Intervenir des del reconeixement de la dignitat i la mirada integral

Els processos d’intervenció social responen sempre a un context social específic. Per aquest motiu, constantment han d’interactuar amb les realitats de les persones que s’atenen, que inevitablement tenen contextos canviants. Això fa que un esquema d’intervenció rígid, lluny de facilitar aquests processos, necessitats i demandes, generi situacions de tensió i rebuig.

Per tant, a banda del context fluctuant i les particularitats, la intervenció també exigeix un marc integral. La integritat és inherent a la nostra quotidianitat: el que vivim en l’àmbit social influeix en com ens percebem en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari, etc. En conseqüència, malgrat la necessitat social detectada i les dimensions d’intervenció concretades, no es poden entendre com a quelcom aïllat de la resta de la quotidianitat de les persones. La intervenció social ha de ser integral per ser eficient i transformadora.

Al Servei d’Acollida i Seguiment de Persones Sol·licitants o Beneficiàries de Protecció Internacional amb un Diagnòstic de Salut Mental de Bayt, que rep suport de Red Acoge i finançament del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, acompanyem i acollim a persones que han patit un desplaçament forçat. Actualment, hi ha 41 persones acollides al nostre servei, que són sol·licitants d’asil, apàtrides o beneficiàries de protecció internacional amb un diagnòstic en salut mental.

La intervenció social multidisciplinària de l’equip (sociolaboral, jurídica, lingüística i mèdica) posa al centre la persona, els seus processos i les seves necessitats. Treballen perquè les persones acompanyades puguin reconèixer les seves capacitats i reconstruir-les en clau positiva en el nou context. S’impulsa l’adquisició i recuperació d’eines d’autogestió que els retornin l’autonomia, a través de l’allotjament temporal en pisos gestionats per la fundació, prestacions econòmiques per cobrir les seves necessitats bàsiques i, sobretot, el treball integral en la millora del benestar emocional i l’autoestima de les persones.

Les dimensions d’intervenció són profundament subjectives, emocionals i individualitzades, i necessiten una mirada que respecti la diversitat: la rigidesa de la intervenció pot obstaculitzar-ne l’eficàcia. Per tant, la intervenció no pot ser pensada només en termes teòrics o protocol·laris: fa falta una implicació i compromís en cada acció que reconegui les emocions i identitat de les persones. La interculturalitat, la sensibilitat pel diagnòstic en salut mental i la dignitat són els tres eixos principals que articulen la resta de valors del programa: l’empatia, la transversalitat, el reconeixement del privilegi, la negociació i la detecció de les necessitats, la resolució dels conflictes i la gestió dels límits de forma assertiva, i un clima positiu de l’espai.

Entenem la interculturalitat com a intercanvi cultural, atorgant valor al context cultural i religiós de les persones. S’incorporen pràctiques, actituds i discursos que fomenten la trobada cultural i allunya les lògiques assimilacionistes i la falsa neutralitat en la intervenció, i es treballa a detectar i fer front a situacions i pràctiques discriminatòries o assimiladores, tant internes com presenciades en altres espais.

Pel que fa al diagnòstic en salut mental, es posa un especial èmfasi en la comprensió i reconeixement de les persones. Cal que l’equip professional sigui capaç d’entendre i abordar l’impacte i els símptomes que genera l’estat de les persones en les seves vides, partint des del respecte com a factor indispensable. És necessari també que es reconegui i consideri la influència dels factors socials i contextuals en la salut mental de les persones acompanyades.

I, per sobre de tot, cal que la intervenció parteixi de la dignitat de la persona: no és possible donar suport a l’autonomia de les persones sense fer-ho des d’aquesta mirada, i això és transversal a tota la intervenció. Ser a l’itinerari d’acollida és un dret, i així es fa saber a les persones que en participen. La dignitat com a valor fonamental és essencial per desenvolupar una societat justa i respectuosa amb els drets humans. Des de l’equip es treballa perquè això es manifesti en el respecte a l’autonomia en tot moment, és a dir, el respecte a la capacitat de les persones acompanyades de prendre les decisions sobre la seva vida.

En última instància, la intervenció social ha d’estar articulada amb valors que generin un espai segur per a la persona. I això passa també per la revisió de la pròpia posició com a professionals, punt en què la implicació i el compromís de les persones professionals són clau.

Des de Bayt reivindiquem que la intervenció ha de garantir el respecte i la interacció amb la realitat de les persones des d’una mirada transversal i íntegra, posant èmfasi a comprendre la diversitat, la salut mental i els diversos processos que travessen les persones. Cal atendre allò que apel·la el seu benestar en un sentit ampli però també específic: emocionalment i en la recuperació d’eines d’autogestió i autonomia. L’atenció ha de ser entesa com el dret que és, ha de ser eficient, i les persones han de conèixer el seu procés amb transparència i igualtat d’oportunitats.