La felicitat fora de la pantalla

Un estudi publicat la setmana passada per la revista Emotion afirmava que els adolescents que passen més estona del seu temps lliure davant del mòbil són notablement més infeliços que els que inverteixen aquest temps en altres activitats, com practicar un esport o llegir un llibre per plaer. El director de la recerca, Jean Twenge, juntament amb un equip d'investigació de la Universitat Estatal de San Diego, ha examinat aquest fenomen utilitzant dades de l’enquesta Monitoring the Future, realitzada a més d’un milió de joves dels Estats Units de entre 15 i 18 anys. Un estudi fet a un grup de nadius digitals, aquells nascuts en plena expansió d'Internet, que reobre el debat sobre la relació entre felicitat i noves tecnologies.

Tant a Califòrnia com a Catalunya vivim submergits dins de l’era de la informació. Ho comprovem quan pugem a un tren dels ferrocarrils en hora punta i observem a tres de cada quatre passatgers connectats al món virtual. Una experiència pròpia d’una escena de Black Mirror. Un altre exemple el veiem passejant pel centre de qualsevol ciutat catalana, on has d’anar a l'aguait de no ser atropellat per algun ciutadà enganxat a la pantalla. Agafant la idea del teòric de la comunicació Marshall McLuhan, podem afirmar que els telèfons mòbils s’han convertit en extensions del ésser humà, tant dels joves com dels no tan joves. Però, i si ens fan més infeliços aquestes extensions?

L'Informe Juventud 2016, publicat recentment per l'Instituto de Juventud, analitza la situació juvenil a nivell estatal i corrobora la idea de que la pantalla s’ha convertit en una extensió del cos dels joves. Un dels capítols sobre els estils de vida i les pràctiques d’oci comenta com els joves que estudien i no tenen responsabilitats familiars disposen de més temps lliure que els seus coetanis adults, a excepció dels jubilats. L’informe apunta que, en aquest espai de temps lliure, el 88% dels joves utilitza diàriament Internet, majoritàriament per divertir-se, comunicar-se i participar a les xarxes socials; ja sigui a través de smarthpones, portàtils o tablets.

Tornant a la investigació de California, Twenge ens informa que l'abstinència total de la pantalla tampoc condueix a la felicitat. Els adolescents amb una auto percepció de benestar més elevada tendeixen a afirmar que, en el seu temps lliure, utilitzen suports digitals poc més d'una hora al dia.

La moderació en l'ús sembla ser la clau per beneficiar-se de la pantalla sense perdre la felicitat pel camí. Un equilibri més difícil de trobar pels joves que avui tenen divuit anys i pràcticament han nascut amb un smartphone sota el braç. Per ells el món virtual forma part del món natural des del dia que van néixer.

Cada vegada hi ha més literatura de les ciències socials i de les ciències de la salut que posa llum als efectes no desitjats d’un abús en l’ús de les noves tecnologies. L'estudi de Twenge i d'altres investigacions també han demostrat una associació positiva entre benestar i algunes pràctiques esportives. En aquesta línia, cal seguir investigant l’impacte que tenen les pantalles sobre la felicitat dels joves i de la població en general i, al mateix temps, investigar sobre les pràctiques d'oci relacionades amb més benestar. Des de l'àmbit sociopolític i familiar s'han de continuar prenent mesures orientades a promocionar aquest tipus d'activitats beneficioses entre els joves, així com seguir informant-los sobre els efectes negatius de passar massa hores al davant de la pantalla.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article