Reconeixement i responsabilitat a parts desiguals

Des del 2010 no hem tingut cap legislatura completa al Parlament de Catalunya. En 14 anys hem tingut cinc legislatures, de les quals tres ni tan sols han arribat a superar els dos anys. Aquesta situació, aquestes legislatures tan breus, no permeten el desenvolupament efectiu de les polítiques públiques i provoquen la paralització del país a l’impossibilitar qualsevol mena d’avenç. Ara estàvem en un punt certament optimista i positiu en el qual, fins i tot, ens estàvem felicitant per tot allò que s’havia aconseguit i s’estava aconseguint durant aquesta legislatura. Però, un cop més, tot s’atura i han quedat molts temes pendents a tancar el 2024.

En qualsevol cas, i tenint en compte el context de mandats tan curts, cal reconèixer que en la darrera legislatura s’ha treballat amb una lògica de continuïtat i s’ha avançat en molts aspectes que portaven massa anys paralitzats. Per exemple, i remetent-me als suports a les persones amb discapacitat, en l’àmbit de Drets Socials s’han creat noves places de serveis assistencials després de molts anys d’estancament, tot i que també és evident que en calen moltes més per acabar definitivament amb les llistes d’espera.

El mateix ha passat amb les tarifes dels serveis de cartera, que s’han incrementat després de més de deu anys de retallades i congelació, tot i que hem de dir que els increments han estat insuficients per revertir la situació i que només l’any passat es van incrementar per sobre de l’IPC. També s’ha dignificat el finançament del servei de Suport a l’Autonomia de la Pròpia Llar (SAPLL), el Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) i el Servei d’Ocupació i Inserció (SOI); s’ha eliminat el copagament en els serveis d’atenció diürna; s’ha iniciat l’actualització de la cartera i s’ha impulsat un estudi per analitzar els escandalls de costos d’aquesta cartera, en ambdós casos després de 14 anys.

En matèria de treball i inserció sociolaboral, s’ha engegat un programa de suport a l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat; s’ha consolidat una convocatòria anual per projectes d’inversió per la creació d’ocupació de persones amb discapacitat; i s’han implementat accions positives de suport a l’ocupació de les persones amb discapacitat i especials dificultats. També s’han realitzat unes oposicions de funcionariat específiques per persones amb discapacitat intel·lectual, de les quals cal afegir, però, que tenen molt marge de millora.

En educació s’ha impulsat la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TaPSEI) amb la voluntat d’analitzar i avançar en el desplegament del Decret 150/2017; s’han creat prop de 30 CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos) de suport a les escoles ordinàries, i s’ha començat a treballar de manera conjunta amb el sector per oferir acompanyament, suport i mètode i, alhora, construir un full de ruta sobre la implementació d’aquests CEEPSIR; s’ha actualitzat el finançament de les escoles d’educació especial després de més de deu anys; i s’han generat formacions de capacitació en inclusió pel professorat del sistema educatiu, entre altres accions.

La realitat és que, tot i aquests avenços produïts en els darrers tres anys, encara queda molt per recuperar i encara més per avançar en l’àmbit concret dels suports a les persones amb discapacitat intel·lectual i en general del conjunt dels serveis socials de Catalunya.

I és que la convocatòria abrupta d’eleccions no ha permès concretar molts altres aspectes clau que s’han quedat parats: la Llei del Tercer Sector, l’Avantprojecte de Llei d’Instruments de Provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, la finalització de la revisió de la Cartera de Serveis i l’estudi dels escandalls de costos, la concreció d’un pla d’equiparació salarial del sector social, la concreció del model català d’ocupació de les persones amb discapacitat, la implementació del Treball amb Suport, la culminació del Pacte Nacional per la Discapacitat, la definició d’un model de promoció del lleure inclusiu, l’actualització de les ràtios de professorat en les escoles d’educació especial, i moltes altres qüestions.

Arriben unes noves eleccions i pertoca, d’una banda, agrair i reconèixer la feina de les persones que en els darrers anys han treballat per aconseguir avenços significatius des dels diferents Departaments de la Generalitat. Ens consta que no han escatimat en esforços per fer-ho. I, d’altra banda, instar els diferents grups parlamentaris a afrontar una nova legislatura amb responsabilitat i compromís per configurar un govern estable que completi tota la legislatura i per fer possible el desenvolupament i implementació de polítiques públiques que permetin els avenços que Catalunya necessita, i es mereix, en tots els àmbits. Les ciutadanes i ciutadans demanem quatre anys.