Les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran: els territoris més envellits de Catalunya

ACN

L'informe anual sobre l’estat dels serveis socials 2017 i 2018  fa una radiografia de la situació de les persones que viuen a Catalunya. Així, aquesta radiografia explica que l’1 de gener de 2018, la població de Catalunya era de 7.600.065 habitants, un 0,6% més que el 2017. Aquest fet suposa la consolidació de l’increment de la població que ja es va produir el 2017, quan aquesta va créixer un 0,4%, trencant així la tendència a la baixa que es donava des del 2013.

La taxa de natalitat contribuïa a aturar lleugerament l’envelliment demogràfic en la dècada anterior, entre 2001 i 2011, quan la taxa d’envelliment se situava en el 108%, però a partir d’aquest any es va frenar la tendència i es va iniciar un repunt a l’alça que s’ha anat consolidant els darrers anys.

L’any 2018 l’envelliment va arribar a una taxa del 119,3%, pujant 1,8 punts percentuals respecte al 2017. Si s’observa des del 2011, l’increment acumulat és d’11,3 punts percentuals. Aquest fenomen demogràfic presenta una àmplia variabilitat segons territori, fins al punt que hi ha 50 punts de diferència entre els territoris més joves, el Camp de Tarragona (103,6)% i el Penedès (106,8%), i els més envellits, les Terres de l’Ebre (155%) i l’Alt Pirineu i Aran (149,3%).

Més de 582.000 persones tenen una discapacitat

D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei de l’Autonomia Personal i l’Atenció a la dependència (LAPAD), el servei de valoració català ha rebut 686.320 sol·licituds inicials de valoració, 355.718 de revisió i 363.880 PIA realitzables.

El 31 de desembre de 2018, hi havia un total de 211.354 serveis i prestacions actius destinats a 171.722 persones beneficiàries. La demanda expressada ha superat les previsions de la població dependent que s’havien dut a terme no tan sols a Catalunya, sinó també a tot el territori de l’Estat, segons l’informe. El 62% de les sol·licituds han estat de dones i el 38%, d’homes, i la variable edat és determinant en els processos de pèrdua d’autonomia personal, ja que el 83,1% dels sol·licitants són més grans de 65 anys, i el 54,6% se situa per sobre dels 80 anys.

El finançament públic de places de centre de dia i de residència per a gent gran s'ha incrementat els darrers anys: L’any 2018, de les 64.093 places de residència a Catalunya, el 71,4% tenia finançament públic (enfront del 55,4% del 2013) i de les 19.336 places de centre de dia, el tenien el 58,0% (enfront del 50,3% del 2013). Una de les prestacions preventives que han tingut gran difusió en els darrers anys és el servei de les tecnologies de suport i cura (teleassistència), inclòs en la cartera de la LAPAD que s’ha desenvolupat amb la voluntat de proveir les persones grans que viuen soles o amb altres persones grans d’un sistema permanent que els garanteixi l’atenció immediata en cas de necessitat.

A Catalunya, l’any 2018 hi havia 217.386 persones usuàries d’aquest servei, amb un increment de 12.939 usuaris respecte del 2017. Alhora, el servei d’ajuda a domicili per a situacions de dependència va atendre el 2018 un total de 39.195 persones, mentre que el servei d’ajuda a domicili per a situacions de risc social va arribar a 33,082 persones, que van rebre aquesta prestació el mateix any.

Per altra banda, l’informe de 2018 recull que el 7,7% de la població de Catalunya té una discapacitat reconeguda, més de 582.000 persones. Les franges d’edat superiors als 45 anys concentren el 78% de la discapacitat. Per sexes, el 51% són dones i el 49% homes.

L’any 2018, un total de 18.136 persones amb discapacitat van ser ateses en centres de dia, centres ocupacionals i centres residencials amb finançament públic. En l’àmbit de la discapacitat, el transport adaptat té una incidència important en promoure que les persones es mantinguin en el seu entorn. És un servei prestat majoritàriament per ens locals i que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies contribueix a finançar mitjançant els contractes programa.

L’any 2017, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va finançar una part d’aquest servei a 72 ens locals, amb 7,59 milions d’euros, i el 2018 ho va fer a 72 ens locals, amb 7,64 milions d’euros.

El 43,6% de les ajudes per pobresa energètica van a llars amb amb infants a càrrec

Pel que fa a la pobresa energètica, un total de 105.803 catalans van ser beneficiaris d’ajudes per rebuts impagats de subministraments d’aigua, llum i gas el 2018, un 0,3% més que l’any anterior i un 147% més respecte del 2013.

Així, Afers Socials va destinar aquest any un total de 6,99 milions d’euros a atendre aquests deutes de persones en situació de pobresa energètica l’hivern del 2018 al 2019, per sobre dels 5,12 milions de l’hivern anterior. Per al conjunt de Catalunya, les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) van iniciar 63.058 expedients d’ajuts d’urgència social per subministrament el 2017 i 61.368 el 2018.

Per àrees, aquest últim any el 45% d’expedients van ser per impagament de llum, seguits pel 28% d’aigua, el 19% de gas i el 8% de factures combinades de llum i gas. Pel que fa al tipus de llars, el 43,6% de les ajudes per pobresa energètica han estat per llars amb dos adults o més i amb un o més infants a càrrec (representen el 35% de les llars a Catalunya, però tenen una taxa de risc de pobresa del 25,8%, per sobre del 21,3% de la població general).

El 16,2% de les ajudes han estat per llars monoparentals amb fills, són el 10,5% de les llars i tenen una taxa de risc de pobresa del 42,9%, segons l’informe. Per últim, les ajudes dirigides a cobrir despeses impagades de llars compostes per una o més persones de 65 anys o més representen el 15,4% dels ajuts, un col·lectiu que a diferència dels anteriors està infrarepresentat en aquestes ajudes, però que té una taxa de pobresa inferior a la mitjana (19,2%).