Participar no admet succedanis, enganys, ni passivitat

La “participació” és un dels conceptes-paraula més emprats, subvertit i manipulat avui en dia en el terreny sociopolític. Acostuma a tancar les grans proclames i programes. Fa tuf d’assignatura menor, protocol·lària, però al mateix temps inqüestionable per a satisfer a la “clientela” potencial, afalagar als votants més fàcils, i donar una imatge cosmètica de pràctica democràtica o construcció coral.

De fet, participar significa prendre part, intervenir, ser-ne part... Jugar un rol coprotagonista en les propostes, plans, accions, i control de resultats de qualsevol iniciativa social. I això no pot quedar reduït al paper de l’aplaudiment, l’obediència submisa, l’acceptació passiva dels propagandistes de consignes, la claca de l’escena, l’espectador sense drets.

Quan es generen “il·lusions” d’encanteri, d’“il·lusionisme” màgic, mentides vestides de fantasies que acostumen a acabar en desil·lusions, condemnades a resultats de decepció, frustració, fracàs i desafecció. Els productors de la fal·làcia d’una pseudoparticipació estan generant el brou de cultiu d’apatia, de resignació, embrutiment escapista de la realitat, o de populismes instrumentals molt perillosos. I alienació a la fi.

I si ja ho tenien prou des-participat, ara aterra la “revolució (?) tecnològica” per venir a incomunicar-nos més encara i de forma especialment cruenta als sectors més desfavorits i discriminats de les classes populars.

Una nova etapa en allò que volen presentar com a participatiu, i no ho és, es dispara fins a límits inimaginables de la mà de les “noves tecnologies”. En el terreny de la sanitat és especialment greu.

La pèrdua de presencialitat —contacte entre persona sanitària amb persona malalta—, provoca la liquidació del vincle humà que generaria confiança i credibilitat i, sobretot, “longitudinalitat” (coneixement mutu al llarg de la vida).

Les aplicacions tecnològiques en forma d’APP i de xarxes socials han anat deixant al vetust telèfon en un paper decaient per anacrònic. Ara tot és l’impacte de la IA (intel·ligència artificial) que esborra qualsevol altra intel·ligència (racional, emocional, empírica, tradicional). La imposició dels algoritmes que diuen i prediquen facilitar les tasques mecàniques, a cost d’eliminar la riquesa insuperable del contacte entre éssers humans. Al servei, però, sistemàtic dels lucres en excedents.

El darrer conseller de Salut a Catalunya, el Sr. Balcells, que pot passar a l’història com el de les “ocurrències”, s’ha llençat als experiments/bolets de solucions tecnològiques, no importa el preu, per tractar una degradació d’assistència, que a manca clamorosa de persones professionals se segueix deteriorant contínuament.

Més ajudants burocràtics per més burocràcia, nous instruments digitals i en línia inaccessibles per a gran part de la ciutadania amb limitacions diverses o massa anys. Grans plans de salut mitjançant grans reunions de grans experts de gran fiabilitat, obedients als manaires. Protocols i procediments emanant d’una pantalla d’ordinador que s’interposa en línia visual entre el professional sanitari i el ciutadà pacient; selecció dels lobbies macroindustrials i dels mercats insaciables de més negocis i més privatitzacions; i, en paral·lel, inversament proporcional, l’oblit de la ciutadania de base i empoderada en organitzacions socials.

Titulars de premsa com ara que un algoritme definirà cada petició de visita en una les “285 possibles causes/motius” i llavors farà el triatge, qualificant per cada sol·licitant la llista de desespera que li correspon. I jo afegiré el motiu 286: “vull veure i que em vegi la meva metgessa, o la meva infermera del meu CAP”. No pas cap web ni un encarregat que no coneix (ni pot) ni tan sols la meva història clínica.

Que “la IA reduirà un 60% el temps que els metges dediquen a la gestió clínica” mitjançant un dispositiu que “traduirà” a terminologia correcta el diàleg verbal sanitari-pacient i ho registrarà immediatament a la base informàtica. La màquina arrodonirà les expressions de dolor o patiment al llenguatge “tècnic” i ho penjarà a l’arxiu telemàtic. Feina liquidada. 

Fins quan tota aquesta dèria d’invents que a la fi no són sinó tallar la connexió directa entre demanda —molta i creixent— i professional sanitària —escassa i minvant—?

Tot s’hi val menys contractar de forma digna i estable tots i cadascun dels papers de l’auca d’atenció sociosanitària. Tot menys escoltar, aprendre, rendir comptes, respectar a una ciutadania maltractada com a vulgars “clients” via enquesta de “satisfacció” d’una gran botiga.

Fins quan haurem d’escoltar que les persones ingressades a residències van morir abandonades en temps Covid “perquè també s’haurien mort si les traslladaven a un hospital”?. Això a “ayusolàndia” com a esperpent vergonyós impune i triomfant. Però també amb polítiques neoliberals de mercantilització massa semblants a les que es practiquen per la Generalitat. Les dues CC. AA. en pugna per ocupar la cua del rànquing en infrafinançament, patiment i més privatització.

El pròxim dia 7 d’abril serà un altre Dia Mundial de la Salut. Les Marees i els moviments socials i ciutadans preparem una campanya de sensibilització cap a una mobilització final en explosió de salut a Barcelona amb columnes arribades de tots els territoris.

Que ningú hagi de plorar després per haver pecat de resignació, derrota i manca de participació en l’única lluita que encara ens pot salvar: als carrers, al sentit comú, a l’autodefensa.

Us hi esperem, que salut és lluitar.