Parla el jovent migrat sense referents

Els menors d’edat migrats sense referents familiars tornen als titulars de premsa perquè entre el gener i el febrer n’han arribat 664 a Catalunya. En un context d’auge de la dreta extrema i del discurs xenòfob, hi haurà qui utilitzarà aquestes dades per revifar l’alarmisme i el discurs de la por.

És moment, inevitablement, de tornar a combatre els assenyalaments i confrontar la desinformació. D’evidenciar que la seva arribada no és cap amenaça ni cap fenomen nou: hi hem conviscut des de fa 25 anys, i aquests infants malauradament no deixaran de jugar-se la vida per arribar a Catalunya. Seguiran fugint de la misèria i de la manca d’esperança d’oportunitats de futur, en un context de grans desigualtats entre els països del nord i el sud globals. En molts casos, també voldran deixar enrere la manca de llibertat per viure plenament aspectes de les seves vides com la identitat de gènere i l’orientació sexual, entre altres.

Que no ens parlin d’allaus ni de desbordament, doncs. I no només perquè deshumanitza i no té cabuda a cap llibre d’estil de comunicació no discriminatòria, sinó perquè en aquest quart de segle ja hem entès que les migracions són una realitat estructural i, sobretot quan parlem d’infants, ja hauríem d’haver adaptat els mecanismes d’acollida i protecció per complir amb l’obligació de vetllar pels seus drets i el seu interès superior. Una obligació que tampoc és nova, ni de bon tros: està establerta per la Convenció dels Drets de l’Infant, aprovada per les Nacions Unides el 1989, i detallada l’any 2005 en una observació general del Comitè dels Drets de l’Infant, l’òrgan encarregat de supervisar l’aplicació de la Convenció.

És clar que la realitat no és fàcil de gestionar i que les administracions s’han d’adaptar a nous reptes. Però des que el 2018 es van donar les xifres d’arribades més altes sabíem que una de les necessitats era garantir itineraris perquè els nois i noies que fan 18 anys i deixen d’estar tutelats en centres de protecció segueixin comptant amb suport fer valer-se per si mateixos. L’últim informe sobre els drets de l’infant del Síndic de Greuges, detalla que l’Àrea de Suports als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que ofereix programes d’habitatge, suport econòmic i suport jurídic, ha doblat en deu anys el nombre de joves que atén. Un esforç important, però que no ha permès arribar a tothom. El 2023, fins al mes de setembre, 1.762 nois i noies van passar a ser majors d’edat, però l’ASJTET només va rebre 746 noves sol·licituds (cal tenir en compte, a més, que la sol·licitud es pot realitzar fins als 21 anys).

Més enllà de les responsabilitats de les administracions, què fem des de les entitats socials? Entre moltes altres accions per acompanyar-los i vetllar pels seus drets, sovint sense prou recursos, seguim entestades en la sensibilització, en generar un canvi de mirada cap al col·lectiu que superi etiquetes i prejudicis. Sabem per experiència que una de les millors maneres de fer-ho és generar espais on tinguin veu pròpia per alçar la veu en primera persona, i recentment n’hem viscut un exemple clar amb el procés creatiu de la performance migrant ‘Estem’.

L’obra es va estrenar el 2 de març a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona, i és el resultat d’un procés creatiu i de sensibilització que han treballat una vintena de nois i noies migrades sense referents, amb el suport de La Xixa i en el marc del projecte Rassif, liderat pel Casal dels Infants. El projecte té per objectiu la protecció de persones menors d’edat i joves migrants al Marroc i Catalunya, des de les dues ribes del Mediterrani.

‘Estem’ ha estat per a ells i elles un repte, per la necessitat d’esforç i reflexió que els ha suposat en poc temps. També pel fet de veure’s damunt d’un escenari i sota els focus amb la capacitat de parlar de si mateixos, per a molts i moltes per primera vegada. Però també ha significat construir un relat col·lectiu per fer-se costat, posar en valor les seves experiències de vida i reivindicar els seus somnis. Carregats d’energia i també de sentit de l’humor. «Volem ser nosaltres, i no els altres», han deixat clar. I ho tornaran a repetir aviat en altres escenaris, donant continuïtat al projecte.