Quan has d’ajudar sense tocar

Amb la pandèmia, les entitats i associacions de l’art i el lleure comunitaris han perdut la seva principal eina per crear teixit social: el contacte humà

A Catalunya, l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha colpejat fort el sector de l’art i el lleure comunitaris, com tants d’altres, i ha obligat les entitats a frenar la seva activitat durant el confinament. Tal com reconeixen les mateixes organitzacions, el tancament ha provocat una gran però justificada incertesa entre els treballadors socials, els educadors i les persones usuàries. Ara, en la fase de desescalada, aquestes entitats volen tornar a l’activitat, però ni les condicions ni les garanties per dur a terme els seus projectes seran les mateixes. A més, les entitats d’art i lleure comunitaris han perdut, amb la pandèmia, el seu denominador comú, la seva principal eina per crear teixit social: el contacte humà.

Tota l’activitat que duen a terme és de base, d’acció directa: treballen cara a cara, en el cos a cos, teixint d’aquesta forma un tracte i una relació més propers amb les persones que acompanyen. Així que, com s’ho han fet i s’ho faran per ajudar sense tocar? Com es plantegen tornar a treballar al carrer, a compartir espais i sessions que requereixen aquest tracte de tu a tu?

Més enllà de l’aturada de l’activitat que han patit entitats com Basket Beat, La Nave VaLuciérnagas Art en Acció, s’obre un període de reflexió profund dins del sector per afrontar la desescalada i els possibles rebrots, però també les maneres i les formes amb què s’han organitzat fins ara. És per això que reclamen un acompanyament més directe per part del Govern, principalment de les conselleries amb qui teixeixen sinergies, com Educació, Afers Socials o Cultura, i un pla de xoc per afrontar el desconfinament.

“A Catalunya entitats com Basket Beat en tenim identificades unes 120 i totes elles han hagut d’aturar lactivitat”

La duresa del confinament

D’entrada, les conseqüències que ha comportat el confinament obligatori a les entitats d’art i lleure comunitaris han estat diverses, però cap més visible que la frenada en sec de l’activitat, amb tot el que implica de desconnexió dels vincles creats. Així ho explica Josep Maria Aragay, del projecte Basket Beat, una entitat que promou l’ús de la pilota de bàsquet com a instrument musical de percussió en grups de joves i col·lectius en risc d’exclusió. 

“Hem aturat tots els tallers. A Catalunya, entitats com Basket Beat en tenim identificades unes 120 i totes elles han hagut de frenar la seva activitat. Excepte algunes que tenen algun projecte europeu o alguna experiència en l’àmbit digital, la majoria estan aturades. Hem hagut de deixar d’anar a les escoles, als instituts, als centres penitenciaris... Així que, en el nostre cas, de 30 sessions hem passat a zero”, es lamenta.

Josep Maria Aragay, al mig, dona instruccions a un grup de joves | Basket Beat

En el mateix sentit s’expressa Elisabet Aznar, fundadora i coordinadora de projectes de La Nave Va, una entitat que promou el teatre com a procés d’aprenentatge i de transformació social. Aznar admet que la fase de confinament els “ha afectat molt” a tota la seva activitat diària. “Tots els projectes que tenim en marxa estan orientats a l’àmbit educatiu i, en produir-se el tancament dels centres escolars, ens hem quedat totalment aturats. A més, nosaltres treballem amb un tipus d’activitats en les quals és necessari el contacte físic amb els assistents. Són activitats molt dinàmiques i participatives on l’eix central és el teatre”, explica Aznar, que afegeix que, tot i haver aturat l’activitat, han pogut reformular algunes activitats d’assessorament artístic en línia i que esperen reprendre l’activitat presencial amb “certa normalitat” a partir del setembre.

En una situació semblant es troba Sole Soler, cofundadora del projecte Luciérnagas Art en Acció, entitat que organitza activitats participatives basades en la pràctica fotogràfica amb intenció transformadora i d’apoderament, sobretot entre el jovent. Soler assegura que la situació de confinament els “ha tocat profundament”, a ella i a la seva sòcia, i que han hagut “d’aturar en sec”, alhora que trobaven fórmules per repensar el projecte mentre es feien càrrec del confinament en família. “Hem hagut d’analitzar una mica la situació, primer assimilar-la, perquè és un shock, i després veure quines possibilitats tenim”, afirma.

“No només ha malmès el nostre sector, sinó que també tots els que conflueixen dins l’univers que és l’acció social”

Les entitats afronten un escenari incert

Un cop passada l’etapa de confinament, la situació per a les entitats, però, no és més tranquil·litzadora. Ara, aquestes entitats encaren amb encara més incertesa la desescalada, per les condicions i restriccions que se’ls imposen abans de restablir la normalitat. Això, lluny de desmoralitzar-les, les ha empès a iniciar una reflexió profunda sobre el seu funcionament, i sobre com encarar escenaris futurs.

Així ho destaca Aznar, que assegura que han obert a La Nave Va “un període de reflexió intern que ha servit per mirar dins de l’organització i també començar a dibuixar com actuar de cara a escenaris semblants”. “Hem fet una reflexió profunda per veure com reaccionar de cara a mitjà i llarg termini i tenir propostes que siguin sòlides i que estiguin alineades amb el que nosaltres fem”, relata. Alhora, recorda que la pandèmia no ha afectat només les entitats, que són les que executen les activitats, sinó també “les persones receptores del projecte, que al final són en molts casos col·lectius en risc d’exclusió social o deficitaris”. “Per tant, no només ha malmès el nostre sector, sinó que també a molts d’altres que conflueixen dins d’aquest univers que és l’acció social”, adverteix.

En la mateixa circumstància es troba l’associació Luciérnagas Art en Acció. “Tenim un parell de projectes que volem engegar i tenen a veure precisament sobre com afrontar la Covid-19 amb col·lectius vulnerables. Ens estem adaptant a la situació, però hi ha moltes coses que encara no sabem com les farem, no ho sap ningú. No hi ha respostes”, referma Soler. Afegeix que, tot i l’interès creixent de les administracions per “fomentar l’ús de les arts comunitàries”, existeix encara la sensació constant de precarietat, que s’ha posat en evidència encara amb més força durant la crisi sanitària. “Ens movem en un sector on aquesta dedicació no es valora econòmicament. Per tant, tenim una estructura petita i tenim un sector en què, tot i que hi ha molta necessitat, sempre tens la sensació que no hi ha suficients recursos”, conclou.

Un grup d’infants reunits davan dels seus projectes fotogràfics | Luciérnagas Art en Acció

Aragay també fa referència a aquesta sensació “d’incertesa extrema” dins del sector pel fet que no saben, ara per ara, amb la desescalada, quan tornaran “a començar ni com”. “La majoria de gent no s’atreveix a començar o té moltes restriccions. A la gent li costa pensar en projectes de sis mesos o a un any vista, perquè ja ens han posat la por que a l’octubre hi pot haver un rebrot”, opina. De fet, a Basket Beat tenien previst fer gairebé 800 intervencions amb joves durant l’any i calculen que només en faran 300. “Si tot va bé i a partir de setembre s’activa un altre cop certa normalitat, amb alguns canvis, òbviament, creiem que podrem arribar a executar el 70% de l’activitat que teníem prevista”, vaticina l’educador.

“La majoria no s’atreveix a començar o té moltes restriccions. Ens han posat la por que a l’octubre hi haurà rebrot”

Com a exemple d’aquesta incertesa, una de les mesures aplicades ha estat l’ajornament de festivals i altres activitats. Aragay també és un dels organitzadors del Festival de les Arts Comunitàries, i apunta que han decidit ajornar-lo a la primavera de 2021 en lloc de fer-lo a l’octubre, com estava previst, per no quedar “invisibilitzats” davant la quantitat de festivals que es duran a terme durant aquelles dates i, en part, per evitar fer el festival “amb mascareta” o amb restriccions de contacte més dures.

Hi ha recursos per tirar endavant?

Davant d’aquestes circumstàncies, institucions com l’Ajuntament de Barcelona i el Govern han activat diverses línies de subvencions, però les entitats de l’art i el lleure comunitari les consideren insuficients. “Evidentment, és una primera ajuda, perquè de sobte et trobes que la teva activitat queda aturada, i també les teves fonts d’ingressos, i tu has de seguir fent front a una sèrie de despeses. Moltes entitats també ens hem vist forçades a activar ERTO i a buscar mesures per disminuir el cost estructural que tenim, però, tot i això, no són moments fàcils per a la gestió econòmica”, assegura Aznar. Tanmateix, tot i el ventall de subvencions, les entitats es queixen que no s’han posat a disposició mecanismes d’acompanyament tècnic. Tanmateix, tal com diu la coordinadora de projectes de La Nave Va, sí que han sorgit “molts espais de trobada amb altres entitats” per “compartir el que està passant” i per donar-se “suport emocional”.

“L’Ajuntament de Barcelona dona 1,3 milions, un milió per sostenir les entitats culturals que han interromput la seva activitat i uns altres 300.000 euros per a projectes nous, i aquesta última xifra és molt poc”, sosté Soler, que assegura que, tot i estar pendents de les ajudes, prestacions o subvencions que puguin sortir, de moment només poden optar a l’ajuda “específica per la Covid-19”, xifrada en uns 20.000 euros per cada projecte executat el 2020. “És quelcom, però no és prou”, afirma.

“No sé si tenim les eines suficients, però sí que tenim una cosa molt important, que és l’activisme”

Per tot plegat i per tal de bastir de nou un sector molt tocat per la pandèmia, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha reivindicat aquest passat juny, amb entitats i associacions del lleure, l’art i el treball comunitari, “el paper crucial que tindrà l’acció socioeducativa, sociocultural i comunitària d’ara endavant”. També reclama a les administracions “una aposta clara i la inversió corresponent en accions socioeducatives, socioculturals i comunitàries”. És per això que les entitats han fet arribar una proposta en la qual demanen de “manera urgent” al Departament d’Educació un Acord Nacional per a l’Educació en el Lleure i Comunitària i un pla de xoc que garanteixi les activitats d’aquest estiu per a tothom i faci front a la situació post-Covid.

Malgrat els entrebancs, les entitats de l’art i el lleure comunitaris no perden l’esperança. “Tenim assumit que l’activitat amb grups presencials no la reprendrem fins al 2021. Les nostres propostes són de tu a tu, perquè fem activitats que es fan des de fora de la pantalla. Haurem de reciclar-nos per continuar treballant”, assenyala Soler. I Aragay remata: “No sé si tenim les eines suficients, però sí que tenim una cosa molt important, que és l’activisme i la voluntat d’acció política. Ens tocarà fer com a Llatinoamèrica, on les coses es fan independentment de les possibilitats econòmiques que tinguis”. Tant Basket Beat, com La Nave Va o Luciérnagas Art en Acció tenen molt clar que la seva tasca al carrer, el contacte humà que promouen als barris, va molt més enllà dels calés de què disposin i de qualsevol pandèmia que pugui venir.

Una de les docents de Luciérnagas Art en Acció ensenya un procés fotogràfic a un grup d’infants | Luciérnagas Art en Acció

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article