Violència en tres actes

Als divuit anys Jenn Díaz va patir violència masclista, tan física com psicològica. A través del seu testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l’estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. “Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixés, perquè la síndrome de la impostora s’escola per llocs insospitats”. L’autora alerta que la violència masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els tòpics que l’envolten, com ara que hi ha un perfil de dona més propici a patir-la i que el retrat robot de l’home agressor no existeix.

“Hi ha dies en què, quan tot trontolla lleument, encara me’n sento una mica, de víctima: no pas per recrear-m’hi, ni per entregar-me al victimisme del qual s’acusa sovint els feminismes, sinó per enfortir-me, per detectar quines ferides han quedat una mica obertes i de quines eines disposo per continuar endavant, per anar aprenent cada dia”.