Tornar a l'origen per entendre el present

L'amazic, l'àrab i el xinès són tres llengües amb molta presència a Catalunya i el programa Llengües d'Origen promou i facilita eines per al seu aprenentatge


És dissabte al matí i els mestres de l’Institut de Cultura Xinesa s'apleguen a la pati de l'escola Ramon Llull de Barcelona. Són quarts de quatre de la tarda d’un dijous i a la plaça on es troba l’Escola Pep Ventura, a L’Hospitalet de Llobregat, ja s’hi reuneixen algunes mares i alguns pares dels alumnes d'àrab. Mentrestant, un divendres al matí, a Sabadell, l'Abdellah i la seva dona, la Aicha Ben Moula, asseguts a la taula de la cuina de casa seva, preparen el material per les classes d'amazic. Tots ells aprenen l'origen per entendre el present.

L’amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya, darrere del català i el castellà. A Catalunya, fins a dos terços de la immigració que prové del Marroc i d’Algèria és amazigòfona, i un terç arabòfona, aproximadament. És el cas de l’Abdellah que, tot i que l’amazic és la seva llengua materna mai l’ha estudiada.

L’Abdellah va arribar a Catalunya l’any 2007 i va començar a anar a classes d’amazic, ara n’és el professor. “És una llengua molt diferent del francès o l'àrab”, ens diu l’Abdellah que, juntament amb la seva dona, la Aicha Ben Moula, ens ha rebut a casa seva, al barri de Can Rull. Mentre el seu fill d’un any i mig gateja i reclama atenció al voltant de la taula on seiem i degustem dàtils frescos del Marroc, la parella ens ensenya tot el material que han preparat per aquest curs. La Aicha Ben Moula, també és ex alumna d’amazic i futura professora. En aquest cas, ella s’ocuparà dels alumnes més petits, els de tres anys, i creu que el més important és que els infants “aprenguin l’abecedari i també les festes tradicionals perquè no les saben”, diu Ben Moula.

“Per combatre el radicalisme calen eines i fomentar la identitat amaziga pot ajudar perquè és laica”, assegura l'Abdellah

A més, l’Abdellah considera que aprendre l’idioma d’origen és clau per ajudar els infants a entendre d’on venen i prevenir radicalismes. “Creiem que ensenyar amazic pot ajudar els nens a la seva integració. La majoria dels nord africans tenen una crisi identitària que no saben què són. A vegades son àrabs, a vegades amazics, altres vegades musulmans, etc. A vegades es perden i es deixen endur pel vent que bufa. Per combatre el radicalisme calen eines com aquesta i fomentar la identitat amaziga perquè és laica”, destaca.

“El que costa més és que la majoria de les famílies no han estudiat l'amazic, sinó que l'han après oralment. Trencar aquesta barrera ha estat el més complicat”, assegura. Imparteix les classes al centre cívic de Can Rull, a Sabadell, i ens explica que aquest any han obert dues línies més, sota el paraigües del programa Llengües d'Origen, que promou el departament d’Ensenyament.

Tal com explica Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social, ja fa deu anys que el departament d’Ensenyament va començar a plantejar les aules d'acollida i els plans educatius i d'entorn. “Creiem que perquè les persones nouvingudes valorin i estimin la nostra llengua, el que cal és que nosaltres valorem i estimem la seva llengua”, assegura.

Des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania on, juntament amb el departament d’Ensenyament, s’ha conceptualitzat el programa Llengües d’Origen asseguren que “aposten per la interculturalitat com a el reconeixement de la diversitat i la creació de sentit de pertinença i valors compartits. El reconeixement d’allò positiu que comporta la diversitat queda àmpliament reflectit en aquest projecte”.

El xinès per poder parlar amb els avis

És dissabte i el pati de l’Escola Ramon Llull de Barcelona és plena a vessar. Hi ha un grup nombrós que juga a bàsquet i un altre, de dones xineses, que s’aplega al voltant d’una taula improvisada amb un munt de llibres de text. Són la directora i les mestres de l’Institut de Cultura Xinesa, un centre d’estudis que va néixer fa 12 anys i que dona classes de xinès a la seva comunitat i a tots aquells alumnes que s’hi vulguin apuntar. A la taula hi fan les inscripcions, perquè és mitjans de setembre i tot just inicien el curs.

El llibre de text de xinès de l’Alícia, que fa sis anys que va començar les classes | Cristina Garde

Mentrestant, infants i adolescents xinesos de diverses edats juguen al pati a l’espera de l’hora que comencin les primeres classes. L’Alícia és una d’elles. Té 17 anys, viu a Santa Coloma de Gramenet i en fa sis que va començar a aprendre el xinès, la llengua de la seva família. A casa, el pare i la mare li parlen sempre en l’idioma d’origen, però ella els hi contesta en castellà. Li costa parlar-lo, llegir-lo i escriure’l. Ara, ens explica, ja asseguda a l’aula que comparteix amb una vintena d’estudiants de diferents edats, ja se’n surt millor. “Aquest estiu vaig anar a veure els avis a la Xina i vaig poder xerrar amb ells. Abans no ho hagués pogut fer”, ens diu amb el llibre sobre la taula.

La professora els fa llegir el text d’inici de la lliçó i repassen junts el vocabulari. “La dinàmica entre professors i alumnes fa més interactiva la classe. A més, em trobo amb joves de la meva comunitat”, ens diu l’Alícia, que ens explica, per exemple, les diferències entre el calendari xinès i l’europeu, que es noten en les festes i en els menjars tradicionals. De diferències, diu, en troba també a l’hora de parlar. “Els xinesos criden massa”, xiuxiueja ella, per no entorpir la classe. “Els meus pares no volien que jo perdés el xinès i per això em van apuntar. Estic contenta que ho fessin”, ens reconeix.

Un intercanvi espontani

“Es genera un intercanvi molt espontani, molt proper i sense gaires protocols de tipus acadèmic. Amb molta sensibilitat i escalf personal. La capacitat d’organitzar-se i i d’ilusionar-se és molt forta, ens meravella”, destaca Vallcorba. És espontani perquè no va dirigit des del departament d'Ensenyament sinó que es signen convenis amb diverses entitats “dins d’un marc que els dona confiança”. A partir d'aquí ja són les Ampes que acaben concretant com volen dissenyar el programa.

“El programa no només es centra en llengües sinó que aporta una visió intercultural”, Josep Vallcorba, subdirector general de Llengua i Cohesió Social

“Alguns centres li donen un aire més informal, més cultural, més lúdic, més de conversa, etc.. no és un programa tancat. És a dir, està molt lligat a l'entorn i a les necessitats de cada barri, de cada escola i de cada situació”, assevera Vallcorba que reconeix que “aquest programa no només es centra en llengües sinó que vol aportar una visió intercultural, crear lligams i, en definitiva, superar pors, tabús i prejudicis”.

Així, es tracta d’una “fórmula flexible” que pretén que vagi agafant una “perspectiva molt ecològica, molt adaptada a les circumstàncies i que sigui poc quadriculada”, destaca Vallcorba. L’Abdellah, per exemple, ensenya l'amazic a través del joc. “ A través dels contes, de dibuixos animats, també fem sortides. Al final, són els nens que volen venir, ells insisteixen. Perquè hi ha famílies que prefereixen portar els nens a la mesquita que a classes d'amazic”, diu, queixós.

L’àrab de casa i l’àrab clàssic

Són quarts de quatre de la tarda i a la plaça on es troba l’Escola Pep Ventura, a L’Hospitalet de Llobregat, ja s’hi apleguen algunes mares i alguns pares dels alumnes. A dins, els nens i les nenes són un mosaic de tradicions i ètnies. Les professores els intenten posar en fila, però es nota que ja és hora de plegar i tots fan broma. A la porta hi ha el Hanid el Ghazrani, que arreplega amb cura els seus alumnes d’àrab clàssic. Els saluda xocant la mà i, un cop els té tots controlats, els duu a l’aula polivalent on fan la classe, d’una hora llarga i que durarà tot el curs, d’octubre a juny.

El grup el formen una desena d’alumnes d’entre nou i deu anys, la majoria d’origen marroquí. Fan gresca a les taules i aprofiten els primers minuts per fer el berenar. El Hanid fa les classes d’àrab a través d’un conveni del Departament d’Ensenyament amb el Govern del Marroc, que va néixer el 1985 i que ara s’integra dins el programa Llengües d’Origen. El professor, al Marroc, va exercir durant vuit anys i, després, l’Estat el va formar perquè pogués ensenyar la llengua a les comunitats marroquines que viuen a l’Estat espanyol, Bèlgica, França o Alemanya.

“A casa, els infants parlen el dialecte propi de la seva zona i sovint ho barregen amb paraules catalanes, castellanes o franceses, però no saben escriure i llegir la llengua clàssica”, ens explica, mentre organitza al grup i els fa un repàs a la pissarra de les darreres consonants que han après, que s’escriuen diferent segons la vocal que les acompanyi.

La pissarra de la classe d’àrab amb les consonants i les vocals | Cristina Garde

Reconeix el Hanid que les famílies interessades a recuperar la llengua àrab per als seus infants són cada vegada més nombroses. En les quatre escoles de L’Hospitalet on ell dona classes ara ja sumen un centenar llarg d’alumnes. Fins i tot, explica, s’hi han afegit estudiants d’origen català, interessats en una de les llengües més parlades al món.

Mentrestant, la Nàdia, que té deu anys i ja és delegada de la seva escola, s’esforça a recitar les lletres que li diu el professor i a fer els exercicis tan bé com pot. També ajuda als companys, que semblen més despistats que ella. Ja fa tres anys que estudia àrab clàssic i li agrada. “A casa, els meus dos germans no el saben tan bé com jo. El meu germà petitó és un bebè, és clar”, argumenta, i després ens explica que l’any passat va guanyar el premi a la millor alumna de l’activitat extraescolar juntament amb un company. Es nota que se sent molt orgullosa que li reconeguin.

Aleshores, el Hanid els comença a explicar com s’escriu i es pronuncia la lletra B, amb totes les combinacions de vocals. Després, juguen a ubicar a la pissarra tot de paraules que contenen la lletra, segons si aquesta es troba al principi de la paraula, al mig o al final. Els nens i les nenes es diverteixen.

Al final de la classe, el Hanid els fa llegir un text que van completant setmana a setmana. Aquesta vegada, la història tracta d’un ratolí que es diu Forfor i es lleva a mitjanit perquè té gana i enganxa un llapis per menjar-se’l. La Nàdia ens ho explica amb detall, perquè entenguem què és el que fan després. Tots s’entesten durant una estona a copiar algunes de les paraules que apareixen al text. En tenen traça. A la sortida, les famílies recullen els nens i les nenes i el Hanid s’acomiada de tots ells amb gestos afectuosos. La Nàdia, que ja fuig cap a la mare, ens somriu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article