Desde la soledad del banco

Aquest treball relata històries plenes de sentiments càlids, de vegades esquinçadors de moltes geografies esclofollades; radiografies basades en fets reals, plenes de soledats i que, de vegades, no poden dissimular la ràbia. Textos breus que, malgrat tot, no obliden que encara és temps d’utopies, d’esperances (com aquella fugida de la vaca Hermien quan anava camí a l’escorxador).

Cal·ligrafies de l’ànim, un homenatge a la gent petita que no renuncia als seus drets. També un record trist per a aquells que han llençat la tovallola, poesia cruel. Francesc Reina deixa, per a qui vulgui compartir, aquest bloc de successos que s’escriuen a mà en un banc vell, sota l’empara d’un arbre, la millor parella de ball per seguir somiant i caminar, per no caure.