Associacionisme i perspectiva de gènere

Actualment veiem com cada vegada més col·lectius, entitats i associacions, siguin de caire cultural, social o polític, tenen presents en les seves respectives agendes objectius entorn a les qüestions de gènere i els feminismes. El perquè de plantejar aquests objectius en els espais de participació comença tot just ara a tenir-se clar, després de molts anys d'assenyalar el caràcter patriarcal que ha regit, i regeix encara malauradament, les formes de funcionament i organització d'entitats i col·lectius.

Partim d'una història que ha deixat fora del món públic a les dones, però ara que sembla que existeix certa intencionalitat per revertir aquesta situació, cal que deixem per assumit el què i passem a abordar el com. En aquest sentit, ha de ser una responsabilitat per part de les associacions culturals, els ateneus i altres entitats que generen xarxes entre persones, que el fet de proclamar que es tenen en compte les dones vagi més enllà de titulars i presentacions estètiques i es materialitzi en el funcionament i en què es genera des d'aquests espais. Una implicació real en aquest sentit, doncs, ha de comportar canvis i replantejaments profunds en les estructures i estratègies de les entitats que assumeixin aquesta responsabilitat.

Un dels passos més importants a tenir en compte és la d'incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal dintre de les entitats. És a dir, que es tingui en compte en tots i cada un dels aspectes del nostre dia a dia, des del pensar de l'estructura organitzativa fins a les activitats i agendes que duem a terme, passant per esdeveniments o actes concrets. Però malgrat que aquest factor sigui imprescindible, serà contradictori si la presència de dones en les xarxes d'actuació o càrrecs és notablement més baixa i, a banda de ser més baixa, quan hi som les dones tendim a quedar relegades quasi exclusivament a tasques tradicionalment relacionades amb la cura del col·lectiu i la feminitat.

La presència de més dones a les entitats és directament proporcional a fer de l'entitat un espai més feminista? De fet no, però sí que és una qüestió de mínims i ens assegura una base de legitimitat per poder construir qualsevol entitat, del caire que sigui, com a una entitat que tingui pràctiques i formes de generar amb perspectiva de gènere o més properes als feminismes. Si volem assegurar la democràcia interna a les nostres entitats i associacions, les dones hi hem de ser i incorporar la perspectiva de gènere és imprescindible.

Algunes de les accions i decisions que es poden dur a terme per començar a caminar en aquesta direcció són mesures de paritat orgànica. És a dir, que les entitats, col·lectius o associacions comptin amb suficients dones en els seus equips, tant tècnics com de representació, com per assegurar una legitimitat a l'hora de fer feina amb perspectiva de gènere. Malgrat que una decisió així no asseguri incloure perspectiva feminista de facto, ajuda a pal·liar la tendència estructural que relega a les dones a segones files o a tasques de sosteniment, com esmentava anteriorment. També en són exemple qüestions com promoure programació que es vinculi amb la conscienciació i formació respecte d'aquests temes, formar als equips en aquesta matèria de la forma més àmplia possible per desenvolupar les eines que siguin necessàries (tècniques i/o estratègiques), així com detectar i corregir aquells enfocaments que invisibilitzin o perpetuïn certs estereotips.