Espai públic: acció social i generació de vincle

Ada Padró

Amb el suport de  

La vida quotidiana s'obre pas a les places, parcs i carrers dels pobles i ciutats. A l'espai públic hi passa tot, perquè és un espai de tots i totes. Malauradament, també és l'escenari d'expressions de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social, derivades de la precarietat o de la manca d'habitatge. A l'espai públic hi conviuen diverses persones, cadascuna amb la seva realitat i les seves necessitats. “El nostre objectiu és trobar un punt en comú, veure com encaixem les diferents necessitats, com les ajustem perquè la ciutat funcioni”, explica Ariadna Ros, cap del Departament de Serveis Socials a l'Espai Públic, de l'Ajuntament de Barcelona.

Com fan aquesta atenció? A través del treball comunitari, que, asseguren, és la principal estratègia d'intervenció. “Nosaltres fem el vestit a mida per a cada situació i per a cada barri. Tots són diferents i hem de filar molt prim”, destaca Pau Arbós, director del Servei de Gestió de Conflictes. Així ho han fet al Parc Central de Nou Barris, on han dut a terme una intervenció per coordinar les demandes dels diferents equipaments, col·lectius i veïnat i han aconseguit generar empaties i millorar el coneixement mutu.

Intervenir de forma proactiva

Per mirar de donar resposta a les necessitats dels diferents col·lectius, l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), gestiona quatre serveis d'intervenció social a l'espai públic: el Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP); el Servei d'Intervenció Social de Famílies amb menors (SISFAM); el Servei de Gestió de Conflictes (SGC) i el Servei de Detecció i Intervenció amb infants, adolescents i joves migrats sols (SDI).

“No ens cal una demanda per actuar”, diu Ariadna Ros, cap del Departament de Serveis Socials a l’Espai Públic

Així, aquests experts assenyalen que l'atenció social a l'espai públic comporta intervenir de forma proactiva, és a dir, oferir suport sense una demanda prèvia, endinsar-se en la vida quotidiana de la persona i treballar a partir del vincle per generar confiança i voluntat de millora de la situació de vulnerabilitat. “Un fet que diferencia els serveis socials d'intervenció a l'espai públic de la major part de serveis de l'IMSS és que no esperem a rebre una demanda, sinó que ens apropem a la persona per oferir-li suport social i acompanyament”, explica Ros.

Segons corrobora Arbós, “que les persones visquin al carrer no vol dir que no siguin ateses”, afirma. La intervenció social a l'espai públic no només se centra en el col·lectiu de persones que dormen al carrer sinó que té com a objectiu tota la ciutadania i vetlla pel benestar, la convivència i la garantia de drets de tot el veïnat.

“Nosaltres intervenim amb una mirada transversal, observant la quotidianitat del lloc durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Un cop ja tenim la fotografia de l'espai, fem la diagnosi i comencem a treballar en la intervenció”, afegeix Arbós.

La convivència al Parc Central de Nou Barris

Des de l'any 2008 i fins a l'actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectat pels successius recomptes ha passat de 658 a 895 persones, un increment del 36%. Les xifres reflecteixen una estabilització del fenomen durant els últims tres anys, tot i que, en paral·lel, el nombre de places en recursos residencials per a persones sense llar s'ha incrementat fins a les 3.046 persones allotjades actualment.

Són moltes les entitats que ofereixen equipaments a les persones que dormen al carrer. En l'àmbit municipal, hi ha els Centres de Primera Acollida. Un d'aquests està ubicat al Parc Central Nou Barris, a l'icònic edifici de les porxades, l'antic Institut Mental de Sant Pau. Aquestes porxades històriques no només alberguen l’Equipament Integral de Nou Barris sinó també la biblioteca del barri, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, la seu de la Guàrdia Urbana, el Parc Tecnològic de Barcelona Activa i el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). A més, a pocs metres de l'edifici de les porxades hi ha un centre de joves i una escola.

Els usos intensius que acull aquest parc van fer que, l'any 2018, el Servei de Gestió de Conflictes iniciés una intervenció, a demanda del districte. “Quan van obrir el centre de persones sense llar, l'any 2008, un grup de veïns vam entrar a conèixer l'espai. A poc a poc, la zona es va anar convertint en un refugi de persones que no entraven a l'equipament. Això ens va començar a preocupar molt i va arribar un punt que ja no podíem més. Hem fet diverses instàncies”, assenyala el Jerónimo Esteban, un veí del barri.

“No vull que tanquin el centre, només demano seguretat, neteja i control”, diu Jerónimo Esteban, veí de Nou Barris 

El Jerónimo és d'Extremadura, tot i que fa 49 anys que va arribar al barri. I encara fa més anys que és activista. Ha encapçalat diverses lluites veïnals i n'ha guanyat unes quantes. Hem entrat a conversar al claustre de l'edifici de les porxades, buscant la tranquil·litat que ofereix l'espai. “Aquest edifici també el volien tirar a terra i ho vam parar”, recorda Esteban, orgullós.

Com a persona migrada, sap com és de difícil arribar a un lloc nou, i reconeix que no vol que tanquin el centre, sinó que demana “seguretat, neteja i control”. “Hi ha una diferència abismal des que va arribar l'equip del Servei de Gestió de Conflictes, però el problema segueix aquí. Estic preocupat perquè quan marxin, tornarem a estar igual”, es lamenta.

Esteban forma part d'un grup de presidents de 49 comunitats diferents del barri que s'han agrupat en el Consell de Presidents del Polígon ‘Can Enseña segunda Fase’. I aquí gestionen els assumptes que afecten al veïnat. N'hi ha que són més reticents amb el centre de persones sense llar i demanen el tancament. “Però hi ha més persones reticents ara o són els mateixos que ja sabíem?”, li pregunta Pau Arbós a Esteban. “Són les mateixes, no han augmentat”. “Menys mal!”, contesta, alleujat, Arbós. El Jerónimo és un bon catalitzador.

L’equipament Integral de Nou Barris

A pocs metres d'on hem conversat amb Arbós i Esteban, hi ha l´Equipament Integral de Nou Barris. Està obert des del 2008, els 365 dies de l'any. Primer, el centre oferia servei únicament de pernoctació. Als matins, els usuaris es despertaven, marxaven i el centre restava tancat durant el dia. A partir del 2018 la història canvia: l’equipament amplia l’atenció amb servei diürn per millorar l’atenció les 24 hores i ofereix nous serveis per donar resposta a noves necessitats detectades de les persones en situació de sensellarisme.

Quan arribem hi ha un grup de persones usuàries del centre assegudes al costat de la porta, passant l'estona. També hi ha la directora del centre, Itziar Ruiz i Susanna Bonet, tècnica del departament d'Atenció Social a Persones Sense Llar. Ens esperen per començar la visita. La recepció està animada. Els usuaris entren i surten de la sala que funciona com a punt de trobada. Aquesta sala està pensada per a persones que fan ús del centre durant el dia, que no són residents. Són persones que estan a la llista d'espera per aconseguir llit o són persones que, simplement, passen per allà i entren a utilitzar algun servei dels que ofereix l'espai del punt de trobada.

“Tenim servei de dutxes, de consignes i de renta roba. També fem esmorzars, berenars i seguiment social”, explica Ruiz, qui assegura que abans de començar a treballar amb l'equip de Gestió de Conflictes, feien alguna activitat al punt de trobada “però molt puntual”. “Era un espai per estar. Ara això ha canviat”, assegura.

Un altre aspecte que també ha canviat amb el vigent protocol de la pandèmia és el nombre de persones ateses. Abans el centre tenia capacitat per 75 residents i ara n'hi ha 50. Al punt de trobada hi estan vinculades unes 30 persones. “Abans hi havia rotació de persones amunt i avall, per tot l'edifici i ara ja ho tenim delimitat”, explica Ruiz. L'edifici compta amb unes golfes lluminoses, on està ubicat el menjador, la infermeria i els despatxos dels treballadors.

“El canvi més important és que s'han obert canals de comunicació”, diu Itziar Ruiz, directora del CPA

Una de les persones ateses està asseguda en un racó del menjador, està mirant un tutorial i aprenent a tocar la guitarra. Ens dedica uns versos. Continuem el recorregut i sortim a una gran terrassa amb un hort pulcre. Tot i que el protocol Covid els ha obligat a canviar rutines, l'edifici de tres plantes desprèn calidesa en cadascun dels seus espais. Vol ser una casa per les persones que hi passen i l'atenció que reben és integral.

La tasca dels professionals per coordinar la vida al centre s'ha vist reforçada amb la intervenció del Servei de Gestió de Conflictes. “El canvi més important és que s'han obert canals de comunicació, i això agilita la tasca. Ara cada dia passa el servei de neteja i dos dies a la setmana hi ha servei de neteja intensiva”, assenyala Bonet. Aquesta professional també considera que aquestes rutines ajuden a les dinàmiques de carrer. “És una tasca preventiva i educativa la que fa el Servei de Gestió de Conflictes”.

Segons Ruiz, també hi ha una tasca de percepció del “fenomen sensellarisme” i de l'equipament vers el districte. “Tota aquesta feina de voler fer partícips als altres equipaments ens alleuja. La intervenció del servei de Gestió de Conflictes ha permès sensibilitzar a la comunitat sobre aquesta realitat”.

Un aspecte fonamental, per a la directora del centre, és que les persones que treballen als equipaments adjacents entenguin “que qui viu al carrer són persones, que tenen un bagatge darrere i no estan aquí de vacances. Quan tu personalitzes i veus la persona que hi ha darrere, li poses cara, és més fàcil generar empatia”, assegura.

De la tensió a la convivència

Les persones que treballen al costat mateix de l’Equipament Integral de Nou Barris són les treballadores del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), un servei municipal que ofereix atenció ambulatòria específica a persones víctimes de situacions de violència masclista: dones, infants, adolescents, i persones LGTBIQ+, o persones del seu entorn proper directament afectades per aquesta violència. Prop d'unes 2.000 persones l'any passen per aquest servei.

La directora d'aquest equipament, Ruth Capdevila, considera que l'arribada del Servei de Gestió de Conflictes ha canviat un aspecte que considera “molt important”: “La percepció de l'altre col·lectiu vulnerat amb el qual convivim i l'aproximació de les nostres professionals cap a ells”. Capdevila assenyala que la proximitat de dos col·lectius “tan antagònics i vulnerats” inicialment no era bona idea.

“Les persones usuàries del SARA han patit violència masclista greu i el col·lectiu que comparteix amb nosaltres aquest espai pot generar, en determinats moments, sensació d'inseguretat. Són totalment antagònics i les professionals també ho sentien així”, assegura.

Per aquest motiu, celebra les accions que s'han fet per apropar aquestes dues realitats. “Per mi, una de les millors va ser que les persones que dormen a la porxada vinguessin a conèixer el nostre servei. Va ser molt interessant perquè ells van entendre les circumstàncies viscudes per les persones que hi ha aquí dins. Ells no deixen de veure unes finestres i no saben que darrere hi ha una sala amb criatures i que si deixen, per exemple, les burilles, no podem obrir la finestra perquè fa pudor. Això és tan fàcil com mostrar-ho”, explica, convençuda, Capdevila.

“Entràvem al matí a treballar mentre ells dormien a la porxada i no els dèiem ni bon dia”, diu Ruth Capdevila, directora del SARA

D'altra banda, la directora reconeix que les treballadores del SARA també van poder comprovar quines sensacions provocaven elles a les persones que acudien al centre. “Entràvem al matí a treballar mentre ells dormien i, per desconeixement, no els dèiem ni bon dia. Són persones i moltes professionals ni se'ls miraven”, assenyala. Des del Servei de Gestió de Conflictes van generar un espai, amb intercanvi d'impressions. “Vam poder explicar les dues realitats i ens vam apropar”.

La relació amb les professionals de l´Equipament Integral de Nou Barris passa per un bon moment: “Ara ens podem comunicar qualsevol cosa”, afirma, amb entusiasme, Capdevila. “Quan veus que els altres també són persones vulnerades, empatitzes més. Això no vol dir que a vegades puguin tenir conductes que no corresponen. Però ells són persones i nosaltres també. A vegades, el desconeixement cap a altres realitats ens fan perdre la part humana”.

Per la seva banda, Arbós reconeix que quan van arribar fa tres anys hi havia una mirada “més polaritzada”. El treballador social celebra que ara estiguem en un altre punt, com a efecte de les actuacions dutes a terme per generar coneixement mutu. “Això sí —l'intercepta Capdevila —, “s'haurien de planificar molt bé quins col·lectius vulnerats han de conviure en un mateix espai”.

Dins el pla de treball promogut pel Servei de Gestió de Conflictes es va acordar, entre moltes altres accions, incorporar una professional a l’equipament per acompanyar la recollida de pertinences i guardar-les a la consigna de les persones que dormen a la porxada, perquè quan arribessin les treballadores del SARA l'espai estigués net i recollit. Aquesta acció també es coordinada amb la Guàrdia Urbana.

El canvi d'actitud de les professionals ha estat molt important. “La convivència ara no és tensa. Ja ens hem posat cara i nom, han entrat a casa nostra, hem anat a casa seva. Si tu tractes a la gent de manera deshumanitzada, no pots pretendre que et tractin a tu com a humà. En el fons és una transferència de relacions”, assevera la directora del SARA.

Amb tot, Capdevila lamenta que el Servei de Gestió de Conflictes estigui a punt d'acabar la seva tasca a Nou Barris. “El fet que ells coordinin tot això, fa que tinguem un referent. Si ells se'n van, la coordinació amb neteja i altres factors pot tirar enrere aquesta bona sintonia. Perquè tots som serveis amb una pressió assistencial molt potent i no pots estar pendent de què l'activitat de l'altre servei solapi la teva”.

Cultivant empaties a l'hort del pati

L'escola Àgora és una escola de barri, petita i plena de vida. Està ubicada a pocs metres de l'edifici de les porxades i comparteix protagonisme amb totes les persones que omplen aquests equipaments. Els infants de l'escola, explica la directora, Rosa Blasi, creuaven la ciutat per anar a conèixer la realitat de les persones sense llar ateses per una entitat. Una realitat que tenen a tocar, amb els usuarisles persones ateses de l’Equipament Integral de Nou Barris.

“Als infants els impactava molt quan un usuari els explicava com una persona, amb unes condicions de vida normals, fins i tot acomodades, podia acabar al carrer”, explica la directora. Fa tres anys, hi va haver unes famílies de l'escola que es van queixar perquè hi havia un grup de persones usuàries del servei amb unes conductes poc adequades per conviure amb els infants.

Un cop formalitzada la queixa a través de l'audiència del districte, el Servei de Gestió de Conflictes es va posar en contacte amb l'escola i va començar la intervenció simultàniament amb els altres equipaments. “Molt aviat vam conèixer el Pau, em van incloure al grup de Whatsapp i vam parlar per saber com podríem apropar el centre i l'escola”, explica Blasi.

“Una de les primeres coses que vam tenir clares era que no valia la pena creuar tota la ciutat i anar fins a Ciutat Vella per conèixer la realitat de les persones sense llar, quan teníem un equipament al costat!”, diu, rient, la directora. I aquell mateix any ja van fer una trobada. El Centre de Primera Acollida va obrir les seves portes, els va ensenyar les instal·lacions, i van obrir l'espai a les famílies.

No obstant això, Blasi reconeix que volien anar més enllà. “Com podíem fer perquè els usuaris del centre vinguessin i es vinculessin més amb l'escola? I vam pensar en l'hort”, recorda.

“L'objectiu és deixar de veure els altres només com un problema i entendre que són veinat del barri”, explica Pau Arbós, director del Servei de Gestió de Conflictes 

Així va ser com cada dimecres, un parell d'usuaris del centre amb un educador i l’alumnat de tercer i quart curs i el seu mestre anaven fent feines a l'hort. La idea també era que en períodes de vacances les persones usuàries del servei poguessin entrar a l'escola a fer manteniment. Això va durar un curs, fins que va arribar la pandèmia. 

“Hi havia un nen de tres anys que passava cada dia per davant del centre de primera acollida i els saludava a tots. Quan van venir els usuaris a l'escola i es van reconèixer mútuament, van tenir una il·lusió tremenda”, exclama Blasi, emocionada.

Finalment, aquesta era l'estratègia i l'objectiu, reconeix Arbós: “Deixar de veure els altres només com un problema o font de conflictes i passar a entendre que ells també són veïns del barri. I com generar vincles entre uns i altres. Fent de la vivència quotidiana una virtut”, apunta.

Per això, al barri es convoca la taula de sensellarisme un cop al mes i tots els equipaments hi estan convocats. “Que la gent no vingui a la taula és positiu perquè vol dir que no hi ha conflictivitat”, destaca Arbós. El grup de whatsapp continua actiu. “Així hi ha comunicació fluida i àgil. No ens esperem a saber què està passant a cadascun dels equipaments a la reunió mensual sinó que ho pengem al moment. Si la Guàrdia Urbana o el servei de neteja fa una intervenció específica també ho comenta”.

La llavor ja està plantada

Arbós reconeix que quan van arribar estaven a l'expectativa de com aniria aquest intercanvi. “S'han arremangat tots molt. Gràcies a aquesta actitud oberta, i a la curiositat, ha funcionat tot plegat. Perquè el treball comunitari el pots dissenyar, però si la gent no col·labora no serveix per a res”.

El treballador social és conscient que la seva tasca no dura infinitament. “Nosaltres som un servei que entrem, coneixem, compartim i marxem”. De fet, el Servei de Gestió de Conflictes ha acordat amb el districte de marxar aquest desembre. Durant el temps d’intervenció s’han reforçat les relacions entre diferents serveis implicats i s’han creat aliances i projectes de treball conjunt, de manera que els serveis del territori poguessin liderar en endavant aquest procés. Ara existeix una xarxa invisible de relacions, sensibilitats i empatia que facilita la comunicació. La llavor ja està plantada.