Publicitat

Educació social a dues veus

Joaquim Framis

Joaquim Framis

Educador social i pedagog del Baix Montseny. Treballa als serveis socials bàsics de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Formador de formadors. Cap d'Agrupament de l'AEIG Bernat Perpunter de Sta. M. De Palautordera

    Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats              


    Sortint els dos de l'habitació d'un dels meus tutorats ens vam mirar amb complicitat: ella va aixecar la mà, com a senyal de "ostres Quim, avui sí que ho hem fet bé!" i ja al passadís vam analitzar la intervenció que acabàvem de fer amb més professionalitat. En aquell instant vaig tenir clar de què aniria el meu article pel social.cat d'aquest mes. Era ahir quan cadascú des del seu estil, però amb el mateix missatge, des de orígens socials i culturals molt diferents, però amb horitzons i camins pedagògics comuns, vam estar parlant a l'habitació amb aquell infant malhumorat i trist. Parlant amb ell, respectàvem el torn, no ens trepitjàvem, amb una mirada o un gest ambdós compartíem el que estava passant i el que calia dir, i ens donàvem la paraula. Sabíem on havia d'acabar la conversa, quin era el camí per on preteníem situar el nen. No sempre ens surt bé, no tot és tan idíl·lic (poques coses idíl·liques es viuen en un CRAE)  però ahir vam trobar la clau que obre la majoria de panys.
     
    Educar als CRAE en parella pedagògica és molt més que posar dos professionals amb el mateix horari i els mateixos infants alhora; el resultat de la suma ha de ser necessàriament més que dos, però perquè això sigui així cal tenir en compte alguns factors importants: una parella pedagògica cal que estigui ben equilibrada, per tant l'element de la complementarietat és important. A més, s'ha d'establir una relació de cooperació quotidiana, això exigeix una relació el més horitzontal possible. En conseqüència implica treballar de forma el més planificada i reflexionada possible, i anar consensuant una línia educativa en la qual ambdós professionals se sentin còmodes per tal d'optimitzar la praxi socioeducativa. 
     
    També hi ha un element però que despunta i que crec que condiciona molt la qualitat d'un duo pedagògic, i és la sinèrgia o la complicitat tant personal com professional: sense aquestes complicitats seria molt complicat fer la majoria d'intervencions encertades que duc a terme amb la meva companya pedagògica. La comunicació entre ambdós professionals ha de ser permanent, sincera, continuada i eficient si volem aconseguir els avantatges que té educar a dues veus. 
     
    Educar des dues mirades diferents i complementàries alhora facilita i aprofundeix en la reflexió i l'anàlisi pedagògic, i ajuda a desencallar situacions i casos ancorats. Des del punt de vista dels infants, tenir dos referents complementaris enriqueix el seu procés d'aprenentatge en molts sentits: per exemple, des d'un punt de vist subjectivista, tenen més opcions pels vincles educatius si tenen dos referents; des d'un punt de vista més interaccionista o sistèmic, és evident que una bona parella pedagògica conscient i ben treballada oferta als infants un model relacional sa entre dos adults, que pot contrastar i a voltes superar les seves antigues vivències de vincles patològics entre els seus pares o cuidadors. 
     
    En definitiva, crec que una parella pedagògica referent, complementària, socialment arrelada, culturalment rica, diversa i pedagògicament compromesa és un més dels ingredients interessants a afegir a la complexa cassola del procés l'aprenentatge alliberador que alguns i algunes hem decidit començar a cuinar amb els infants i joves acollits als nostres CRAEs.

    Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

    Comentaris


    No hi ha cap comentari

    Comenta aquest article

    Publicitat