Quan la música flueix amb la mirada

Eye Harp és un instrument musical digital que permet a persones amb diversos tipus de discapacitat tocar música a través de la mirada o el cap


L’any 2008 un amic del Zacharias Vamvakousis va tenir un accident de moto, a Grècia. En aquest cas, un accident amb un molt mal pronòstic. “No tenia clar si el meu amic tornaria a moure els braços i podria tornar caminar”, explica Vamvakousis. El seu amic tocava la lira, un instrument de corda, similar a l’arpa però més petit. Què passa amb els músics que no poden utilitzar els braços per fer música? Actualment, més de 50 milions de persones al món no tenen accés a un instrument musical a causa d’alguna discapacitat motriu. Vamvakouis va decidir que el seu amic tornaria a tocar.

I amb aquesta voluntat va crear Eye Harp, un instrument musical digital que permet a persones amb diversos tipus de discapacitat fer música a través de la mirada o el cap. “Creiem que la tecnologia d'assistència ha de ser accessible per a tothom”, assegura Vamvakousis, impulsor del projecte. I així ho ha fet. Ha creat Eye Harp, una interfície que vol fer la vida més fàcil a tots aquells que parteixen amb alguna dificultat afegida.

Vamvakousis ens comença a explicar la seva història, que va més o menys així: L’any 2010 arriba a Barcelona amb la intenció de fer un màster sobre instruments musicals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell, que toca l’acordió, vol combinar música amb informàtica amb el propòsit de poder idear un invent que permeti tocar instruments nous i diferents a persones que no poden tocar-ne cap de convencional.

“Un instrument musical que es toca amb la mirada permet a les persones amb discapacitat aprofitar els beneficis de la música”, assegura Vamvakousis

Vamvakousis, també músic, ensenya a tocar a tots els seus alumnes. Són persones diagnosticades amb afectacions com la paràlisi cerebral, esclerosi lateral amiotròfica, distròfia muscular o lesió de la medul·la espinal. “Un instrument musical que es toca amb la mirada o el cap permetrà a aquestes persones tocar música i aprofitar els beneficis de l'educació musical”, assegura.

Té deu alumnes i estan repartits per tot el territori. Ens reben, ell i una d’aquestes alumnes, Pilar Egea, la Pili, en un centre ocupacional on fan les classes, a Valldoreix. És un dilluns de sol radiant i preferim fer l’entrevista en un banc del jardí tranquil que envolta aquest centre. La residència està a tocar de l’estació dels Ferrocarrils. Estem a només 20 minuts del soroll que crida al centre de Barcelona. Són 20 minuts que han engolit aquest soroll i l’han transformat en silenci.

El llançament internacional d’Eye Harp

“El projecte va anar evolucionant amb nous temes digitals per a persones amb discapacitat i va anar avançant fins al punt actual. Ara estem intentant treure un producte que no és només un software sinó que pretén ampliar-se i ser un suport tècnic, amb un ventall molt més ampli d’opcions”, explica.

I com funciona Eye Harp?  El programa ofereix les mateixes qualitats expressives que qualsevol instrument convencional. A la pantalla de l’ordinador apareix una circumferència amb diferents colors, que representen les diferents notes musicals. D’aquesta manera, els alumnes, van mirant i van activant amb la mirada cadascuna de les notes.

Des que Vamvakousis va idear el projecte, ha crescut fins a convertir-se en un equip de quatre persones; dues de comunicació i marketing i dues més que treballen en la part del desenvolupament tècnic de l’interfície. Amb tot, aquest informàtic reconeix que li agradaria passar la gestió dels nous alumnes a una altra persona i ell dedicar-se a la part més tècnica. “No vull dedicar-me cada setmana a fer classes la idea és anar formant a gent nova, nous músics perquè facin ells les classes i jo ofereixi la formació als professors i el suport tècnic perquè siguin musicoterapèutics”.

“En aquests moments hi ha una forta demanda del projecte a molts centres d'educació especial a tot el món”

“En aquests moments hi ha una forta demanda del projecte a molts centres d'educació especial a tot el món. Rebem correus electrònics de diferents parts del món demanant quan sortirà la nova versió”. Actualment Vamvakousis treballa en una nova versió d’aquesta aplicació, buscant opcions que tinguin més possibilitats que l’actual. Precisament, l’actual és una versió que ja rutlla des de fa quatre anys, que compta amb 600 usuaris i que és gratuïta.“El cost no ha de suposar un obstacle per les persones que el necessiten”, assegura.

La nova aplicació es preveu que combini una versió bàsica gratuïta amb una de pagament, “si es volen utilitzar modalitats més avançades d’instruments, s’haurà de pagar una subscripció. Normalment demanen la versió que jo utilitzo a les classes, que és la nova versió i que ja està quasi enllestida. Però farem uns retocs finals perquè els menús s'entenguin millor”, assenyala.

Vamvakousis creu i espera que aviat tindran enllestida la nova versió. “L'objectiu és que abans del concert del teatre Real de Madrid, que és el mes de maig, hauria de sortir l'aplicació definitiva”. Però abans del concert a Madrid n’hi haurà més.

De moment, el proper dilluns 24 de febrer, actuarà al Teatre Liceu un altre alumne d’Eye Harp, el Joel Bueno. El Joel té 12 anys, és músic i tocarà amb l’orquestra a la Gala +In, organitzada per Grupo Sifu. Una gala que pretén descobrir nous talents i fomentar el desenvolupament de las persones amb discapacitat.

Egea confessa que el que més li costa de les classes és agafar el ritme i estar concentrada / Alfonso Varona

“Escric somnis perquè formin part de la meva realitat”

La Pili i el seu món van entrar a l’aula d’Eye Harp el passat mes de setembre. El seu món va començar fa 47 anys a Barcelona. Després de néixer clínicament morta i patir tres parades cardíaques, “va tornar a néixer quatre vegades”, assegura. A causa de la seva paràlisi cerebral, va aprendre a llegir molt tard, “crec que és per això que les meves ganes d'aprendre continuen vives”, reconeix, sempre amb un somriure dolç dibuixat al rostre. La seva set d’aprendre es tradueix en cursos i tallers d'escriptura creativa, cursos de producció editorial, de psicologia i el Grau d'Història de l'Art, que l’està fent actualment.

Aquestes classes, reconeix la Pili, l’estan ajudant a agafar habilitat per escriure. Una habilitat que ja ha començat a posar en pràctica amb els relats vius, plens de percepcions i emocions, persones reals i inventades que escriu i publica en el seu blog. Egea confessa que el que més li costa de les classes és agafar el ritme i estar concentrada.

La Pili reconeix que les classes d'Eye Harp l’estan ajudant a agafar habilitat per escriure

La metodologia que utilitza Vamvakousis sempre és la mateixa però adaptada a cada alumne. “Als alumnes que han nascut amb una tetraplegia els costa més agafar el ritme i seguir els temes perquè ho han d’enganxar de nou”, explica. Dels nou alumnes que té actualment, sis tenen discapacitat motriu, per tant, “és fàcil que els hagis d’adaptar l’aplicació perquè puguin entendre l’instrument que utilitzen”, afegeix l’informàtic.

La idea és barrejar diversió amb aprenentatge. “Vull que comencin a tocar cançons divertides! els hi mostro, en el programa, la nota que han de mirar en cada moment de la melodia. En paral·lel, fem exercicis de ritme, perquè el que costa més és fer música seguint el ritme”, assegura.

Els primers cinc mesos els dediquem a tocar cançons amb metrònom “que sempre ajuda de cara al següent pas que és tocar melodies simples en ritme. De moment, només ens importa el ritme. A l’inici, ensenyem a l’alumne quina nota ha de tocar, on ha de mirar, i en quin moment li correspon entrar”. 

El moviment es demostra caminant. “És a les classes on descobreixes què has de millorar, quins mètodes incorpores i quins no”. I així va ser com Vamvakousis va desenvolupar la metodologia, amb el primer alumne, el Joel. “Amb el Joel vam començar primer amb el ritme i li costava molt, per això vam fer un cronometre, per veure si seguia correctament el ritme o no”. Una metodologia que segueix millorant, classe rere classe, alumne rere alumne.

El Zacharias admet que aquest projecte li ha regalat, i li regala encara, molta alegria. “Perquè és com un nen petit, que el veus créixer, arriba un moment que es fa gran,
i vas veient els resultats. He viscut moments molt bons”, admet. El gran repte que és planteja en aquests moments és poder mantenir el sou dels treballadors que formen part del projecte perquè continuï creixent.

Deixem la xerrameca i la Pili i el Zacharias entren a l’aula. Els espera una hora sencera per explorar noves vies, per concentrar-se, per buscar i trobar el ritme, per deixar que la música flueixi amb la mirada.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Gisela Del Carmen Murga Barcelona
1.
Bona tarda,
Em dic Gisela, sóc estudiant de l'Institut Verdaguer, em trobo a segon de batxillerat on ara estem treballant en en el TR (treball de recerca), el meu tracta sobre com s'implica la musicoteràpia al diferents col·lectius de persones amb diversitat funcional, al trobar aquest article m'ha interesat molt per poder-ho posar dintre el treball a l'apartat d'àmbit físic, i agrairia molt si em poguessiu respodre unes preguntes per al meu treball.
No he trobat cap altre manera de contactar que no sigui posant un comentari, per tant espero una resposta i poder contactar amb qui hagi escrit aquest article o qualsevol que es faci responsable d'aquest article en aquests moments.
Moltes gràcies,
Gisela.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article