 s’espera que siguin 1,7 milions, i el 2050 gairebé 2,5 milions. Aquestes xifres reflecteixen que l’envelliment és una realitat i ja arribem tard per poder aplicar polítiques públiques.

La salut mental en les persones grans

Les persones grans constitueixen el grup de població més heterogeni i divers. És important recordar que cada persona és diferent i pot respondre de manera única. Es dona per suposat que les persones grans són fràgils i dependents i això no és així, l’envelliment no és una malaltia.

L’escassetat de dades sobre la salut mental en la gent gran és preocupant. Segons l’Organització Mundial de la Salut, més del 20% de les persones més grans de 60 anys pateixen algun trastorn mental o neural. Això destaca la necessitat urgent d’investigar i comprendre millor aquesta àrea. La manca d’informació dificulta la identificació i l’abordatge d’aquests problemes, com ara el trastorn obsessivocompulsiu, la bipolaritat i altres. És essencial trencar aquesta bretxa de coneixement per proporcionar el suport necessari a les persones grans i millorar-ne la qualitat de vida.

Els principals desafiaments: La manca de diagnòstic

Moltes persones grans no estan diagnosticades. Tot i la necessitat creixent d’atenció a la salut mental en les persones grans, hi ha diversos desafiaments que dificulten l’accés a l’atenció adequada. Entre aquests desafiaments hi ha l’escassetat de dades i la investigació, el persistent estigma i discriminació, així com la insuficiència de recursos i serveis. Tot i això, les barreres més significatives per buscar ajuda inclouen la resposta a les malalties mentals, la manca de consciència i la discriminació basada en l’edat. Cal lluitar contra l’edatisme i la gerontofòbia. Les persones grans solen estar infravalorades i infratractades.

És necessari un esforç conjunt per part de les institucions, les persones professionals de la salut i la societat en general per abordar els desafiaments de la salut mental en les persones grans. Només així podrem garantir una millor qualitat de vida per a aquest grup poblacional.

En el pròxim capítol aprofundirem sobre les afeccions de salut mental més freqüents que afecten les persones grans i les seves conseqüències, com la sobremedicació.