Ens creiem els centres especials de treball?


Segurament la pregunta no és si ens creiem els CET, la pregunta és si ens creiem el dret a la igualtat d’oportunitats i, per tant, si el mercat ordinari no ofereix aquestes oportunitats, ha de ser un mercat alternatiu, allunyat de l’assistencialisme i més proper a la promoció de les competències el qui doni oportunitats a les persones amb diferents capacitats. Però sense perdre de vista l’orientació social de l’empresa. Si forcem massa la necessitat dels CETs de ser competidors purs i durs en el mercat per garantir la supervivència, ens trobarem que haurem perdut el nord.

En els darrers temps, sembla que els CETs s’han vist abocats a potenciar la seva vessant empresarial, per sobre la seva vessant social perquè les subvencions que el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad ha destinat a aquestes organitzacions han minvat substancialment, cosa que ha tingut un impacte molt important sobretot a Catalunya atès que és el territori en el que hi ha més CET. Malgrat que la Generalitat de Catalunya ha aportat pressupost complementari amb fons propis en un àmbit competencial que no li correspon, val a dir que molts CETs han patit molt o, fins i tot, alguns han hagut de tancar.

Més enllà d’això, però, hi ha el fet de com es situen els CET en el mercat. És evident que cal avançar en fer més competitives aquestes empreses, però també és evident que cal potenciar el valor social que aporten en el conjunt de la societat.

Els Centres Especials de Treball (CET) són empreses que tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat a les persones amb discapacitat així com la prestació d'uns serveis d'ajustament personal i social que requereix aquest personal amb discapacitat. L'objectiu d'aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la seva funció és social.

La llei, coneguda com a LISMI, preveu que en determinats supòsits en que resulti especialment difícil la contractació directa de treballadors discapacitats, les empreses puguin optar per mesures alternatives, com ara la col·laboració amb un CET, contractant serveis o encarregant feines.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Agusti C Barcelona
1.
La LISMI va «morir» el passat desembre 2013. En el seu lloc, cal fer servir el «Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social» que, d'entre altres, recull el text de la LISMI i hi incorpora algunes referències addicionals als drets de les persones amb diversitat funcional.
Podeu trobar la norma (d'entre altres) a la pàgina del BOE:
«http (dos punts, barra, barra) www (punt) boe (punt) es (barra) boe (guió baix) catalan (barra) dias (barra) 2013 (barra) 12 (barra) 03 (barra) pdfs (barra) BOE-A-2013-12632-C (punt) pdf»

D'altra banda, cal en efecte una revisió de tot el model dels centres especials de treball (CET) no només a Catalunya sinó a nivell europeu. Ja vaig mencionar en un altre comentari que cal estudiar bé el model i veure-hi pros i contres (podeu veure l'altre comentari aquí: «http (dos punts, barra, barra) www (punt) social (punt) cat (barra) entrevista (barra) 4199 (barra) cal (guió) endrecar (guió) els (guió) centres (guió) especials (guió) de (guió) treball (guió) perque (guió) no (guió) rebin (guió) tots (guió) les (guió) mateixes (guió) subvencion»

Per a quan un (o més) grups de treball al voltant dels CET que doni veu no només a les persones que els dirigeixen/posseeixen sinó també a les persones que hi treballen? Per a quan un enllaç real i efectiu entre les empreses dites ordinàries i els CET que no suposi greuges comparatius cap els CET? Per a quan una secció de la Inspecció de Treball que es dediqui a fer complir el 2% (i el 5%) de reserva obligatòria d'una manera fefaent i real? Moltes preguntes, la resposta de les quals depèn, en el fons, de la voluntat política de tenir (o no tenir) ciutadania de segona classe, limitada en drets però equiparada en obligacions (i em refereixo, és clar, a les persones amb diversitat funcional).
  • 2
  • 0

Comenta aquest article