Learning Agility o aprendre a aprendre al segle XXI

Dibuixos de Joan Miret, evolució durant P3

Aprendre a aprendre vol dir ser capaç de tenir aprenentatges significatius per un mateix en el ventall més ampli de situacions i circumstàncies. Com ja dèiem a “El talent sempre és humà”, aquesta és una competència clau per poder adaptar els esquemes i estructures prèvies a una realitat que va canviant.

Tots recordem aquell mestre o aquella mestra que era capaç de moure’ns des de la il·lusió, que potenciava la nostra curiositat i que ens reptava a superar-nos. Però no el (la) recordem pel seu extraordinari ús de la tecnologia docent, la pissarra, el projector de transparències, el power point... doncs acostumem a donar l’ús de les eines com uns supòsit necessari, perfecte si són útils i contribueixen de maneres diferents a entendre els nous esquemes mentals, però no són imprescindibles.

En una societat cada cop més digitalitzada on l’accés a la informació cada cop és més senzill, podríem tenir la percepció de que internet, els mòbils o les ulleres de realitat virtual són imprescindibles. Però al meu parer torna a prendre força en l’entorn de la formació la visió més clàssica de l’educador on l’emoció recupera el seu espai com activador clau de l’aprenentatge.

Però fora de l’aula vivim en entorns on la col·laboració multidisciplinar és imprescindible, de tal manera tots som educadors i estudiants.
Aprendre a aprendre al S.XXI requereix doncs treballar els nostres comportaments i desenvolupar la intel·ligència emocional tot integrant els coneixements i les habilitats que hem anat adquirint al llarg de la vida sent capaç de conviure amb el doble rol de líder educador i col·laborador àvid d’aprendre.

Segons el  Center for Creative Leadership, en el seu estudi  “Learning About Learning Agility” , hi ha cinc "facilitadors" de l’agilitat d’aprenentatge:

- Innovar: Consisteix a qüestionar l'status quo i els supòsits establerts amb l'objectiu de descobrir noves i úniques formes de fer les coses. Innovar requereix noves experiències, que proporcionen perspectiva i una base de coneixements més gran. Les persones amb elevada agilitat d'aprenentatge generen noves idees a través de la seva capacitat de veure els problemes des de múltiples angles.

- Rendir: Aprendre de l'experiència es produeix més sovint quan estem superant un desafiament desconegut. No obstant això, per tal d'aprendre d'aquests desafiaments, l'individu ha de romandre present i compromès, manejar l'estrès provocat per l'ambigüitat i adaptar-se ràpidament. Això requereix observació, capacitat d'escolta i la capacitat de processar dades de forma ràpida.

- Reflexionar: Tenir noves experiències no garanteix aprendre d'elles. Les persones àgils en l’aprenentatge  busquen ansiosament retroalimentació i processen la informació per entendre millor els seus propis supòsits i comportaments.

- Arriscar: les persones àgils en l’aprenentatge són pioners - s'aventuren en un territori desconegut i proven coses noves. No es tracta d’una cerca d'emocions, sinó del risc que porta a l'oportunitat. S'ofereixen com a voluntaris per a tasques que no tenen l'èxit garantit. Es veuen a si mateixos fora de les seves zones de confort en un cicle continu d'aprenentatge i de foment de la confiança que en última instància condueix a l'èxit.

Però també identifiquen un perill "descarrilador":
- Defensar: Estar obert a l'experiència és fonamental per a l'aprenentatge. Les persones que romanen tancades o defensives davant els reptes o els comentaris crítics tendeixen a ser poc àgils en l'aprenentatge.

Si som capaços d’enfortir la resiliència, la capacitat d'aprendre de l'experiència, la voluntat de canvi,  de sentir-nos còmodes allunyant-nos d'hàbits i rutines i volem créixer i desenvolupar el nostre talent, estarem ja exhibint alts nivells d'agilitat en l’aprenentatge.