La UAB llança un crit d’alerta i exigeix al Govern que inverteixi per evitar el “deteriorament” de les universitats

Redacció

Feia una setmana que la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, havia convocat “de forma extraordinària” el claustre, el màxim òrgan de representació, amb un únic punt a tractar que neguitejava la comunitat del campus: la situació econòmica de la institució. Aquest dijous, la notícia ha caigut com un gerro d’aigua freda. La rectora ha llançat un crit d’alerta davant el greu dèficit que arrosseguen les universitats i ha reclamat al Govern que inverteixi per evitar “el seu deteriorament”. També li demana que repensi de forma urgent el model de finançament per garantir el funcionament diari de les facultats. La comunitat educativa del centre no descarta mobilitzacions si la situació no es reverteix.

Arboix ha admès que, malgrat “seguir escrupolosament una política d’equilibri pressupostari”, la UAB ha hagut de tancar el darrer any 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros. De fet, ha recordat que des de les retallades del 2011, la UAB ha perdut més de 20 milions en inversió al centre. A més, del Pla d’Inversions Universitàries el 2011 rebia 19,2 milions i enguany només n’ha rebut 2,6.

A la greu situació econòmica i a la manca d’inversió, la gota que ha fet vessar el got han estat uns pressupostos prorrogats per a aquesta legislatura, el cas omís que està fent el Govern a la ILP per reduir les taxes universitàries i al procés judicial que hi ha obert contra nou estudiants per la manifestació de l’11 de maig del 2017 a favor de la reducció de les matrícules, als quals se’ls demana fins a 36 anys de presó.

“Les retallades no s’han revertit i això ha provocat un estancament en la renovació de les plantilles i una reducció en la inversió en manteniment dels edificis i les infraestructures necessàries per a la recerca i la docència”, alerta la universitat que, malgrat tot, continua sent ben valorada a tots els rànquings internacionals en qualitat docent.

En concret, ha avisat la rectora que, com que la universitat no pot renovar el professorat, que té congelades les places des de fa anys, la mitjana d’edat de la plantilla fixa de docents és de 57 anys. Alerta també que dels 1.500 professors fixes que té la UAB només 32 tenen menys de 40 anys.

La resta són professors associats o doctorands, en condicions laborals precàries i amb un seguit de millores en l’Estatut del Personal Investigador en Formació que no acaben de complir-se, motiu pel qual es van manifestar fa tan sols uns dies. En aquest sentit, Arboix ha demanat més temps per poder aplicar les millores i ha anunciat que la UAB ha recorregut aquesta normativa, perquè considera que s’ha fet “a traïció i sense partida pressupostària”.

A més, la UAB assenyala que ha hagut de pagar, en l’exercici del 2016, 1,8 milions d’euros degut a l’increment retributiu de l’1% que no va ser compensat per la Generalitat i que “ha arrossegat els anys següents”. També ha hagut d’assumir, amb retallades greus en la inversió pública, els augments en les cotitzacions de la Seguretat Social.

Així mateix, el personal d’administració i serveis és deficitari, “amb les conseqüents tensions a les estructures i la necessitat de dignificar els llocs de treball”, denuncia Arboix. En concret, ha explicat la rectora en el claustre, per a sorpresa de molts dels seus membres, que ara mateix una part de les nòmines del professorat s’està fent a costa d’endeutar la institució amb crèdits bancaris.

Unes instal·lacions difícils de mantenir

Al seu torn, la UAB també alerta que no pot mantenir els edificis i les infraestructures i fixa en vuit milions anuals el que necessitaria per fer un bon manteniment dels més de 500.000 metres quadrats que té el campus, i que estan valorats en 400 milions d’euros. Denuncia la rectora que, en canvi, rep “poc més de dos milions anuals” i que la Generalitat, “per requeriment notarial”, està ja informada d’aquesta situació, sense que l’hagi revertit.

També està tenint dificultats la UAB per fer front als increments de preus dels bens i serveis. Com a exemple, la rectora ha esmentat l’esforç que durant el 2018 ha hagut de fer en estalvi energètic. “Aquest esforç, amb els preus del 2017, hagués suposat un estalvi econòmic de 700.000 euros. En pujar el preu de l’energia durant el 2018, malgrat l’estalvi, s’ha incrementat la despesa en 540.000 euros”. També ha recordat que, com que la UAB és un campus, ha d’assumir quatre milions cada any en asfaltat, senyalització, clavegueram, servei d’autobusos, il·luminació o manteniment dels espais verds.