Trauma medul·lar, trauma personal, trauma social

Una lesió medul·lar canvia la vida de la persona que la pateix. Canvia la seva vida i canvia la vida de desenes i desenes de persones del seu entorn. És, per tant, un trauma físic i psicològic, un trauma personal, un trauma familiar, un trauma social.

Perquè una persona jove, activa, alegre, que ha d’acceptar que passarà tota la vida lligada a una cadira de rodes o en un llit ens afecta a tothom. Ens interpel·la a tota la societat.

Les causes són diverses, tot i que hi ha dos grups majoritaris: nois joves que pateixen un accident de tràfic o per una pràctica esportiva de risc, com capbussades o caigudes a la muntanya; i gent gran que ensopega i pateix una lesió cervical o lumbar, completa o incompleta.

Ara, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron hem fet un pas molt important per millorar en la resposta global que oferim a aquests pacients. Som el primer centre de l’Estat amb un equip expert en lesions medul·lars que opera lesionats aguts tots els dies de l’any.

Fins ara, els dies festius (que són un terç de tots els dies de l’any), era un equip de guàrdia qui atenia els pacients. Professionals molt preparats, però que també operen altres traumatismes, ja que són professionals polivalents.

Ara, a Vall d’Hebron, hem organitzat una estructura estable de professionals especialitzats exclusivament en lesions medul·lars agudes. Un equip preparat per intervenir a aquests pacients tots els dies de l’any a qualsevol hora. Un esforç per part de Vall d’Hebron, per part del sistema sanitari català, per part del país i, per tant, per part de tota la societat per garantir la millor assistència a uns pacients amb lesions molt delicades que exigeixen una intervenció ràpida i especialitzada.

Sabem que la cirurgia garantida abans de les 24 hores des d’un accident per part d’un equip especialitzat incrementa les opcions de millora. Això com es tradueix en la vida del pacient, de la persona que uns segons abans d’un accident podia caminar, córrer, saltar? Es tradueix en el fet que tindrà la probabilitat de millora i això fa que tingui un millor pronòstic que marcarà la resta de la seva vida.

M’agradaria aprofitar aquesta columna d’opinió per explicar la tasca de les infermeres en tot aquest procés. Una cirurgia de columna vertebral mou una desena de professionals entre cirurgia, infermeria, anestèsia, neurofisiologia, zeladors i metges rehabilitadors.

En un quiròfan hi ha dues infermeres i un tècnic en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). L’equip d’infermeria dona suport emocional en aquest moment tan difícil pel pacient. Infermeria prepara el quiròfan passant els check list a tots els aparells que es fan servir durant la cirurgia.

Infermeria té dos rols: un és de circulant, que dona suport a anestèsia i vetlla per la seguretat del pacient; i l’altre d’instrumentació del material quirúrgic al cirurgià. Per això és molt important que conegui perfectament aquest instrumental i el seu ús segons les diferents fases d’una cirurgia; aquí està l’expertesa.

Totes dues controlen la seguretat del pacient durant tota la intervenció amb mesures preventives: una correcta mobilització en el traspàs de llit a taula d’operacions, mantenir la temperatura del pacient per evitar la hipotèrmia, evitar el risc d’infeccions vetllant que tot estigui correctament esterilitzat i que es mantingui estèril durant tota la cirurgia, que tingui una correcta col·locació en la taula d’operacions, protegir la pell per evitar ulceres per pressió... La part quirúrgica de professionals experts en cirurgia de columna era l’eslavó que faltava en la cadena assistencial del lesionat medul·lar agut.