Drets energètics: som més conscients dels abusos de les subministradores arran de la pandèmia?

Els Punts d'Assessorament Energètic de l'Ajuntament de Barcelona han assessorat unes 3.000 llars durant la crisi sanitària


Amb el suport de  

Durant el confinament, molts veïns i veïnes de Barcelona han tingut temps i paciència per intentar desxifrar els galimaties de les factures dels seus subministraments; també han trobat el moment per llegir la illegible lletra petita dels contractes. I, finalment, bona part d'ells han pogut corroborar que en moltes llars barcelonines paguem més del que ens pertoca en aigua, llum i gas, i que, per tant, les companyies energètiques fan negoci amb drets bàsics. Aquest fet, sumat a què la crisi econòmica i social derivada de la Covid-19 ha posat a moltes famílies en seriosos problemes per pagar factures −els imports de les quals han augmentat considerablement per l'increment d'hores a casa−, ha fet aflorar una ciutadania més conscient d'alguns dels abusos als quals som sotmesos des de les companyies subministradores, i per tant, més conscients que tenim drets energètics.

Així ho constaten des dels Punts d'Assessorament Energètic, els PAE, un servei que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 2017 amb l'objectiu de garantir que les persones tenen una relació justa amb el seu proveïdor energètic. Des de l'inici del confinament i la crisi sanitària han assessorat a unes 3.000 famílies que han contactat amb els seus professionals d'ençà que es va decretar l'Estat d'Alarma a mitjans de març.

Des de llavors, les demandes dels usuaris que s'adrecen als PAE ha variat força segons destaquen des de la coordinació del servei. Si abans de la crisi sanitària la majoria de les persones que s'adreçaven a les seves oficines ho feien per problemes a l'hora de pagar els subministraments, un 70% de les quals dones i un 13% monomarentals, ara s'ha sumat un nou perfil d’usuari: el de qui s'adona que les seves factures no són clares i vol esbrinar si realment està pagant de més.

D'altra banda, amb el confinament molta gent ha pres consciència de la poca llum que té a casa, de la falta de ventilació, de les finestres que no tanquen bé, o d'alguna humitat que ha anat creixent. “S'ha normalitzat viure en pisos on fa molt de fred a l'hivern, o molta calor a l'estiu, tot i que això pot comportar efectes negatius per a la salut, tant físics com psicològics, tal com indica l'OMS. Una problemàtica que patim molta més gent de la que s'apropa al PAE”, asseguren des de la coordinació del servei.

Amb el coronavirus, totes aquestes realitats que també denoten pobresa energètica però que quedaven camuflades sota la rutina, les preses i el fet d'estar poc a casa, han aflorat. De fet, segons l’informe ‘Indicadors municipals de la pobresa energètica a la ciutat de Barcelona’, del sociòleg Sergio Tirado i publicat l’any 2018, un 10% de la població barcelonina és susceptible de patir pobresa energètica.

Entre el 60 i el 70% dels usuaris dels PAE paguen més del compte pels seus subministraments

Des dels PAE recorden que qualsevol persona és vulnerable davant una gran companyia, i alerten que entre el 60 i el 70% dels usuaris que atenen paguen més compte pels seus subministraments. En aquest sentit, a les assessories dels PAE es donen eines per optimitzar factures i asseguren que en un mes, els resultats canvien: el consum baixa i les factures també.

A més a més, des del PAE es fa un assessorament integral en hàbits de consum, donant les eines per tal que sigui el mateix ciutadà qui actuï per reduir els seus consums, i per tant, els imports de les factures: estar alerta dels metres cúbics que es gasten d'aigua per persona; vigilar avaries o fuites en el gas o l'aigua; estar dins del mercat regulat de l'energia elèctrica per evitar especulació; fer els consums als matins perquè és més econòmic; etc. També assessoren per transformar les llars en habitatges més sostenibles, promovent l’autoconsum, o les plaques solars. La filosofia desl PAE, però, és corresponsabilitzar i empoderar a la ciutadania: explicant als usuaris com fer els tràmits i com entendre les factures.

Quan la situació de la llar és vulnerable, des dels PAE també tramiten l’informe de risc d'exclusió residencial (IRER), que protegeix els subministraments de les llars davant d'impagaments, ja que les empreses energètiques estan obligades a mantenir el servei mentre duri la situació de dificultat econòmica de les llars, emparades per la llei 24/2015. Aquesta norma, impulsada des de plataformes ciutadanes com l'Aliança contra la Pobresa Energètica a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP), ha blindat a les persones davant les empreses energètiques: ningú es pot quedar sense aigua, llum o gas si té un informe de vulnerabilitat que demostra que no pot pagar les factures.

Des del PAE també assessoren els usuaris per reduir els consums dels subministraments | Alex Iby 

Confinament amb drets energètics

Durant la pandèmia, els PAE han informat les famílies més vulnerables que no podien patir talls de subminitraments, perquè en començar l'estat d'alarma el Govern espanyol va signar un decret llei per protegir les llars, prohibint a les companyies energètiques els talls d’aigua, llum i gas. Tot i això, des del PAE han constatat que algunes empreses han continuat enviant a les famílies vulnerables i amb deutes avisos de tall per impagament i, segons alerten, hi ha persones que tot i les dificultats per fer-ho, han acabat pagant les factures per por a quedar-se sense subministraments a casa durant el confinament. En aquest sentit, els PAE recullen aquestes pràctiques irregulars de les energètiques, i l'Ajuntament iniciarà el procediment per sancionar-les si es demostra que s’han tallat els subministraments a les famílies vulnerables. 

Per donar resposta a l'increment de persones que han necessitat assessorament, els PAE, que van tancar les portes de les seves oficines per evitar contagis i desplaçaments innecessaris, han continuat donant servei de forma telemàtica, ampliant els canals per atendre als veïns i veïnes. En aquest sentit, un d'aquests nous canals ha estat la posada en marxa d'una centraleta de telèfon −93 000 80 54, de dilluns a divendres entre les 9 i les 14h, així com el 010−. A banda, cada un dels 11 punts PAE que hi ha distribuïts per tots els districtes de la ciutat ha habilitat un correu electrònic on la ciutadania ha pogut fer les seves consultes, i també s'han establert formes de comunicació més directes, facilitant que totes aquelles persones que no disposen d'impressores o escàners, hagin pogut enviar consultes i imatges inclús a través de WhatsApp. Aquesta comunicació més directa ha funcionat: des del mes d’abril, quan els PAE posen en marxa el telèfon directe per tal de fer més accessible el servei, es tripliquen les entrades de persones gràcies a la centraleta. 

Escoltar des de l'empatia

Un dels punts forts dels PAE és l'atenció que reben els usuaris per part de la plantilla, un 85% de la qual està formada per persones que han patit processos de pobresa energètica en el passat. Gràcies a un programa específic d'inserció i orientació laboral, els PAE contracten persones que han estat en atur de llarga durada i que han exhaurit totes les ajudes. Així, la intervenció amb l'usuari es fa des de l'empatia i l'empoderament.

La Mercedes León, que treballa a un punt PAE, entén perfectament quan una persona arriba a la consulta amb una situació molt límit. “Hem estat a l'altra banda”, explica la dona. Ella va quedar-se a l'atur el 2010, va exhaurir ajudes i seguia sense trobar feina, per la qual cosa va deixar de pagar les factures de l'aigua, que eren molt altes per una fuita a les aixetes. Per aquest motiu, a serveis socials van derivar-la als assessoraments del PAE, i paral·lelament li van oferir participar en un pla d'ocupació per treballar en una de les oficines dels punts. Després de moltes entrevistes i formacions, la dona va començar a assessorar a persones que, com ella, estaven en una situació de vulnerabilitat econòmica. Després dels vuit mesos de durada del pla d'ocupació, va ser contractada indefinidament com a assessora. “Vaig descobrir la meva vocació. Jo treballava a un supermercat i no tenia res a veure amb això, però ara sé que vull dedicar la resta de la meva vida a treballar ajudant els altres”, reconeix León.

“Tots som igual de vulnerables, jo ara estic en aquest costat de la taula, i abans estava a l'altre, però això no vol dir que sigui de per vida. Estem en una roda i pots veure't en qualsevol moment en un lloc o l’altre”, recorda la dona, qui alerta que ara mateix es troben amb moltes famílies amb por i incertesa per quan acabi l'estat d'alarma. “Molta gent decideix no pagar subministraments per poder menjar, és una cosa o l'altre”, admet.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article