La cara humana de la cirurgia robòtica

En què consisteix exactament la cirurgia robòtica és una pregunta que molts s’hauran fet en alguna ocasió, bé perquè ho han vist en els mitjans de comunicació, bé perquè algun conegut ha passat o està pendent de passar per un procés quirúrgic i li han parlat de la possibilitat de considerar l’opció de la cirurgia amb Da Vinci.

El robot Da Vinci és un aparell que permet al cirurgià poder dur a terme la cirurgia amb un procés mínimament invasiu perquè opera a través d’incisions petites, compta amb un sistema de visió d’alta definició en 3D i amb petits instruments de canell que es doblen i giren molts més que la mà humana.

Els avantatges són evidents; es redueix el dolor postoperatori i, per tant, els pacients han de consumir menys calmants, baixa el risc de complicacions i infeccions quirúrgiques, l’estança hospitalària és més curta i la recuperació és més ràpida, fet que permet tornar més aviat a les activitats habituals.

La cirurgia per endoscòpia és la tècnica diagnòstica que consisteix en la introducció d’una càmera a través d’un orifici natural, una incisió quirúrgica o una lesió per la visualització d’una cavitat corporal. I la cirurgia per laparoscòpia és la tècnica que permet la visió de la cavitat pelvi-abdominal amb l'ajuda d'uns dispositius òptics, introduïts a través de petites incisions a la paret abdominal. Aquestes dues seran substituïdes per la robòtica de forma natural, només és qüestió de temps.

L’augment d’aquest tipus de cirurgia ha de permetre ampliar les indicacions i especialitats involucrades i formar més professionals: cirurgians, infermeria quirúrgica i anestesiòlegs en aquests procediments.

Els pacients quirúrgics del futur seran cada vegada més grans i amb més patologia associada (el que es coneix com a pacients fràgils) i requeriran procediments quirúrgics menys agressius i més precisos. La cirurgia ha d’evolucionar per adaptar-se a aquests nous reptes. La incorporació de noves tecnologies i la proliferació dels procediments mínimament invasius són el futur i el camí a seguir. Ara mateix, però, ja s’està utilitzant el Da Vinci en cirurgies d’urologia, cirurgia general, ginecologia i cirurgia pediàtrica.

Hem d’afegir a aquest tipus d’intervencions altres dispositius integrats en els quiròfans, en aquest cas anomenats quiròfans híbrids, que integren torres de laparoscòpia, microscopi quirúrgic... i altres tecnologies com softwares que permeten visualitzar abans d’operar tot tipus d’imatges (radiografies, secaners, ecografies i ressonàncies magnètiques).

Tota aquesta tecnologia ens porta a reflexionar sobre la part més humana i alhora filosòfica de la cirurgia robòtica. I hi ha dos protagonistes principals: el pacient –que en la majoria de casos ho viu com una experiència molt positiva– i el cirurgià. El binomi cirurgià-robot, amo i esclau (així és com es coneix en l’argot quirúrgic) arrosseguen, tallen i coagulen. El Da Vinci és un monstre de moviments precisos però no pren decisions ni funciona per ell mateix.

Moltes empreses preveuen un futur on els cirurgians tindran més accés a la informació per ajudar-los a prendre les decisions a temps real durant l’operació. Però el centre de tot ha de ser el “d’assistir, no substituir al cirurgià”. I certament aquest punt és clau.

La pregunta és: anem cap un robot autònom? No ho sabem, però al final els cirurgians i tots els professionals, com han fet sempre, s’hauran d’adaptar, valorar i prendre les decisions en base a la millora dels resultats, en definitiva posant com a centre de les seves activitats el pacient.

Lewis Mumford és considerat l’últim humanista del segle XX i un filòsof del l’urbanisme i la tecnologia de primer ordre. Ell parlava de la separació entre tecnologies “democràtiques”, que són les que estan en línia amb la naturalesa humana, i les tecnologies “autoritàries”, en pugna/en contra els valors humans. Defensava buscar sempre el camí cap una tecnologia elaborada sobre els patrons de la vida humana. Seguint aquesta línia, la conclusió és que les tecnologies per si mateixes no són res sense una intel·ligència capaç de posar-les al servei de la vida.