Qui no pot habitar no pot viure

Les entitats pel dret a l’habitatge avisen que l’ocupació és per a moltes famílies l’única via per tenir un lloc on viure

Les organitzacions alerten que l’augment de preus i les condicions precàries dels pisos afecten la salut, que ha empitjorat amb la pandèmia

Fins a 1.710.963 persones han estat desnonades en els últims 12 anys a l’Estat espanyol. Això suposa 684.385 desnonaments del 2008 al 2019. Així ho constaten la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Enginyers Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC, en l’informe ‘Emergència habitacional, pobresa energètica i salut’

L’atur destaca com el principal motiu d’impagament del lloguer, seguit per la pujada de la renda

A l’estudi, que per primera vegada radiografia amb precisió mil·limètrica i perspectiva històrica les dificultats d’accés a l’habitatge, les organitzacions evidencien que gran part de les famílies vulnerables es veuen abocades a ocupar per tenir un lloc on viure i que la pobresa habitacional es tradueix en una pobresa transversal, que va des de la pobresa energètica fins a altres desigualtats. Amb la pandèmia, a més, les entitats demostren que gran part de la població viu en infrahabitatges.

Alhora, a l’informe les entitats alerten de la gran precarietat en què es troben milers de famílies, que han de fer front amb ingressos molt minsos l’increment desmesurat dels preus del lloguer i dels subministraments bàsics, i demostren com totes aquestes pobreses impacten en la salut de les famílies, que pateixen estrès i inseguretat. Un exemple? Del 2013 al 2019, els preus del lloguer s’han incrementat un 35,6% a Catalunya fins als 735 euros mensuals, un 39,9% a l’àrea metropolitana fins als 844 euros al mes i un 43,6% a la ciutat de Barcelona, on els pisos en lloguer ja valen de mitjana 970 euros. Tanmateix, els ingressos de les famílies no superen, en molts casos, un sou mensual de 1.000 euros al mes.

És així com, tal com demostren les entitats a l’informe, les famílies que viuen en la precarietat són les principals afectades per l’emergència habitacional, i les que estan en risc de perdre la llar disposen d’ingressos tan baixos que es veuen abocades a l’exclusió social. Un peix que es mossega la cua. 

“El 19% de les famílies provenen d’un desnonament de lloguer. És resultat en gran part de polítiques nefastes”

“El 19% de les famílies provenen d’un desnonament de lloguer, i això és resultat en gran part de polítiques nefastes”, ha sentenciat Lucía Delgado, portaveu de la PAH de Barcelona, durant la presentació de l’informe. També ha desgranat els motius que obliguen les famílies a endarrerir els pagaments o, directament, a no poder-los pagar. L’atur, ha explicat, destaca com el principal motiu d’impagament del lloguer, seguit per la pujada de la renda, els problemes de salut o la gestió de l’immoble que fan els grans tenidors, ja siguin bancs, empreses o fons voltors.

La conseqüència última d’aquesta situació de precarietat transversal que les administracions no saben com afrontar des dels serveis socials és, segons les entitats, una tendència cada vegada més habitual a l’ocupació, tal com ha reconegut Delgado. Per a moltes famílies, expliquen les entitats a l’informe, ocupar un pis és l’única alternativa que tenen per no haver de dormir al ras. Així ho corroboren, de fet, les més de 400 persones que han respost el qüestionari que nodreix de dades l’estudi.

Una manifestació per un edifici incendiat al barri de Sant Roc de Badalona | Andrea Zamorano (ACN)

Pisos “amb goteres i humitats”

Les famílies que ja es troben amb greus dificultats per pagar l’habitatge també han de fer front a un altre obstacle: l’endeutament per pobresa energètica. “El tòpic que la pobresa energètica només es produeix a l’hivern amb el fred no és real, aquest problema no és estacional, sinó que es produeix durant tot l’any”, ha apuntat al seu torn Maria Campuzano, portaveu de l’APE. Així, les persones enquestades per a l’estudi declaren tenir deutes en algun dels tres subministraments bàsics, llum, aigua o gas, i confirmen que, en algun moment, han hagut d’endarrerir el pagament d’algunes factures. També, algunes d’aquestes famílies asseguren haver patit assetjament per part de les companyies energètiques en els últims dos anys i mig.

Algunes famílies asseguren haver patit assetjament per part de les companyies en els últims dos anys

Altres motius vinculats a la pobresa energètica són els subministraments irregulars i els talls d’energia il·legals que, tot i haver disminuït des de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, encara no s’han erradicat, alerten les entitats. A més a més, el 65% de les persones que han participat a l’enquesta asseguren viure en habitatges construïts abans del 1979 i, per tant, són “antics i ineficients energèticament”. De fet, un 45% d’aquestes persones afirmen tenir “goteres o humitats”. “Si hi ha humitat a l’habitatge és difícil que puguis mantenir una temperatura adequada”, ha sentenciat Campuzano.

Quan la inseguretat residencial afecta a la salut

La inestabilitat habitacional també és un motiu que intervé decisivament en la salut de les famílies que han hagut de fer front a problemes amb l’habitatge. D’acord amb les dades que es proporcionen a l’informe, les persones afectades per inseguretat residencial i per dificultats en l’accés als subministraments empitjoren el seu estat de salut en comparació a la resta de la població de Barcelona. Gairebé nou de cada deu dones presenten “mala salut mental” i sis de cada deu “mala salut percebuda”. Pel que fa als homes, set de cada deu presenten “mala salut mental” i quatre de cada deu “mala salut percebuda”. “Com més inseguretats, pitjor estat de salut es presenta, especialment mental”, ha afirmat Ana Novoa, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

De fet, i en tractar-se habitualment de famílies amb fills, les repercussions d’una situació habitacional dolenta impacten també en els infants d’entre sis i 14 anys. Així, a l’informe les entitats demostren que en un 45,8% la salut de les nenes amb famílies que tenen problemes amb l’habitatge ha empitjorat. En el cas dels nens, el percentatge és del 43,5%.

Activistes de l’APE i altres entitats socials es concentren davant d’una seu d’Aigües de Barcelona | Júlia Pérez (ACN)

Reduir els desnonaments

Per tot plegat, les entitats que han elaborat l’informe reclamen adoptar mesures, totes elles per reduir el nombre de desnonaments i evitar els talls de subministraments que encara es puguin produir. De fet, a Barcelona, la PAH ha intervingut en 230 desnonaments durant tot el 2019, el que equival al 9% dels desnonaments de la ciutat. La participació de la PAH ha estat clau, ja no només a l’hora d’allargar processos judicials relacionats amb qüestions habitacionals, sinó també perquè les persones amb inseguretat residencial coneguin quins són els seus drets en matèria d’habitatge i de subministraments.

“Tres quartes parts dels que acudeixen a la PAH o l’APE admeten que la seva salut ha millorat per participar-hi”

La tasca imprescindible de les entitats també l’ha remarcat Josep Babot, d’Enginyeria sense Fronteres. “Gairebé tres quartes parts de les persones que acudeixen a la PAH o a l’APE admeten que la seva salut ha millorat per haver participat en aquests espais. Per això, demanem que l’administració impulsi espais similars promoguts per l’administració, espais de socialització on les persones no només siguin ateses de manera individual, sinó que també puguin compartir la seva situació amb altres persones que es troben en situacions similars, ja que això pot generar dinàmiques positives pel seu benestar”, ha reclamat.

Més enllà de les accions directes que puguin fer les entitats, reclamen a les administracions que promoguin el lloguer social per evitar desallotjaments per motius econòmics dels pisos propietat de bancs, immobiliàries o fons d’inversió; garantir que les famílies amb escassos recursos econòmics puguin fer front al pagament del lloguer; acordar un nou protocol amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar la pèrdua de l’habitatge; la creació de sistemes d’atenció col·lectiva als serveis públics; o crear o millorar els sistemes d’informació relatius a qüestions habitacionals i de falta de recursos o l’orientació de polítiques públiques a garantir l’accés a subministraments bàsics durant tot l’any, entre altres mesures. Mentre les mesures no arriben, però, a les famílies i a les organitzacions els toca seguir lluitant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article