Neus Català, lliçó de vida

El passat 6 d’octubre, la Neus Català va complir 100 anys. En motiu d’aquesta efemèride, el Govern de la Generalitat ha impulsat enguany l’Any Neus Català en reconeixement a la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans. Però també, i de manera molt especial, s’ha volgut fer èmfasi en la voluntat tossuda de la Neus Català de parlar de les dones víctimes de l’horror nazi.

Ella mateixa va conèixer l’infern a la presó de Limoges, després al camp nazi de dones de Ravensbrük i posteriorment al comando de treball del camp de Flossenburg. Segons ella mateixa explica, va decidir sobreviure per explicar-ho tot en nom de les seves companyes i del seu propi. Aquesta consciència política i ètica li va permetre donar valor a la solidaritat i la germanor entre dones, la xarxa de suport que esdevé imprescindible per a poder subsistir. La commemoració de l’Any Neus Català ens ha permès conèixer la seva història, compartir la seva lluita per les llibertats i sumar-nos al reconeixement de les dones que ens han precedit en la defensa dels drets propis, que són també drets humans. Hem donat visibilitat a les dones víctimes dobles en el desastre bèl·lic: com a dones i com a vençudes, les que van participar en la resistència i la deportació, tot i no ser subjectes del discurs èpic que acompanya el relat bèl·lic, sovint del tot silenciades. Quan Montserrat Roig estava escrivint el llibre Els catalans als camps nazis, els homes entrevistats li havien dit que no hi havia dones republicanes deportades, però en canvi sabem que milers de dones van caure en la lluita. Només a Ravensbrück, es calcula que van morir 92.000 dones i els seus infants. I no podem saber quantes van caure a la rereguarda, quantes van ser heroïnes anònimes.

A finals de setembre vaig tenir l’honor de poder visitar Neus Català i em va agradar trobar-me una dona feliç, una dona que sent que tota la seva llarga vida ha valgut la pena. Ens va regalar aquest pensament: «la vida és preciosa», i tots sabem quin valor pren aquesta frase en els seus llavis. La seva causa i la seva experiència vital són una lliçó de vida i un encàrrec per a les generacions posteriors. Gràcies Neus Català. No oblidarem.