Estimada desconeguda

“Si vols, no pots. Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona”.

Aquesta és una història sobre una decisió difícil. Sobre mutacions físiques i límits que es desborden. La crònica d’un periple mèdic i un intent de despullar d’eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida. Una exploració del dol genètic i de les contradiccions que claven els ullals. Una escaleta perquè ascendeixin altres històries subterrànies. I, sobretot, una invitació a pensar plegades el nostre futur.

Un assaig en primera persona per obrir un debat que tenim pendent.

“Transformant la culpa en responsabilitat, em dic. [...] D’aquí aquest llibre que tens a les mans. D’aquí l’impuls per compartir-vos la meva història personal, les preguntes més aspres. Airejo les vísceres per si poden resultar útils a algú, per si la meva experiència pot encetar converses, per aportar unes pàgines al que ha d’esdevenir un relat col·lectiu. Aquí rau la meva responsabilitat, en posar els privilegis i altaveus que se m’han brindat al servei d’una conversa pública pendent, la de l’augment sostingut de la compravenda d’òvuls al nostre país.

Al llarg d’aquestes pàgines he esbossat aquells temes que crec que s’han d’abordar col·lectivament: Per què tantes dones arribem de mala gana i amb el cap cot a la reproducció assistida? Quina estela de malestars i desigualtats socials deixen els mercats reproductius i, concretament, la legislació actual sobre la donació d’òvuls? Com s’ha de plantejar perquè sigui més respectuosa i ètica amb totes les parts implicades?

Què ha de canviar o què s’ha d’implementar perquè les donants i les persones que neixen fruit d’aquestes tècniques tinguin més garanties i més drets?”.