Una desena de persones forma part del primer grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per suïcidi d'Osona

L'objectiu és lluitar contra l'estigma i donar visibilitat a una problemàtica que gairebé duplica les morts per accident de trànsit

“On he fallat? Per què m'ha passat a mi? Què diran els altres?”. Aquestes són algunes de les moltes preguntes que passen pel cap de qualsevol persona que ha patit la mort per suïcidi d'un familiar directe.

Lluitar contra l'estigma que suposa i proporcionar una xarxa d'acompanyament en un moment tan difícil com aquest és un dels objectius del grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per suïcidi que fa gairebé un any es va crear a la comarca d'Osona. La presidenta de l'associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents de Barcelona i una de les impulsores de la creació de grups arreu del territori, la doctora Cecília Borràs, ha explicat aquest dilluns des de l'Hospital Universitari de Vic que cada vegada la gent els truca més aviat, “abans trucaven al cap d'un any de la mort per suïcidi, ara ja truquen al cap de dues setmanes”.

El mes d'octubre farà un any de la posada en marxa del grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per suïcidi d'Osona. De moment, una desena de persones es troben un cop al mes per “parlar, aprendre, plorar i riure”. Així ho ha explicat la Genoveva Clos, la coordinadora del grup a Osona, qui ha posat en valor la proximitat del grup de suport que hi ha a la comarca i que evita que les persones s'hagin de desplaçar als grups de Barcelona.

L'Oriol va perdre la seva dona aviat farà un any. Ell ha explicat que el grup li ha servit per “recomençar” de nou després de la mort, en un espai desconegut i, a vegades, “insuportable”. “El grup és per agafar confiança, no sentir-te sol i tenir l'oportunitat de qüestionar-t'ho tot”, ha explicat. Des del seu punt de vista, “el suïcidi s'hauria d'encarar com una malaltia i formar i informar la societat perquè l'aprengui a detectar i prevenir”. “Estar informat m'ha ajudat a entendre-ho i a no sentir-me culpable pels meus sentiments”, ha afegit.

L'Encarna també va perdre la seva parella fa un parell d'anys. Ella ha explicat que en un primer moment va pensar que el seu marit era un egoista i que li havia fet “una mala passada”. “En el grup de suport em van fer veure que això no era així i que ell estava malalt”, ha explicat. A més, també era important perdonar-lo, “perquè si no mai estaria tranquil·la”. A partir d'aquell moment, una altra emoció va aflorar, la de la culpabilitat, per no haver-se adonat que el seu marit estava malalt. De tota l'experiència n'ha tret adonar-se que no està sola i “que hi ha més gent com tu que t'ajuda i t'escolta”.

“Parlar del suïcidi salva vides”

La doctora Cecília Borràs també és una supervivent que va perdre el seu fill fa uns anys i va decidir crear una associació per a familiars. “Cal parlar sempre del suïcidi, i de forma perseverant. Parlant del suïcidi se salven vides”, ha destacat. De fet, si es posa en context, les morts per suïcidi són la primera causa per mort no natural a l'Estat. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponents al 2017, a l'Estat van morir 1.943 persones per accidents de trànsit. El total de persones que es van suïcidar, en canvi, van ser de 3.679.

Per Borràs és important formar la població perquè aprengui a detectar els senyals previs al suïcidi i es puguin evitar morts. De fet, la conscienciació per part dels familiars és clau perquè ells també són una població de risc, ha explicat. La doctora apunta que ells també han viscut un fet “tràgic i traumàtic”.

Un dels estigmes contra els quals costa més lluitar és contra els judicis de la societat. “Ens sentim qüestionats com a cuidadors, i això també fa que sigui molt complicat demanar ajuda”, ha lamentat la doctora. Amb tot, Borràs ha animat totes les persones que es trobin en una situació així almenys “a provar-ho”. “Al grup es plora però també es riu, es treballen totes les emocions. Cal tornar a sentir la vida, d'una manera diferent, però tornar-la a sentir”, ha assenyalat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Rosa Vic
1.

Us felicito per la iniciativa del Grup d'Ajuda Mútua. També us felicito per donar visibilitat a un problema tabú. M'agradaria contactar amb vosaltres: jo he tingut experiències en aquest àmbit. Gràcies per compartir.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article