Apropar-nos al porno des de l’alarma social no contribueix al benestar sexual d’infants i joves


Darrerament, hem observat com la visualització de porno entre infants i joves se situava en un eix central del debat públic. Sovint des d’una visió alarmista i simplificadora s’ha identificat a infants i joves com a addictes al porno i s’ha relacionat directament el consum de pornografia amb la probabilitat d’exercir o patir violències sexuals, en definitiva, amb la probabilitat de ser agressor o víctima.

Des dels programes d’educació sexual d’Actuavallès, a través dels quals abordem aquests temes amb joves contínuament, hem detectat que aquest discurs ha generat malestar i hem tingut l’oportunitat de contrastar-lo amb les opinions de les protagonistes d’aquest debat. Pensem que es tracta d’un debat complex i que, com a tal, és indispensable apropar-nos-hi des de l’escolta sense prejudicis adults, l’empatia i la voluntat de comprendre per prevenir i acompanyar en els riscos que puguin aparèixer.

En primer lloc, cal problematitzar el punt de partida pel qual s’afirma que la immensa majoria d’infants s’inicien a veure porno als 8 anys i, a partir d’aquí, n’esdevenen consumidors habituals. El cert és que les criatures es troben amb el porno de forma accidental, ja sigui a través d’algun anunci que els apareix en pantalla o a través d’imatges i vídeos compartits entre el grup d’iguals. Així, les joves ens diuen que és sobretot a partir dels 11 o 12 anys l’edat en què han tingut el primer contacte esporàdic amb el porno. Aquesta primera trobada accidental amb contingut pornogràfic posa de manifest una altra necessitat imperiosa: la necessitat d’una educació digital que doni eines per prevenir i gestionar l’ús de contingut adult en infants.

Seguint amb el fil argumental, és important no confondre qualsevol contacte amb el porno amb una addicció. Si com a professionals o adultes referents no sabem diferenciar-ho, no disposarem d’eines per poder atendre correctament quan, en efecte, es tracta d’addiccions al porno. En aquest sentit, quan es parla d’aquest tema als mitjans de comunicació és rellevant no consultar únicament amb terapeutes i especialistes que tracten els problemes i les addiccions, i poder preguntar també a professionals de l’àmbit social i educatiu que tenen una imatge més global de la situació.

A més, posar dins el mateix sac qualsevol mena de consum pornogràfic genera criminalització cap a les persones joves (una criminalització que, d’altra banda, no és nova, forma part de la manera que tenim les adultes de relacionar-nos amb les persones més joves) i desemmascara la hipocresia adulta, com si les persones adultes no veiéssim pornografia i totes tinguéssim una vida sexual plena i perfecte. És evident que aquesta no és la forma d’acompanyar de forma sincera i honesta els plaers i la sexualitat de les més petites.

Una de les coses que podem fer com a persones adultes de referència és entendre millor la relació que estableixen amb la pornografia: Què hi busquen que no troben a altres llocs? Quin tipus de porno consumeixen? On el troben? I, anant més enllà, quina relació tenen amb el plaer i la sexualitat, quines idees han rebut (implícitament o explícitament)?

Aprofundir en aquestes qüestions ens donarà algunes pistes sobre com hem d’actuar. Per començar, moltes reconeixen que topen amb vídeos porno perquè, simplement, en un context sense educació sexual, els mou la curiositat de saber què és el sexe i la sexualitat. A més, en tractar-se d’un tema socialment prohibit per la seva edat, s’intensifica el desig de rebel·lia tan característic de l’adolescència i, per altra banda, també els posiciona en una major vulnerabilitat, ja que sovint no poden comentar vídeos que els han causat impacte.

Pel que fa a la pornografia que consumeixen, malgrat que el primer contacte es faci a través de pàgines de pornografia de masses (PornHub, per exemple), les joves, com les adultes, són diverses i tenen gustos i preferències diverses (i diferents de les del món adult!) que van des de la plataforma Onlyfans, Hentai,  Manga estil Yaoi, practicar sexting o sexe virtual, pornografia feminista i, evidentment, també pornografia hegemònica.

Aquest article mostra sols una pinzellada de la complexitat que hi ha darrere el consum de porno en joves i ens convida a reflexionar honestament sobre qüestions incòmodes que, segurament, afecten a tothom independentment de l’edat i que són grans reptes socials que tenim: en un entorn masclista, de quines referències disposem per construir imaginaris de sexualitat igualitaris i plaents? Per què ens poden excitar imatges i continguts violents? Quan ens posarem les piles d’una vegada amb l’educació sexual integral?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article