Els síndics i sindiques locals són necessaris? L’opinió d’un alcalde

He volgut començar amb aquesta pregunta per poder arribar d’una forma argumentada a la resposta des de la meva experiència de més de 18 anys d’alcalde de la meva ciutat, Mollet del Vallès, i en un any important i especial com és la celebració del 20è aniversari del síndic personer de Mollet.

Voldria començar fent un breu recordatori històric per saber d’on ve la figura dels síndics i quines funcions tenia. Segons les hemeroteques els síndics locals es creen l’any 1766 per defensar els interessos públics dins els ajuntaments.

El síndic personer tenia com a finalitat principal garantir l’accés, molt limitat, dels sectors populars al govern del consistori, que estaven completament controlats per les oligarquies locals. A diferència dels diputats del comú que variava el seu número en funció de la població, de síndic n’hi havia un per població i era escollit pel veïnat i els contribuents. El càrrec fou suprimit al s. XIX quan van ser creats els ajuntaments constitucionals.

Aquests són els antecedents històrics que, per descomptat, molts d’ells en res s’assemblen a la nostra situació actual en la qual la legislació i normes protegeixen els drets de la ciutadania.

En l’actualitat amb la recuperació de la democràcia, es regula la figura del síndic de greuges a Catalunya ja al primer Estatut del 1979, i, progressivament, alguns ajuntaments van començar a creure que a les seves ciutats i pobles també era important que es recuperés la institució del defensor o síndic local com una figura que pogués potenciar i enfortir la participació democràtica, la defensa dels drets de la ciutadania i el diàleg. I molts d’ells van fer una forta aposta de recuperació incorporant i regulant la figura al seu reglament orgànic municipal.

Crec que els síndics han de ser figures de consens, així que és un orgull que els quatre síndics que ha tingut Mollet del Vallès hagin estat escollits per unanimitat pel Ple Municipal. Jo he pogut treballar amb tots quatre i puc afirmar sense cap mena de dubte que tots ells han ajudat i treballat intensament per donar un bon servei a la ciutadania, per intentar resoldre assumptes de competència municipal i que no s’havien pogut solucionar per les vies habituals i fer suggeriments i recomanacions de millora a l’ajuntament.

Aquestes han estat les seves principals funcions, però en el cas de Mollet han anat més enllà convertint-se també en el comissionat d’ètica pública i bon govern. I fent, també, una fantàstica tasca de pedagogia dels drets i deures de la ciutadania i incorporant en aquest àmbit als infants de les escoles a través del programa ‘El síndic a les escoles’.

En aquests moments es troba en tràmit al Parlament de Catalunya una proposició de llei sobre les sindicatures i defensories locals de greuges. Crec que és una iniciativa necessària i del tot encertada. L’experiència a Mollet i a altres municipis ha estat totalment positiva, el seu paper reforça la democràcia i els drets i deures de la ciutadania i penso que és una figura necessària i que caldria que fos present a tots els municipis, independentment del nombre d’habitants, podent ser flexibles i buscar fórmules perquè aquells municipis més petits poguessin tenir la figura de forma compartida en cas de no poder disposar d’una pròpia.

Síndics que, a més, col·laboren entre ells en el Fòrum de Síndics, compartint experiències, creixent en coneixements i amb voluntat de vocació pública i també de col·laboració, que no de subordinació, amb el Síndic de Greuges de Catalunya.

Per tant, si algú podia tenir dubtes de la meva resposta, crec que pels arguments exposats i per la meva pròpia experiència, la resposta a la pregunta del títol és un rotund sí.