Aprendre a viure amb altes capacitats intel·lectuals

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 
Judit Domènech  @JuditDs 

“Tenir altes capacitats és tenir un cervell diferent. No és res més que això, per tant has de saber conviure amb la situació que tens. Evidentment que té punts bons, sí. Però és molt important normalitzar i relativitzar les coses. Un és un artista pintant, cosint... i l’altre ho és pensant”, expressa la Maria.

Ella té 39 anys i és mestra d’anglès a l’escola Betúlia de Badalona. Fa només quatre anys que li van assegurar que tenia altes capacitats intel·lectuals. Al primer moment no s’ho va creure i es pensava que li estaven fent una broma: "Em vaig posar a riure. Idic què dius? va home va, si jo suspenia matemàtiques! Què dius? Au vinga canviem de tema".

Fins aleshores, mai havia pensat que potser el seu quocient intel·lectual era superior. Mai no s’havia trobat amb problemes greus, encara que sí que ha destacat sempre amb les lletres i la memòria. De fet, la Maria explica que hi ha diferents tipus d’altes capacitats. Per una banda, hi ha la superdotació, que significa que aquella persona té un quocient intel·lectual superior al 75% en totes les àrees; i per altra banda, els talents, que es distingeixen en simples i complexos segons les àrees en les quals tenen una  habilitat especial.


En aquest sentit, la Maria assegura que encara hi ha molts mites sobre les altes capacitats: "si a mi fa 10 anys em diuen: què esperes d’un nen amb altes capacitats? Jo hagués dit: home, doncs un nen que ho fa tot bé. I que treu bones notes. I que fa bona lletra. I que és un nen perfecte. I en realitat no és res de tot això. Els nens amb altes capacitats necessiten molta més ajuda que els altres". El que fa difícil l’evolució d’un infant amb altes capacitats és la capacitat de gestionar i equilibrar tots els aspectes de la seva vida. "La gent amb altes capacitats és gent molt justa i el món és ple d’injustícies. Aleshores, aquesta guerra d’injustícies fa que es decebin del món i tirin la tovallola en moltes ocasions".

Les altes capacitats a l'escola

Com s'adapta una criatura amb altes capacitats al ritme de la resta d'alumnes d'una aula? I com s'explica que aquests infants suspenguin exàmens? Sobre aquesta qüestió. la Maria segueix trencant tòpics. Ella afirma que no suspenen "perquè s’avorreixen a classe". "El seu problema és que mai han fet res", subratlla, "mai han tingut la necessitat de fer un esforç per arribar a aprovar un examen". Aquesta manca d’hàbit és el allò que en la majoria dels casos fa que quan arriba el moment que el necessiten i no el tenen, se sentin fracassats. Per aquest motiu, és molt important que els pares ho detectin i puguin ajudar-los i marcar-los uns límits.





Des de fa uns anys, la Maria s’ha dedicat a escriure material didàctic per a nens amb altes capacitats perquè creu que hi ha una  "manca important de formació i d’informació". Ella, millor que ningú, és capaç de conèixer les necessitats d’aquests infants. Les persones amb altes capacitats són hipersensibles i per això, el més important en els seus llibres és l’aspecte emocional: "si el tema emocional està cobert funciona amb tots els infants, sinó no", diu, "aquí el que interessa és que tots hi trobin un punt en comú. Cada història té sentit de l’humor, per tant, tothom més o menys riurà. Un entendrà fins aquí, i l’altre fins aquí. Però a un infant amb altes capacitats sentirà molta curiositat".

Fins ara, la Maria ha tret quatre llibres al mercat en 2 idiomes, català i castellà, el darrer dels quals va sortir fa un parell de mesos sota el títol 'Màgic Mundis'. Ara, ja està preparant el proper llibre que preveu que estigui disponible de cara al gener de 2017. A banda, des de fa un mes ha iniciat un nou projecte a la Mañana de Lleida. Es tracta d'una sèrie de contes per educar emocionalment als més menuts.